VIATGE AL PASSAT

Nostàlgics de Barcelona

El llibre 'Barcelona desapareguda', de Giacomo Alessandro, ret homenatge al bloguer que va treure a la llum imatges antigues de la ciutat

Historiadors i col·leccionistes de fotos contextualitzen el gran llegat de l'arquitecte desaparegut

El somni de Giacomo Alessandro (Porto Torres, 1976; Barcelona, 2016), creador de l’exitosa pàgina de Facebook Barcelona Desapareguda. / periodico

3
Es llegeix en minuts
Cristina Savall
Cristina Savall

Periodista

ver +

Sabien que es moriria. Els metges van comunicar als familiars que a Giacomo Alessandro (Porto Torres, Sardenya, 1976; Barcelona, 2016), li quedaven poques hores de vida a causa d’una voraç leucèmia. Aquell mateix diumenge, els seus tres amics íntims, Angelo Ledda, Umberto de Martini i Cesc Cornet, li van prometre que farien realitat el seu somni de convertir en llibre la seva exitosa pàgina de Facebook 'Barcelona desapareguda'. I així, un any després, surt a la llum l’àlbum de fotografies, la majoria inèdites, recopilades per usuaris que aportaven els seus àlbums familiars i investigadors dedicats a documentar el paisatge que les transformacions socials i urbanes ha anat esborrant dels carrers de la ciutat.

'Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro' és un titànic treball col·lectiu editat per l’Ajuntament de Barcelona en memòria del gran llegat heretat de l’arquitecte italià fascinat pels edificis, costums, carrers, barris, botigues, magatzems, restaurants i places que ja no existeixen. O sí, perquè perviuen en aquestes imatges recopilades per un recol·lector de la memòria col·lectiva. Cornet, Ledda i De Martini guarden la clau per accedir a la pàgina de les xarxes socials, que ha arribat a registrar prop de 70.000 visites. «Quan va iniciar el projecte ningú, ni tan sols ell, havia previst l’èxit que tindria. Mai el va utilitzar per guanyar diners», exposen els seus tres amics. 

"Quan va iniciar el projecte "Quan va iniciar el projecte ningú ni tan sols ell, havia previst l'èxit que tindria. Mai el va utilitzar per guanyar diners", asseguren els promotors del llibre

El repte era impossible d’assumir sense el suport altres bloguers, historiadors, col·leccionistes de fotos antigues, documentalistes i editors fotogràfics experts en la història de Barcelona. Així van entrar en la confecció i edició del llibre Víctor Oliva, Oriol Oliva, Enric H. March, autor de 'La reconstrucció de Barcelona i altres mons'; Miquel Barcelonauta, del blog 'Barcelofília'; Josep Maria Cadena, Jorge Álvarez, Enric Comas, coordinador de 'Barcelona oblidada'; Valentí Pons, Cristina Mascareñas, Francisco Arauz i Santi Barjau. «La seva entrega ha sigut absoluta sense rebre res a canvi», valora Cornet.

NEPTÚ ALS CAMPS ELISIS

L’objectiu és que el llibre vagi més enllà de la pàgina de Facebook. «La majoria de fotos són inèdites», detalla Víctor Oliva. Per això, la tasca de documentar i datar les imatges ha sigut complicadíssima. «La més difícil de contextualitzar ha sigut la de les casetes d’una planta de Miramar», considera Enric H. March, a qui també l’ha sorprès la troballa d’una «impactant» visió en color amb efecte tridimensional de l’escultura de Neptú als Camps Elisis, el primer parc d’atraccions amb jardins de Barcelona que, entre el 1855 i el 1873, s’estenia al passeig de Gràcia.

Aquesta imatge, datada el 1888, prové de la col·lecció particular d’Álvarez, que ha cedit diversos dels seus tresors al llibre que firmen ell i Víctor Oliva. Del seu sorprenent arxiu destaquen la fotografia de la coberta on, des de la terrassa del bar Las Arenas, es veuen els carruatges que esperen a la plaça d’Espanya el 1929, i també la de la contraportada, datada el 1922, en què es veu un fotògraf retratant quatre senyors que prenen un aperitiu a l’aire lliure al restaurant del Tibidado.

Oriol Oliva explica al pròleg que Alessandro i Álvarez es van conèixer arran de les aportacions i els detallats comentaris que el col·leccionista feia a la pàgina Barcelona desapareguda. «A un ritme frenètic, a través de la seva correspondència on line, intercanviaven opinions, descobriments, inquietuds i dubtes sobre la ciutat», assenyala.

SENTIMENTS I INCERTESES

Cornet, De Martini i Ledda afegeixen que Alessandro va obrir una porta a tota aquella gent que se sentia entusiasmada per la Barcelona antiga i va aconseguir, així, que milers de persones el seguissin diàriament. «Per a ell, els usuaris no eren un número. Cadascun d’ells tenia un nom i no va dubtar a bolcar-s’hi i involucrar-se en qualsevol qüestió, pregunta o incertesa que aquests seguidors li fessin arribar.

Notícies relacionades

Va remoure els sentiments de tothom, des del col·leccionista que arxiva fotos a casa seva fins a les institucions. «Va ser un dels impulsors de treure fotos de l’ahir a la llum a través de les xarxes socials», defineixen els seus amics, que insisteixen que ells s’han limitat a recollir el que Giacomo havia sembrat.

A diferència de la pàgina d'internet, el llibre no recull les fotoes més visitades, com la dels culers asseguts sobre la barana de l'antic camp del FC Barcelona a les Corts o la de la Sagrada Família en els primers anys de construcció envoltada de descampat on anaven a pasturar les ovelles i les cabres.