Qüestió d'ous

Les gallines, els nostres dinosaures domèstics, tenen, com els seus parents salvatges, el costum de començar a pondre ous sense parar així que detecten que ha arribat la primavera. Llum diürna i bona temperatura canvien la vida, cosa que ja sabien els romans, quan per aquestes dates feien una munda d'homenatge a la deessa Ceres. D'aquí ve el costum de regalar ous en una cistella o de transformar la munda en mona.

Com que la Pasqua acabava en una pagana ofrena d'ous, el tema es va cristianitzar, d'una manera poètica a França, luterana a Alemanya. A la dolça França els ous arriben màgicament als jardins gràcies a les campanes. La vibració de les campanes de Roma que anuncien la resurrecció produeix el miracle. En canvi a Alemanya és una llebre que camina a dues potes la que els va repartint. Per les nostres terres la norma era una massa de pa coronada amb ous durs. Una pràctica rural que la ciutat va transformar quan es va popularitzar la xocolata.

Notícies relacionades

Essential Caves Juvé & Camps D.O. CavaSFlb12 €

Aparcaments i mobilitat

Degut a l'abundància d'ous es va establir un receptari basat en l'activitat de les gallines. Era i és el moment de disposar d'ous frescos a casa, entenent per aquest terme estricte aquells que tenen menys de 24 hores. Han de ser de gallines blanques o rosses que viuen en llibertat, tal com funciona la granja de Xavier Frauca que ha popularitzat els Ous de Calaf. Poden ser minúsculs, com els de gallina periquita, blancs o rossos, segons el plomatge de la ponedora. Amb ells es pot cuinar una recepta de dissabte de glòria, omplint-los de carn de porc, rostint-los a la cendra, qüestió de demostrar que s'és cristià vell. Personalment em quedo amb una d'ous farcits d'ous, variació sobre els mimosa.

El tema es complica si pensem que els estruços són unes aus domestiques disposades a proporcionar-nos 90 ous a l'any i que cadascun d'ells val per unes 30 unitats L de gallina rossa. Per fregir-los es necessita una gran paella i que hi hagi una colla amb força gana. Cosa curiosa, aquests ouots van donar la imatge dels grans ous de xocolata, estendard dolç de la Setmana Santa. En qüestió d'ous la mida sí que importa.