L'extinció dels pisos turístics a Ciutat Vella amenaça amb centenars de demandes a BCN

«No renunciaré al pis turístic que tinc fa 12 anys perquè l’ajuntament hagi decidit aleatòriament extingir només els de Ciutat Vella», afirma el propietari d’un pis legal (amb llicència) a la Rambla. L’afectat ja ha emprès accions legals contra la mesura que estipula que el setembre del 2019 tots els apartaments per dies per a turistes que no s’hagin agrupat en edificis complets hauran de cessar la seva activitat. Tant ell com diversos centenars de titulars de pisos autoritzats al districte se senten «discriminats» davant les regles imposades a la seva zona des del pla d’usos del districte. Anuncien que si els retiren l’activitat reclamaran per suposada pèrdua patrimonial i lucre cessant, fet que els advocats estimen entre 100.000 a 300.000 euros d’indemnització per cas, a compte de les arques municipals.

El pla especial urbanístic d’allotjament turístic de Barcelona (PEUAT) que en principi aprovarà avui Ada Colau amb el suport del PSC i ERC estableix el patró de desenvolupament de l’allotjament turístic a la ciutat. Parteix de la divisió de la capital catalana en quatre zones i del decreixement natural de la zona 1 (tot Ciutat Vella i diversos barris de l’Eixample i Sants-Montjuïc), on si es dona de baixa un llit no es pot generar cap alta. No obstant, a Ciutat Vella, on els pisos turístics van aflorar fa tres lustres, ja es va determinar fa anys que els 604 legals havien de reagrupar-se o morir el 2019.    

Els requisits per a la reagrupació forçosa (vegeu peça adjunta) no són senzills. Fins i tot el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó al grup immobiliari Núñez i Navarro el 2014, descartant la venda i el canvi d’ubicació de llicències hoteleres. Llavors l’ajuntament va dir que frenava també la venda i canvi de llicències per als pisos turístics (ja es revenien al voltant dels 100.000 euros per llicència per a sis places), però finalment el moviment de permisos entre operadors va seguir endavant. Al voltant de la meitat de l’oferta del districte ja s’ha agrupat, amb el beneplàcit municipal, confirmen, però la major part dels que queden no volen fer-ho. 

CANVI DE MANS

A les finestretes municipals no sembla haver-hi uniformitat de criteris i alguns veuen el traspàs bloquejat. L’únic evident és que agrupar-los suposa concentrar aquest negoci –que va tenir la seva arrencada com a economia col·laborativa– en mans d’inversors que es poden permetre adquirir un edifici complet per a aquest ús i després comprar llicències particulars a preu d’or.

En paral·lel a aquesta escassa quota de vivendes per dies legalitzades, a Ciutat Vella han aflorat milers de pisos il·legals. En aquest punt, aquests afectats per l’extinció de llicències el 2019 no entenen per què ells han d’executar una agrupació per finques que no és obligada en altres zones (excepte noves llicències, fruit de baixes prèvies). A títol individual han recorregut el PEHUT (previ al PEUAT i només per a pisos turístics), i també la patronal Apartur ha seguit aquest camí i espera sentència per fer més passos.

L’advocat Marc Pertíñez, de Pertíñez y Romagosa, que representa desenes de propietaris de pisos turístics, està estudiant la legalitat d’aquesta extinció per veure si és «anul·lable». «Si no, generarà responsabilitat patrimonial», assegura.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

En aquest sidral legal, Pau Bosch, A. S., M. I., Ana L., entre altres veïns que exposen el seu cas a aquest diari, no contemplen la revenda de la seva llicència –ni saben si podrien trobar un candidat que compleixi tots els requisits–, sinó que volen seguir amb la seva activitat, que despleguen a la Rambla, el Gòtic o el Born. «Al Gòtic hi ha 13.000 places hoteleres. Els nostres 604 pisos en tot el districte no són la solució al problema de Ciutat Vella», manté Pau.

Es constata una situació aparentment kafkiana. Mentre diverses entitats veïnals i col·lectius critiquen l’evident expulsió de veïns que ha suposat l’alta densitat de places turístiques, aquests residents mantenen que el que els manté als seus blocs és poder viure d’aquest turisme. M. I., després de 35 anys vivint a la Rambla, fart de patir sorolls, borratxeres, prostitució, drogues i altres mals –«els turistes no deixaran de venir a passejar a la Rambla o de copes»–, va decidir fer que el barri que estimava li procurés mantenir-se: va segmentar el seu pis en dues parts, i va obtenir una llicència per a l’altra meitat. En algunes escales, afegeixen, s’han portat a terme rehabilitacions i l’ascensor s’ha instal·lat gràcies a aquests ingressos extres, destaquen.