D'art, mil·lenistes i clubs privats

És el lloc més 'cool' i 'trendy' de la ciutat. I com a tal, té una porta dura. Vaja, que no hi entres llevat que siguis soci o tinguis un amic que ho sigui. La segona possibilitat pot ser fàcil o difícil, depèn de la socialització de cadascú. La primera exigeix creativitat. O has nascut amb talent per a les arts, qualsevol de les set (o més, també valen la fotografia, el disseny, el còmic, la moda...) o et quedes al 'lobby'. És el Soho House. El nou, des de l’octubre, i desitjat, per qualsevol amant de l’exclusivitat, club privat de la ciutat. I el més jove dels 18 que hi ha repartits per tot el món. De Londres a Malibú, de Nova York a Berlín.

Aquí el que puntua no és la cartera, que també se n’ha de tenir, sinó la cultura. I l’art és una manifestació a promocionar. Així que la presentació d’una galeria on line impulsada des de Barcelona i Berlín és una activitat que quadra a la perfecció amb el perfil del lloc. Un espai on tant es pot menjar, com prendre un còctel, acudir a una xerrada sobre tendències, practicar boxa o fer-se un bany de vapor. Té de tot, fins i tot una fantàstica piscina al terrat amb privilegiades vistes al Mediterrani. I sala de cine, amb butaca d’orelleres, reposapeus i tauleta auxiliar inclosos. Tot per als socis, per descomptat. També té història de pel·lícula. O més ben dit, en una pel·lícula. Ocupa l’edifici de la plaça del Duc de Medinacelli que tan fotogènicament tanca l’almodovariana 'Todo sobre mi madre'. Encara que el millor d’aquest privat club és l’atmosfera. Tot és calma. Tot és confort. Tot és cosmopolita. 

Així, en aquest estilós ambient, Gemma Comabella i Greta Schindler, sòcies les dues, van desgranar divendres les bondats del seu projecte. L’espai escollit per a l’acte va ser la Marina Room, batejada així per les seves vistes. Al port, és  clar. La sala es dedica a albergar esdeveniments dels membres del club. I s’hi arriba després de travessar el saló principal, una lluminosa àrea esquitxada de còmodes sofàs ocupats per mil·lennistes, i predecessors, tots amb un Mac o un iPad a la mà (aquí predomina la poma mossegada). Perquè al Soho House un pot relaxar-s’hi, sí, però també pot produir, ja que l’entorn és perfecte per treballar tranquil·lament. Ho fan molts socis. Ja ho he dit abans, el lloc convida a la creació i el talent va per davant.  

Comabella i Schindler en tenen, i l’han posat al servei de l’art i del comerç on line. Seva és la pionera Artig Gallery (artiggallery.es). De sales d’art off line amb versió on line n’hi ha. I de plataformes que aglutinen la part virtual de diversos negocis presencials, també. Però elles han fet una cosa diferent. Han fet més. Neix d’una pregunta: ¿Com fer el món de l’art més accessible per als artistes i menys excloent per a les persones que s’hi interessen? I neix també d’una evidència: el negoci on line del mercat de l’art creix i la previsió és que es tripliqui d’aquí al 2020. Així que en això estan aquestes dues excompanyes d’Esade amb màster en comissariat d’art contemporani.

Adaptar-se a un estil

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

A Artig Gallery, els creadors emergents tenen acollida de forma totalment gratuïta. Però no en tenen tots els que ho demanen. Ni de bon tros. Sinó només els que s’adapten a l’estil de la sala: contemporani, amb tirada pel minimalisme i l’expressionisme. Que apunten projecció de futur. I que passen el tall d’un equip especialista. També hi ha artistes consagrats, com Antonio de Beneyto, que creen col·leccions exclusives per a la galeria. I comissaris convidats que realitzen exposicions on line amb peces dels artistes de la sala. Tot pensat per donar visibilitat als autors i seguretat als col·leccionistes. 

I també oportunitats a les dues parts: només venen originals o sèries molt limitades i a uns preus assequibles: entre 100 i 5.000 euros. El negoci funciona. Ja compten amb 2.000 col·leccionistes. ¿El perfil? Mil·lennistes i la generació anterior. Tot molt 'ad hoc' amb el Soho House.