El retorn de les mones

Els barcelonins es menjaran unes 480.000 mones de Pasqua aquesta Setmana Santa. I els catalans, unes 700.000. Aquestes xifres, aportades pel Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, suposen un augment de les vendes en un 2% respecte a l'any anterior, si bé l'entitat matisa que la xifra es manté "estable" any rere any, probablement -apunta- per l'"innegable arrelament de la tradició".

"És una celebració que es manté malgrat el seu origen religiós", certifica Jordi Madern, gerent de l'emblemàtica pastisseria Foix de Sarrià (Major de Sarrià, 57), fundada el 1886 pels pares del poeta J. V. Foix, de fet, és la casa on va néixer i va créixer. "Mona' és una paraula d'origen incert, però en algun moment va significar 'obsequi", explica Madern mentre fulleja la 'Guía del goloso', de l'any 1958.  

Foix de Sarrià preveu vendre al voltant de mil mones aquesta Setmana Santa, fabricades artesanalment per 15 pastissers de l'empresa. Els personatges de la Patrulla Canina, la Bella i la Bèstia, els Barrufets i Star Wars seran les figures més venudes entre els nens. ¿I el Barça? "Nosaltres fem copes amb l'escut, però si el Barça perd, se'n venen menys. I després del paper d'aquest dimecres...", comenta Jordi Madern.

Els preus, molt variats, oscil·len entre els 35 i els 300 euros, però també hi ha mones més modestes, per exemple les anomenades "cristines". "En realitat aquestes són l'origen de les actuals. Una cristina és un tortell de brioix sense farciment. Cada padrí hi posava a sobre un ou dur per cada any del nen", explica el gerent de Foix de Sarrià. Avui en dia s'hi col·loquen ous de xocolata. Una cristina amb només un ou costa tres euros en aquesta pastisseria

"També venem figures de crocant, pasta feta d'ametlles i sucre. Això ja pràcticament no es fa, però nosaltres sí", diu Jordi Madern. Segons ell, fins a principis del segle XX les mones es feien de crocant. A partir de llavors s'hi va introduir la xocolata, que va anar substituint el crocant, entre altres coses perquè és modelable.

SOLIDARITAT

Per la seva banda, la pastisseria La Palma (Clot, 72-74) haurà tret a la venda, al llarg d'aquesta Setmana Santa, unes 2.600 mones. "I esperem vendre-les totes", assegura Ramon Pérez, que pertany a la tercera generació de pastissers d'aquesta confiteria fundada el 1922. Confirma que Star Wars, Lady Bug, el Barça i els Trols (amb preus que poden arribar als 120 euros) són les figures protagonistes d'aquesta Setmana Santa.

A més, La Palma organitzarà, per vuitè any consecutiu, una "mona solidària" per recaptar fons que aniran al banc d'aliments del Clot. És una mona dels Trols feta de xocolata que pesa 30 quilos. El dia 22 en repartiran trossos a canvi que els veïns donin aliments de primera necessitat.

Moltes pastisseries coincideixen que cada any la Setmana Santa comença abans. "Nosaltres ja fa 15 dies que venem mones", explica Malena Sánchez, de la pastisseria Hofmann (Flassaders, 44), al Born. "Molta gent se'n va de viatge i ho vol celebrar abans". A Hofmann venen diferents figures: dinosaures, una portada d'un còmic de Tintín ("una de les mones més buscades", matisa Sánchez), personatges de Barri Sèsam.

També venen pastissos (de xocolata, cítrics i pa de pessic) que emulen nius amb ous d'or (fets en realitat de mango i coco) al seu interior. Les seves previsions són vendre tot el que han fabricat per a aquestes dates: 150 figures (d'entre 70 i 105 euros) i 100 pastissos (45 euros cada un).

I Hofmann tampoc s'oblida de la solidaritat, en aquest cas amb les persones refugiades: la pastisseria té una vitrina amb mones de Barri Sèsam que sortejarà. Tot el recaptat serà per a Proactiva Open Arms.

LA MONA DE PICASSO

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El Museu Picasso exposarà fins al 30 d'abril una rèplica de la mona que Antoni Escribà va elaborar per a Pablo Picasso el 1959 per encàrrec del seu amic i galerista Joan Gaspar. Gaspar va fer fabricar aquesta mona perquè volia portar-li a França un regal al pintor, que feia 15 anys que no trepitjava Barcelona.

Com que feia uns dies que s'havia acabat la Pasqua, el galerista va idear una mona del monument de Colom. Però Escribà, en lloc d'esculpir la cèlebre estàtua, va fer un pedestal que va coronar amb un ou de xocolata.