Colau agafarà la baixa maternal malgrat l'"anacrònic" reglament dels plens

L'alcaldessa lamenta que la llei espanyola no permeti delegar el vot als càrrecs electes

fcasals36071704 colau170111192316

fcasals36071704 colau170111192316 / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
CARLES COLS / BARCELONA

Per a part, el dels pressupostos municipals, però el pròxim naixement del segon fill d’Ada Colau (el nom s’elegirà, és clar, en un procés participatiu a casa) farà parlar. ¿Exercirà el seu dret a la baixa maternal? I, si no ho fa, ¿fa un flac favor a les dones que són mal vistes a les seves empreses per agafar la baixa per maternitat? Aquesta qüestió acostuma a acabar sovint amb un final que ni a les pel·lícules, quatre tertulians a la tele, tots homes, opinant sobre què hauria de fer una alcaldessa després del part. Colau, per si arriba a donar-se aquesta situació, els ha proporcionat carnassa.

Ho va fer en el programa 'Els matins', de TV-3. Va ser en el minut final d’una llarga entrevista, gairebé en una pregunta obligada per part de Lídia Heredia. «Que m’agafaré la baixa maternal, segur, i reivindico el dret a agafar-la sencera», va respondre primer. Però va matisar que, no obstant, per caràcter i per la inusualitat de la seva feina actual, alcaldessa, ho decidirà sobre la marxa. Dependrà de les necessitats del nadó i de les seves pròpies, òbviament, imprevisibles fins que no arribi l’hora. Quan era activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), anava amb el primer fill a tot arreu, va recordar Colau. La diferència és que ara ha descobert que la política, encara que sigui una paraula femenina, porta pantalons d’home. «Desconeixia que no es pot delegar la part del càrrec polític, que el vot no és delegable». 

Exacte, així és. El 1936, Frederica Montseny va ser la primera dona amb cartera ministerial. Ni a la resta d’Europa això era freqüent. El 2017, i han passat 81 anys, la contingència que una alcaldessa es posi de part encara no entra dins del normal.

El que la normativa no preveu  ho ha resolt Barcelona fins ara amb cortesia, amb una abstenció del vot contrari en el ple

POLÍTICA AMB PANTALONS

La legislació espanyola és molt primmirada en aquesta matèria. Testosterònica, es podria dir. L’únic pas endavant s’ha fet al Parlament espanyol, que admet el vot telemàtic en casos d’embaràs o malaltia. En els plens municipals no està prevista aquesta opció. 

Colau no és, en qualsevol cas, la primera embarassada del consistori barceloní. Hi ha hagut abans altres regidores en aquesta mateixa situació. Encara no hi ha hagut una votació de ple en ple alletament, però sí regidores que, en el període de baixa, han anat a votar si el ple ho requeria. Això passa com a màxim una vegada al mes. No sembla un obstacle insalvable. És molt nebulós concretar si aixecar la mà en un ple per expressar el vot ha de ser considerat jornada laboral incompatible amb una baixa.

PLA B

Notícies relacionades

El que és singular aquesta vegada és que l’afectada serà l’alcaldessa, cosa inèdita amb anterioritat, perquè Colau és la primera dona que ocupa aquest càrrec a Barcelona i, a més a més, ho fa amb una aritmètica municipal endimoniada. Governa amb la més mínima de les majories. Un vot podria decantar una decisió. No obstant, Barcelona té un pla b per a aquests casos. Quan algun regidor no ha pogut assistir al ple a causa d’una malaltia, i més si és un cas greu, existeix una norma no escrita per la qual  s’imposa la cortesia, i en el bàndol contrari al vot que hauria exercit aquell regidor s’efectua una educada abstenció.

A l’entrevista d’'Els matins', Colau no va aprofundir gaire en les derivades polítiques del seu embaràs. Va ser, ja ho hem dit, un curt epíleg en una entrevista que va pivotar sobre el futur de la Model, també sobre el futur dels comuns com a força política al Parlament i, és clar, sobre el procés (qualsevol dubte ofèn). Però no va desaprofitar l’ocasió per subratllar que, després de la seva sorpresa per la rígida norma que regula els plens en aquestes situacions, la seva conclusió no va poder ser més clara: això és una «anacronia» que s’ha de solucionar. És on ha quedat, a la carpeta de tasques pendents.