Races sota sospita

Propietaris de gossos considerats perillosos afirmen que no donen problemes si s'eduquen bé, encara que admeten que intimiden i donen algun ensurt

Ensinistradors expliquen que la meitat de les consultes procedeixen d'aquests exemplars

cmontanyes36925221 perros170121123638

cmontanyes36925221 perros170121123638 / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
BEATRIZ PÉREZ / BARCELONA

«En aquests primers 10 mesos ja he tingut una denúncia». Ho explica Lucía Pallarés, maquilladora de 27 anys i propietària de Dakota Blue, un pitbull mexicà que d’aquí dos mesos complirà el seu primer any de vida. La multa li va arribar per passejar Dakota sense morrió. ¿Què l’ha portat a tenir una gossa de raça perillosa? «Me la van regalar. Em van dir: o per a tu o se’n va a la gossera. Al principi no la volia per tots els tràmits i denúncies que comporten aquestes races», reconeix.

    Això sí, la propietària assegura que Dakota Blue és «molt fidel». «Aprèn molt ràpid i no dona problemes si l’eduques bé», explica. Segons ella, Dakota mai ha sigut agressiva amb ningú, sinó al contrari: altres gossos han sigut agressius amb ella. «No sé per què la gent opta per gossos de races perilloses. Sí que et puc dir que els pitbull mexicans cadellen molt. N’hi ha molts a Barcelona», opina.

    Per la seva part, Katerine Vera, de 21 anys i auxiliar d’infermeria, és propietària de Kobu, un american staffordshire d’un any i mig. «M’encanta aquesta raça, que pertany a la mateixa família que el pitbull. El vaig veure i me’n vaig enamorar». Si estan ben ensinistrats, diu, no donen problemes. «Kobu es porta bé amb les persones i mai ha atacat a ningú», explica Vera, qui reconeix que el seu gos «intimida».

Qüestió de mida

«És gran. Una mossegada d’aquesta raça no és el mateix que la d’una petita. Les persones obren pas quan el veuen». Katerine explica que els american staffordshire tenen una «força enorme», però també et donen un «afecte enorme».

    Marina Marcet, de 27 anys i personal d’ambulància, té un pitbull de pelatge tigrat anomenat Bruc. «Un company me’l va regalar. M’agrada molt el seu físic. Jo ja havia tractat amb aquesta raça i són molt afectuosos». Marcet explica que, abans de tenir a Bruc, es va informar sobre la raça. «Fa segles, el pitbull era considerat un gos mainadera. Per la seva força i paciència s’utilitzava per cuidar nens».

Notícies relacionades

    «Té fama de ser perillós perquè és molt dominant i per la seva força –prossegueix Marcet–. No obstant, un chihuahua pot ser pitjor que un pitbull pel que fa a caràcter». ¿Per què tenen tan mala fama aquestes races llavors? Segons ella, perquè sempre s’han utilitzat per a baralles. Reconeix, no obstant, que Bruc li ha donat «ensurts» amb altres gossos. «Als dos mesos va tenir un trauma i, durant un temps, bordava als altres gossos», diu Marcet. Però la seva propietària ha après a ensinistrar-lo i que això no passi.

    Liberto Solà dirigeix El meu gos, un servei d’ensinistrament caní a domicili establert a Barcelona. «La meitat dels gossos que tractem són de raça perillosa. Però l’altra meitat no: venen molts pastors alemanys i mestissos, que no es consideren races perilloses», revela. Segons Solà, el 90% dels problemes que tenen els gossos es deuen a l’estrès per culpa dels seus amos. «El meu consell és aprendre a diferenciar entre l’alegria i l’estrès. S’ha de premiar la calma», conclou aquest expert. 

Temes:

Gossos