El gran ball de les onades

La tempesta, les alarmes de perill i la vigilància no van impedir que centenars de persones s’acostessin al mar ahir per contemplar i fotografiar la impressionant coreografia de les onades de gran amplitud que es formen a la superfície de l’aigua del litoral de Barcelona.

    A simple vista, el mar s’havia empassat uns quants metres de sorra de la platja de la Barceloneta, la més perjudicada pel temporal, ja que l’onatge cobria una gran àrea de la costa. Les onades es van acostar temeràriament al passeig Marítim, des d’on barcelonins i turistes no paraven de captar imatges del mar agitat davant la silueta amb forma de vela de l’Hotel W. En previsió, el restaurant Xup Xup havia construït a pocs metres de la seva porta una muralla amb sacs de sorra amb l’objectiu que l’aigua no hi arribés.

    Plovisquejava, però això no va impedir que els telèfons mòbils s’exposessin a les gotes d’aigua per captar fotos i vídeos amb destinació a les xarxes socials. L’espectacle era fascinant. La llum, el color blau grisenc que fonia el cel de plom amb el mar i la bromera blanca de les onades hipnotitzaven. Enric Munné, fotògraf aficionat, va cobrir la seva càmera amb una gorra de dutxa. «Vinc a fer fotos tots els dies de tempesta. Em fascina. Sempre em situo als mateixos llocs. No m’hi acosto gaire. Que no vull que em passi el mateix que al fotògraf asturià Jesús Ordóñez, que va morir després de veure’s involucrat en l’accident del pilot neozelandès Hayden Paddon al ral·li de Montecarlo», recorda Munné.

    Els restaurants en primera línia de mar a la platja del Somorrostro tenen aquests dies unes vistes immillorables de les onades que s’estavellen contra l’espigó del Gas, al mateix terra on de nena ballava Carmen Amaya. Marcelo Pirondini, cap de sala de Carpe Diem, descriu el finestral del seu establiment com «una pantalla panoràmica». Els clients no apartaven ahir la mirada del vidre, on l’aigua s’acostava com un felí cap a les palmeres del passeig. «No havia vist res d’igual en els tres anys que fa que treballo aquí», reconeixia l’encarregat.

    Normal: els experts ja parlen de la tempesta de la dècada, però aquesta dada no se sabrà amb exactitud fins que arribi la calma, i això no s’espera abans de demà dimarts. De moment, el que sí que es pot assegurar és que poques vegades s’havia vist tanta gent abrigada, suportant el vendaval i sota un paraigua admirant una pertorbació atmosfèrica violenta.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Prohibit passar

El mateix tipus de cintes que s’utilitzen per delimitar l’accés quan té lloc un accident eren la barrera visual que ahir prohibia el pas a les platges. Per si amb això no quedava clar, guàrdies urbans protegien la zona i advertien del perill de ser devorats per una onada als qui s’atrevien a creuar la línia vermella. Dos agents cívics, dels que fomenten accions de bona convivència i respecte entre la ciutadania, explicaven als surfistes el que no acostumen a explicar: «No poden acostar-se al mar. És perillós». Els genets de les onades reaccionaven com si fossin nens a  qui no deixen menjar un dolç en una pastisseria. «Això, aquí. A Austràlia ho considerarien un dia idoni per anar amb una planxa», responien.