Barcelona embrida el turisme

Oficialment, Barcelona ja ha decidit posar límit al turisme. El seu nou pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT), avalat majoritàriament ahir en comissió d’Urbanisme, i pendent d’aprovació final en el pròxim ple, marca un abans i un després en la carrera postolímpica de la ciutat com a destí viatger de primer ordre. Els barris més cèntrics hauran de reduir (si hi ha baixes) les seves places d’allotjament; la segona corona haurà de mantenir-les sense créixer i només en la tercera podran incrementar-se sostingudament els llits, mentre que la quarta tindrà regles específiques.

Després de mesos de debat, pugnes polítiques i conflictes d’interessos, el document que marcarà el desenvolupament del sector a la capital catalana es queda curt per a les plataformes antiturisme i els grups més d’esquerres que advoquen per la retallada d’oferta, mentre que suposa tallar les ales a un dels motors econòmics més importants de la ciutat a parer dels partits més conservadors i dels operadors econòmics. Però el que és indubtable és que encarrila i doma –a més de frenar– un creixement que havia anat desbocat en l’última dècada, no només per part dels grans operadors sinó dels particulars, que han estat traient profit amb almenys 17.000 vivendes (entre les que tenen llicència, gairebé 10.000, i les que no) destinades al lloguer turístic per dies.

La balança es va inclinar cap a l’aprovació amb el vot favorable de Barcelona en Comú (11 regidors), el seu soci, el PSC (4), i els lluitadíssims 5 d’ERC. Només el PP, que qüestiona la seguretat jurídica de la norma i no la veu efectiva, va donar tres vots en contra. C’s (5) i CiU (10) van fer reserva de vot i es pronunciaran en el ple del 27 de gener, mentre que la CUP, malgrat fer reserva, ja va anunciar que s’abstindrà per no deixar la ciutat sense pla ni a expenses del final de la moratòria d’allotjaments de Gràcia, que caduca al març. Tots els grups, insòlitament, van acabar abraçant la necessitat d’una ordenació que fa un any i mig, i després d’una controvertida moratòria de llicències, va ser rebuda amb gran polèmica.

La votació en comissió va estar alterada per la irrupció d’un grup d’activistes que van protestar contra el pla per considerar-lo massa permissiu.

CONTRARELLOTGE NEGOCIADORA

A escasses hores de la comissió, Colau va llimar diferències 'in extremis' amb ERC. El principal compromís va ser posar xifres al pla contra els pisos turístics exigit per Esquerra. La regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, el va concretar a passar de 40 inspectors i visualitzadors (ara en són 20 i 20) a 80 aquest any i fins a 110 el que ve. El repte és mirar d’erradicar 3.000 pisos turístics sense llicència abans de final de mandat i potser acabar amb el fenomen abans del 2023, segons les dues parts. De moment, hi ha més d’un miler d’ordres de cessament en marxa, encara que això no significa que els tancaments siguin voluntaris ni imminents.

Més ambigus resulten els pactes referits als tres projectes hotelers sobre els quals Esquerra Republicana va exigir consultes ciutadanes (que no es produiran). Aquestes havien sigut descartades per resultar «impossibles» jurídicament, segons Sanz. La regidora va reiterar que una consulta no pot servir per revocar una llicència d’hotel.

Però en l’escenificació final, Sanz va assumir un compromís en els tres projectes que el líder municipal d’ERC, Alfred Bosch, va posar sobre la taula. Obre vies de diàleg i negociació, però en cap cas consultes sobre retirar els projectes. Bosch, la petició poc factible del qual havia posat en perill l’aprovació del PEUAT, va prendre aquestes concessions com un «fer possible l’impossible» i com un suposat triomf.

Notícies relacionades

El primer gran dia de Colau

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

A la pràctica, l’alberg de la Vila Olímpica sembla l’únic amb aspecte de poder fer marxa enrere. L’oposició veïnal és el principal motor, i s’escoltarà en el marc d’una comissió tècnica i jurídica que es formarà amb urgència i tindrà conclusions en un mes. Entre aquestes podria estar arribar a fer algun tipus de consulta veïnal (per determinar de quin abast) i plantejar l’opció que l’ajuntament adquireixi l’edifici, segons va detallar Sanz i va corroborar el regidor republicà Jordi Coronas.

En el cas de l’hotel de luxe de Drassanes, la regidora va donar a entendre que la llicència ja no estava en qüestió (suma 20 mesos en tràmit i el projecte tenia certificat urbanístic previ), sinó que es treballaria amb el promotor i els veïns per minimitzar el seu impacte. Al Rec Comtal, amb llicència des de l’anterior mandat, les obres avançades i el cas segueix en mans de la fiscalia per possibles irregularitats en la tramitació del seu PERI, l’hotel sembla tenir difícil la marxa enrere. El compromís de Colau en aquest sentit es limita a estudiar amb els veïns el millor ús possible per a la parcel·la pública annexa, cosa que es podria consensuar amb una consulta popular per definir.