Anar al contingut

PATRIMONI MODERNISTA

La Casa Vicens obre les seves portes a la tardor

Per primera vegada, els visitants podran accedir a totes les obres d'Antoni Gaudí catalogades i protegides per la Unesco

L'arquitecte Martínez Lapeña critica "la poca cura" que han tingut les administracions públiques amb aquesta finca de Gràcia

Cristina Savall

cv 02

Pol Viladoms

La Casa Vicens (1883-1885), torre d’estiueig de la família del corredor de borsa Manuel Vicens, va ser el primer encàrrec a Antoni Gaudí d’una vivenda privada a Gràcia, abans d’annexionar la vila a Barcelona. Adquirida el 2014 pel banc andorrà MoraBanc, està en la recta final de la seva rehabilitació per obrir com a espai museístic a la tardor. Només la restauració ha costat quatre milions.

Joan Abellà, director de la casa museu i exgerent del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), explica que l’accés es limitarà a «500 visitants diaris» per evitar aglomeracions a l’estreta vorera del carrer de les Carolines que, segons ell, el districte de Gràcia estudia que sigui mig de vianants. Això entraria en la reforma prevista per reduir el trànsit a l’avinguda del Príncep d’Astúries.

"El preu de l'entrada a la Casa Vicens està per decidir, però oscil·larà entre els 12 euros del Palau Güell i els 23,50 de la Casa Batlló», especifica Abellà, que no ha trobat fotos del mobiliari original, i per aquest motiu les sales s’exhibiran sense mobles. L’exposició permanent, dissenyada per Marta Antuñano, serà sobre la història de la casa, la gènesi de l’obra de Gaudí i el context històric, cultural i artístic en el qual es va edificar.

PETIT JARDÍ

La singular mansió barreja l’estil historicista mudèjar amb formes d’inspiració índia i japonesa. «El magnífic entorn inicial ple de plantes va desaparèixer amb el temps, però hem revaloritzat el jardí en el petit espai que ara queda», explica l’arquitecte David García, que destaca que també la decoració interior està plena d’aus, d’heures i de fruits del bosc, de raïm i de cireres.

«La casa té el mateix aire que el jardí, però està asfixiada pels edificis que l’envolten», adverteix García. Les mesures de seguretat requerides ara per l’ajuntament impedeixen que es pugui accedir al terrat original de Gaudí, ja que compta amb unes baranes massa baixes. «La intervenció hauria desnaturalitzat la seva arquitectura», assenyala García, que ha treballat conjuntament amb l’estudi arquitectònic liderat per José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres.

El 1899, la viuda de Vicens va vendre la casa a Antoni Jover, que el 1925 va emprendre una gran transformació per convertir-la en una residència plurifamiliar. L’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez es va encarregar d’aquesta reforma, en la qual es va perdre el mirador i la capella original de Santa Rita, propera a una font d’on brotaven aigües carbonades, molt valorades pels veïns de Gràcia. El 1946, la finca es va segregar al vendre’s parcel·les del jardí i es va perdre la cascada. «És un espant i una infàmia la poca cura que han tingut les administracions públiques al deixar créixer edificis sobre el terreny de la Casa Vicens», lamenta Martínez Lapeña.

SELECTE I CAR CIRCUIT

El petit jardí actual i les quatre plantes, de 1.200 metres quadrats, es concebran com una casa museu que passarà a formar part del selecte i car circuit de la Barcelona gaudiniana, que té com a companys de viatge el Palau Güell, la Pedrera, la Casa Batlló, el parc Güell, la Sagrada Família i la Torre Bellesguard. Només dues obres de Gaudí encara no seran visitables a Barcelona: el Col·legi de les Teresianes i la Casa Calvet. Però ben aviat, per primera vegada, es podrà accedir a totes les obres de Gaudí catalogades per la Unesco

0 Comentaris