The Factory reviurà a Can Trinxet

«L’espai ens dona la idea», afirma Javier Panera. I la idea no és cap altra que recrear The Factory d’Andy Warhol, amb les seves parets platejades i els seus sofàs de vellut vermell inclosos. ¿L’espai? Una fàbrica, per descomptat, cosa que fa honor al famós estudi de l’artista pop. Però no qualsevol recinte fabril, sinó el més gran que hi va haver a l’Hospitalet a principis del segle XX. Allà on les dones, en la seva gran majoria, filaven cotó sota les parets aixecades pel modernista Ramon Alsina; i allà per on Alfons XIII es va passejar el 1927. És Can Trinxet. El nom obeeix a l’empresari que hi havia al darrere, Avel·lí Trinxet Casas. El mateix que va donar nom a la famosa i impressionant casa de Puig i Cadafalch que s’aixecava al carrer de Còrsega, amb Balmes, i que Porcioles no va tenir manies a enderrocar en nom del desarrollismo i per a alegria de Núñez i Navarro.

    La fàbrica va ser tan important en el seu moment com decadent és en l’actualitat. Fa 30 anys que està abandonada. La idea és rehabilitar-la, però mentre els diners apareixen, acull projectes del Districte Cultural de l’Hospitalet. El pròxim: La música d’Andy Warhol, l’exposició que reviurà efímerament The Factory i que mostrarà «el que mai s’exposa de Warhol», segons Panera, el seu comissari. I que és ni més ni menys que la seva música. «Un component invisible però, no obstant, imprescindible per entendre la seva obra», afirma, i a Can Trinxet ho explicarà.

    És una cita per barcelonejar, però no en un present immediat, sinó en un futur pròxim. A la primavera. Quan Barcelona i l’Hospitalet s’omplin de so. Arribaran el Sónar i el Primavera Sound, com cada any. Però no tan sols això. Hi haurà més. Per haver-hi, hi haurà exposicions en què estrelles de la música seran protagonistes. Hi haurà David Bowie, a partir del 25 de maig al Museu del Disseny, i Brian Eno, a partir del 13 de juny a l’Arts Santa Mònica. Aquest últim, col·laborador del primer, i el primer, habitual de The Factory. Un cercle expositiu que obrirà el 8 de maig Warhol a Can Trinxet sota el paraigua del Festival Loop.

    Intentar abastar la relació de l’artista de Pittsburg amb la música és voler abastar molt. Els seus contactes amb els Rolling Stones o la Velvet Underground són coneguts. Però és menys sabut que va fer portades per a discos de jazz i il·lustracions per a la revista Opera News. Peces sense la fama de la tapa que va fer per a l’àlbum Sticky fingers del grup de Mick Jagger. Entrecuix masculí amb cremallera que s’obria, i censura inclosa. A Espanya, és clar. Però Warhol no només es va limitar al pinzell, sinó que també va exercitar les seves cordes vocals, o no. Vegem, el 1963 va formar part d’un efímer (tres mesos) grup de rock

amb Walter de Maria, Claes Oldenburg i La Monte Young. Warhol feia els cors. Però era un desastre, així que a l’única cançó que va gravar en la seva vida, Silence, no se sentia ni una mosca. Un minut de silenci. I punt.

Maria Callas punk

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Anècdotes, sí, però que reflecteixen la xarxa de relacions que establia l’artista pop amb músics de diferents gèneres. Igual que departia amb Bob Dylan al seu estudi, acudia a les estrenes de Maria Callas. Per al de Pittsburg, la cantant més punk que mai havia escoltat. Tal qual. Amb Dylan, Panero explica una altra divertida anècdota. Warhol li va regalar un dels famosos retrats de la seva sèrie Silver Elvis, sobre el rei del rock. Corria el 1963 i el preu d’aquelles obres era de 1.000 dòlars. Al cantautor de Minnesota no li va agradar i la va intercanviar per un sofà amb el seu mànager. Cent milions de dòlars és el que va assolir una altra de les peces de la sèrie anys després.

    A Can Trinxet es mostrarà tot això, alhora que es recrearà l’esperit de The Factory. Això significa que, a més de la recreació escenogràfica i l’exposició, hi haurà artistes treballant en directe i tothom que hi entri podrà fer-se un screen test. La prova de cine que Warhol feia a tots els que posaven un peu al seu estudi.