El pla d'allotjaments turístics obre una guerra d'exigències en els grups de l'oposició

Amb el calendari en contra, el govern municipal d’Ada Colau s’enfronta a la necessària aprovació –en el termini de poc més d’un mes– del pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) en un entorn cada vegada més enrarit, en què els grups de l’oposició han disparat exigències durant tota la setmana a canvi del seu suport. Ahir va ser CiU qui va deixar clar que no pensa donar suport a un pla «restrictiu i que aposta pel decreixement econòmic», malgrat estar disposats a negociar fins al final.

Un final marcat per la caducitat (a mig març) de la moratòria de llicències que s’aplica a Gràcia, o la del Poble-sec (a l’abril). L’objectiu municipal era donar forma definitiva al document de cara a rebre llum verda en la comissió d’Urbanisme de la setmana que ve. Els terminis serien així còmodes per, una vegada aprovat definitivament, aplicar-lo abans del març. Tot i això, la falta de sintonia entre els grups fa pensar que el necessari acord podria no arribar fins al febrer, en 'last minute'.

La regidora Janet Sanz va deixar clar dimecres que hi ha voluntat de pacte i d’assumir requisits de tots els grups perquè el controvertit PEUAT, que ha d’establir el desenvolupament dels llits turístics dels pròxims anys i que divideix Barcelona en quatre zones, sigui tan consensuat com es pugui. Però les postures entre els grups d’esquerres i els conservadors són tan oposades que la balança podria oscil·lar entre cert aperturisme (com reivindiquen CiU, el PP i Ciutadans) i la mà dura que reclamen ERC i la CUP Capgirem Barcelona.

El PSC fa front comú

En to conciliador, Carmen Andrés, la portaveu del PSC –soci de govern de Colau i cridat a suavitzar el document–, ha negat que hi hagi discrepàncies entre tots dos sobre la futura ordenació. «Treballem conjuntament com a govern», va assegurar, encara que Sanz hagi avançat posicions cap a les peticions d’ERC, la CUP i algunes entitats veïnals, al «plantejar» ampliar la zona 1 (considerada de decreixement natural i on cada llit que desaparegui no podrà ser substituït) fins a incloure el Poblenou, Sant Antoni i Hostafrancs, segons recull El País. Aquesta zona 1, especialment crítica per la gran densitat de places d’allotjament, inclou en el document inicial Ciutat Vella, una part de l’Eixample i barris clau com la Vila de Gràcia i el Poble-sec.

Però mentre l’esquerra més radical estira la corda d’un extrem, la resta de partits l’estiren de l’altre. El regidor de CiU Jordi Martí va ser rotund al replicar poc després que no donaran suport a un PEUAT «restrictiu» que afecti el creixement econòmic de Barcelona, o que ampliï les retallades més dràstiques als barris esmentats. Assumeix que s’ha de fer una regulació que impedeixi aixecar les moratòries i obrir la veda dels allotjaments, però descarta el «gir ideològic» que aprecien en el pla.

I és que CiU parteix de la idea que «el turisme és bo per a la ciutat» i cal «afavorir» els operadors «que ho fan bé», enfront de l’oferta il·legal. En la seva opinió, la solució passa per blindar l’oferta turística als barris saturats però permetre fórmules de creixement sostenible a la resta, revisables cada dos anys. També defensa la recuperació del patrimoni de la ciutat amb rehabilitacions per a usos hotelers i la creació d’una ordenança sobre pisos turístics.

Notícies relacionades

El nou telèfon del 'bullying' fa aflorar 33 casos versemblants al dia

La torre Agbar es rendeix i renuncia a convertir-se en hotel

Amb un panorama com aquest, els cupaires han anunciat que encara que el pla «és del tot insuficient», no impediran que s’aprovi per evitar el que consideren mals majors. El grup preveu abstenir-se en la votació, encara que si el seu vot acabés sent determinant, decidirien des de les bases inclinar-se o no a favor.