Les grans elèctriques es queden fora del contracte municipal de la llum de Barcelona

Gairebé sense llum (cosa que, per la qüestió que es tracta, és tota una ironia), l'Ajuntament de Barcelona i les dues grans companyies que dominen el mercat de l'electricitat a la ciutat, Endesa i Gas Natural, estan a punt de consumar un divorci de conseqüències impredictibles. Divendres passat va finalitzar el termini per presentar ofertes de cara al nou contracte municipal de subministrament elèctric. El pressupost de la licitació és una suma important, 65 milions d'euros. Va passar, no obstant, una cosa imprevista. Ni Endesa ni Gas Natural van presentar ofertes. No és cap secret que totes dues estan disconformes amb una de les clàusules del concurs, que obliga a acceptar les mesures públiques de lluita contra la pobresa energètica. Fonts municipals sospiten que les empreses van obrar així, de forma coordinada o no, convençudes que cap altra companyia es presentaria al concurs. El ridícul municipal hauria sigut espantós. Si aquesta era l'aposta de les empreses, es van equivocar. Es van presentar al concurs petites empreses. Potser Barcelona acabarà obrint una via d'aigua en un trencaglaç, l'elèctric, que semblava a prova d'icebergs.

Nexus, Som Energia, Factor Energia, Aura… Una bateria d'empreses petites i mitjanes del sector elèctric es repartiran el contracte de la llum de Barcelona els pròxims dos anys. L'ajuntament va decidir dividir el conjunt del serveis en tres lots, dos de baixa tensió i un de mitjana tensió, i aquestes companyies hi han optat. A efectes de comprensió per a profans en la matèria, es tracta de proveir d'energia tots els edificis municipals de la ciutat (oficines, equipaments…) i la xarxa d'enllumenat dels carrers. Total, 65 milions d'euros.

POBRESA ENERGÈTICA

Cap empreses podrà rebre l'adjudicació de més de dos lots. El xoc amb Endesa i Gas Natural, no obstant, no té el seu origen en aquesta nova fórmula de repartiment, sinó en la clàusula que supedita la concessió que s'accepti la llei catalana 24/2015, que estableix una sèrie d'obligacions a les elèctriques perquè es coresponsabilitzin en la lluita contra la pobresa energètica. Les grans companyies s'oposen frontalment, per exemple, que abans de tallar el subministrament a una família hagin de sol·licitar un informe als serveis socials per saber si es tracta de persones en risc d'exclusió social. També es resisteixen a establir mecanismes d'informació sobre les tarifes socials i altres ajudes previstes en el front comú institucional per abordar la pobresa energètica.

El concurs, de fet, ha sigut recorregut per Endesa i Gas Natural davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, dependent de la Generalitat. L'Ajuntament de Barcelona no podrà resoldre el nou contracte elèctric fins que aquest tribunal prengui una decisió. L'espera, no obstant, serà breu. Potser aquesta mateixa setmana dicti sentència. D'aquesta manera, el concurs, obertes ja les pliques, es resoldria divendres que ve.

¿Què argumenten les empreses davant el tribunal? Que les clàusules del nou contracte resulten discriminatòries per a elles. La tesi principal és simple. Sosté que els seus competidors, les petites companyies, a penes tenen clients a Barcelona, així que acceptar les mesures contra la pobresa energètica els surt gratis. És un argument que, fins i tot en cas de ser considerat sòlid, no contribueix precisament a millorar la mala imatge d'aquestes companyies.

EFECTE CONTAGI

Notícies relacionades

El pols de Colau contra les elèctriques desperta l'interès d'altres municipis

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Les fonts municipals consultades constaten que el que ha passat, encara que fins ara no hagi transcendit, és un terratrèmol. El problema és que no hi ha sismògrafs precisos per avaluar encara quins danys ha causat. Per tractar-se de Barcelona, hi ha la possibilitat que tard o d'hora altres municipis de l'àrea metropolitana renovin els seus contractes amb idèntiques o similars clàusules. En certa manera, el que és sorpenent del cas és que aquesta batalla no s'ha lliurat en un camp perifèric, en un municipi petit, fora dels focus, sinó a la capital. L'efecte contagi és més que previsible.

L'altra qüestió a tenir en compte és la durada del contracte. Màxim, dos anys. El propòsit, no obstant, és que sigui més curt. L'Ajuntament de Barcelona preveu tenir a punt abans que finalitzi aquest termini la seva pròpia empresa comercialitzadora d'energia elèctrica. Té les seves pròpies fonts de producció, com l'incineradora del Besòs, la placa fotovoltaica del Fòrum i una xarxa de petites instal·lacions productores a les teulades de desenes d'equipaments públics. Amb aquesta potència calcula que podrà autoproveir-se, és a dir, il·luminar la ciutat i els edificis públics amb la seva pròpia companyia, i tenir encara un excedent per oferir servei a unes 20.000 llars de Barcelona.