130 ANIVERSARI D'UN EQUIPAMENT DE REFERÈNCIA

De la ràbia a l'anisakis

Els arxius del laboratori de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) expliquen una altra història de Barcelona

Creat per erradicar la ràbia, a les seves provetes es van fabricar més d'un milió de vacunes del còlera durant l'epidèmia de 1971

zentauroepp37954216 barcelona barcelones 06 04 2017 sociedad reportaje 170410092958 / DANNY CAMINAL

zentauroepp37954216 barcelona  barcelones   06 04 2017    sociedad    reportaje 170410092958
zentauroepp37954143 barcelona  barcelones   06 04 2017    sociedad    reportaje 170410092907
zentauroepp37954237 barcelona  barcelones   06 04 2017    sociedad    reportaje 170410092940

/

3
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Ala part de dalt de totes i cada una de les ara esgrogueïdes pàgines del voluminós exemplar, un text en lletra impresa. «Historia del (espai en blanc) que mordió a D. (espai en blanc)». En aquest foli en concret es tracta del «lobo» que va mossegar «Don Juan Balbuena». Després de l’encapçalament tipus, un altre text també imprès: «Datos suministrados por la persona mordida o sus allegados:». Escrita a mà, en una cal·ligrafia mèdica que ja els agradaria als pacients del segle XXI, la següent història: «Eran las cuatro de la madrugada y oyó que su perro reñía con otro animal. Salió y enseguida diole de palos al animal que reñía con su perro y que no vio porque era oscuro». «Enseguida se le abalanzó y lo derribó, y al, caer, cogiólo por las orejas y dio grandes voces y acudieron los vecinos y vieron que la lucha era con una loba a la que dieron un hachazo». Va morir matant, això sí. Mossegant, almenys. «Al perrito mordido por la loba también lo mataron», conclou el text.

Encara que bé podria ser-ho, el relat no forma part de les Novelas ejemplares de Cervantes. Aquest particular col·loqui dels gossos forma part del primer volum del llibre de vacunats contra la ràbia a la capital catalana només el 1899. «Folis de l’1 al 689». Exemplar que es conserva com una relíquia a l’actual (i moderna) seu del laboratori de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que celebra el seu 130 aniversari.

VACUNA DE LA RÀBIA / La institució va ser creada la vigília del dia de Reis de 1887, poc temps després que Pasteur provés per primera vegada el seu tractament de la ràbia. La seva aplicació era, de fet, un dels objectius amb què es va crear el centre, en un moment en què només existien 11 laboratoris similars a tot el món. 130 anys d’història que estan molt lligats a la història de la ciutat. A una història menys coneguda, que inclou des d’epidèmies de còlera –l’última el 1971, any en què el laboratori va preparar més d’un milió de vacunes– fins a lluites internes pel poder i el reconeixement acadèmic, com el viscut entre Jaume Ferran i Clua, el seu primer director, geni molt discutit en les seves formes, i Ramon Turró, un dels seus detractors, que el va rellevar en el càrrec el 1905.

El mateix 1905, segons explica Ramon Turró en els seus escrits, recollits a Història del laboratori municipal de Barcelona de Ferran a Turró, d’Antoni Roca i Rosell, els primers dies de juliol de 1905 van córrer rumors «per tot Europa» que a Barcelona havia aparegut una epidèmia de pesta. «Aquests rumors tenien fonament», prossegueix.

El 1914, la ciutat va viure una epidèmia de tifus, la més mortífera del segle, causada per una infecció de l’aigua de Montcada. El cas va estar envoltat d’una gran polèmica, emmarcada en el debat del projecte de 1911 de municipalització del servei de proveïment d’aigua, projecte que, més d’un segle després, no pot estar més d’actualitat.

En els anys de la postguerra les seves instal·lacions van ser el marc d’investigació per a la penicil·lina, i el laboratori va entrar en uns anys grisos fins a 1981, any en què va viure un punt d’inflexió amb la crisi de l’oli de colza, explica Francesc Centrich, director del laboratori i treballador seu des de les seves pràctiques com a estudiant de Química l’any 1971. Va ser una entrada triomfal coincidint amb l’epidèmia de còlera, l’última gran epidèmia urbana d’aquestes característiques.

Notícies relacionades

L’OLI DE COLZA / «En la gestió de l’oli de colza vam ser els referents. S’analitzaven mostres 24 hores al dia i hi va haver un canvi de mentalitat tant per part de l’administració com de la ciutadania. Tothom va ser conscient de la importància de la seguretat alimentària», explica Centrich. En aquell moment es van redoblar els recursos, i el laboratori va tornar a l’esplendor de l’abans de la guerra civil.

Actualment, a més a més de l’anàlisi de les aigües de consum, begudes, aliments i «substàncies relacionades», el laboratori municipal lidera un pioner projecte europeu sobre tabaquisme passiu per estudiar els nivells de nicotina en l’ambient en espais públics a l’aire lliure aparentment innocents, com les parades de l’autobús, on els ciutadans passen hores empassant-se fum aliè.