La gran reforma del mercat de l'Abaceria genera divisió entre els veïns

És un equipament amb deficiències estructurals i amb instal·lacions precàries i antiquades, a més a més d’insuficients». Amb aquest diagnòstic sobre el centenari mercat de l’Abaceria, al cor de Gràcia, l’Ajuntament de Barcelona, de la mà dels comerciants, no ha dubtat a recórrer a la seva habitual recepta de reforma integral i espectacular d’un mercat municipal envellit. Una fórmula que persegueix la supervivència d’aquests referents de la compra de proximitat, tan característics de Barcelona, però que en aquest barri ha dividit les opinions dels veïns.

Molts comerciants, veïns i clients defensen la intervenció, mentre que alguns col·lectius han convocat una marxa insòlita (gens habitual en aquesta mena d’intervencions) pel dissabte 1 d’abril contra el que consideren que és una obra «faraònica», innecessària i excessiva.

El model de rescat i transformació dels vells mercats de Barcelona ha ressuscitat exemples tan vistosos com els de Santa Caterina, Sants o el Ninot, entre molts altres. Però el que abans es considerava una necessària injecció econòmica com a teràpia de xoc, ara és qüestionat per alguns veïns mobilitzats a Gràcia i entitats afins.

UNS 30 MILIONS

L’import de la renovació serà de 25 milions per rehabilitar el mercat i dotar-lo de serveis del segle XXI, més 3,5 per crear una carpa provisional al passeig de Sant Joan i 2,5 per al projecte i la direcció de l’obra, a més del que costi l’amortització final d’algunes parades que desapareixaran per ajustar l’oferta.

Per al consistori és una inversió en la línia de les reformes integrals, que inclou tres plantes subterrànies. En canvi, en opinió de la plataforma Gràcia Cap a On Vas, «33 milions són un excés» innecessari.

El grup, que integra una vintena d’entitats –des de culturals fins a polítiques– i residents del barri a títol individual, advoca per la preservació del districte davant de la gentrificació i l’evolució turística. Per aixo, veu en la reforma el contrari a les suposades «prioritats» d’Ada Colau. «L’alcaldessa defensa el cooperativisme, el comerç just, nous models d’economia local i participació, però el cas de l’Abaceria és tot el contrari», assenyalen a aquest diari.

VENEDORS, A FAVOR

Entre els partidaris de la reforma «no hi ha debat», perquè s’ha culminat un llarg procés. Jeroni Magrans, portaveu dels concessionaris del mercat, recorda que el projecte de remodelació es va aprovar amb el 98% dels vots dels venedors a favor i un sondeig també favorable per part del 75% de la clientela. El botiguer lamenta que cap plataforma es preocupés per ells durant els set anys «en precari» que han esperat la reforma, pactada amb Mercats de Barcelona i basant-se en les experiències d’altres recintes.

RENOVACIÓ MÉS BARATA

La plataforma és crítica amb el pressupost. Estan a favor que es renovi un mercat clarament degradat, però estimen que  amb una inversió d’uns 10 milions n’hi hauria prou per sintonitzar amb les necessitats d’un mercat de barri. S’oposen essencialment a l’aparcament subterrani de 50 places, que veuen incompatible amb la pretesa pacificació del trànsit a la zona, encara que l’ajuntament diu que no tindrà impacte en la circulació i que només obrirà en horari de mercat.

Així mateix, també reneguen del supermercat («i de les seves polítiques laborals») que s’ubicarà arran de carrer, en una zona on no falten autoserveis, diuen, i ocuparà 750 metres quadrats. Consideren que tres reunions amb els veïns no són suficients per pactar un equipament de consens, encara que d’altres residents i empresaris mantenen tot el contrari i se senten satisfets que hi hagi una oferta integral per fer la compra d’una vegada.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

En aquesta inesperada croada, l’ajuntament replica que després d’aquestes reunions es va decidir reduir el súper (inicialment de més de 1.100 metres quadrats) i incorporar un espai de 350 metres per a cooperatives de productors, així com reduir a la meitat el centenar de places d’aparcament previstes a la planta -3. Allà s’hi ubicarà un centre de distribució urbana de mercaderies, mentre que a la -2 es farà la logística de càrrega i de tractament de residus i a la -1, els magatzems. També destaquen el gran espai destinat a l’altell per a entitats cogestionades.

AMB OCTAVILLES

Els venedors lamenten que «un grup poc representatiu del barri» hagi obert la pugna, amb  els carrers de la Vila de Gràcia sembrada d’octavilles en què els detractors expliquen el projecte, perquè pensen que «molts veïns en desconeixen l’abast» i necessiten ser informats. L’1 d’abril han convocat nombrosos suports (des d’entitats culturals fins a marees i associacions ciutadanes en contra de la gentrificació). La seva resposta encara s’ha de veure.