ERC i el govern municipal acosten posicions per aprovar el pla d'allotjaments turístics

A poques hores perquè el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) sigui debatut i votat avui en la comissió d’Ecologia i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, el govern municipal i el grup d’Esquerra Republicana van acostar ahir posicions per buscar un acord que salvi la regulació, encara que el pacte seguia sense concretar-se.

Sobre la taula hi havia les dues reclamacions del cap de files d’Esquerra Republicana al consistori, Alfred Bosch, per recolzar el PEUAT. Una, la celebració de consultes ciutadanes sobre la continuïtat de tres projectes hotelers: el de Rec Comtal, el de Drassanes i l’alberg previst a la Vila Olímpica. L’altra, l’ampliació fins a un centenar de persones del cos d’inspectors de pisos turístics il·legals.

RETIRADA DE L’ORDRE DEL DIA

Segons fonts de la negociació, les dues parts podrien acabar cedint en alguna cosa. El govern municipal, acceptant doblar el nombre dels inspectors per emprendre el pla de xoc que Bosch reclama contra els pisos turístics il·legals. I Esquerra transigiria amb una forma de participació ciutadana que no es traduiria en les tres consultes al·ludides, que l’ajuntament considera inviables. Malgrat aquests moviments, l’acord estava ahir a la nit encara per tancar.

El govern municipal insisteix que esgotarà totes les possibilitats de pactar fins a un minut abans de la reunió de la comissió d’Ecologia i Urbanisme. Si en aquell moment queda clar que els republicans hi votaran en contra, el PEUAT serà retirat de l’ordre del dia i quedarà en suspens. Quedaran llavors cinc setmanes per al límit final. Però res apunta a la creença que guanyar temps suposi comptar amb més possibilitats que fructifiqui l’entesa.

Sense els vots dels republicans fa l’efecte que és impossible que el pla tiri endavant. I si no tira endavant, el rellotge iniciarà un compte enrere: si el 24 de febrer no s’ha aprovat, la roda ja no es podrà aturar i la moratòria d’allotjaments turístics que regeix a Gràcia –en concret, al barri de la Vila de Gràcia– s’extingirà, i obrirà la porta a una allau de sol·licituds de llicències.

BOSCH I ESQUERRA

En el si del colauisme s’afirma que les condicions d’última hora presentades per ERC per avalar el PEUAT són un assumpte de Bosch, més que del seu partit. El cap de files dels republicans viu un desacord considerable amb l’alcaldessa, Ada Colau, des que aquesta va pactar al maig amb el PSC i va convertir aquest partit en soci de govern. Els enfrontaments han sigut la norma des d’aleshores, en alguns casos fins i tot de certa envergadura, com va passar amb motiu de l’exhibició de l’estàtua eqüestre decapitada de Franco a l’exposició del Born.

Però fonts republicanes descarten que Bosch actuï com un franctirador solitari i encara més que actuï de forma que desagradi al partit. Esquerra Republicana, diuen, dona llibertat d’actuació al regidor, no qüestiona que plantegi les consultes sobre els hotels ni tampoc l’hi ha ordenat. Al marge d’aquests detalls, és innegable que els republicans i els comuns juguen enfrontats en una altra lliga, la del futur polític a Catalunya.

BUSCANT UN CULPABLE

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Si la negociació no fructifica, tot indica que començarà una caça de bruixes multidireccional a la recerca del culpable. Perquè si no s’aprovés el PEUAT, un dels eixos del programa que va portar Colau al consistori es veurà seriosament debilitat. Governar el turisme sense poder frenar el creixement d’hotels i de pisos turístics no sembla una qüestió fàcil. A més, l’alcaldessa veuria incrementada la llista recent de projectes que no han aconseguit la majoria: les ordenances fiscals i el pla d’actuació municipal (PAM), que no van aconseguir ser aprovats, i els pressupostos, que veuran la llum per la via d’una qüestió de confiança.

És fàcil predir que, si s’imposa el desacord, el govern municipal assenyalaria Esquerra com a responsable del marasme. Però no sembla gaire clar que en aquest cas assumeixi més risc de resultar erosionat el que està a l’oposició que el que governa.