El 'No-Do' del temple de Gaudí

La pàgina de Facebook 'Sagrada Família desconeguda' revela imatges, notícies i curiositats relacionades amb la història del temple

L'última aportació és un article anglès de 1907 que explicava que a Barcelona s'estava construint una catedral "exòtica"

3
Es llegeix en minuts
Cristina Savall
Cristina Savall

Periodista

ver +

'The Illustrated London News', revista anglesa fundada el 1842 per Herbert Ingram i Mark Lemon, va publicar, primer el 1907 i després el 1927, dos àlbums fotogràfics dedicats a l’avanç de les obres de la Sagrada Família. El segon el va titular 'Una catedral com una orquídia, un exemple observable de la nova arquitectura exòtica de Barcelona'. Aquesta informació és una de les aportacions més recents de Jesús Serdio a la pàgina de Facebook 'Sagrada Família desconeguda', fundada per l’historiador Daniel Venteo el 2015 arran de la publicació del seu llibre amb títol homònim.

    

Aquesta pàgina d’accés tancat sorprèn pels tresors fotogràfics del primer segle d’història del temple, que els usuaris aporten en les seves recerques digitals per arxius barcelonins i internacionals. En alguns casos procedeixen de col·leccions particulars on es poden trobar imatges inèdites. «Em va semblar que Facebook seria una molt bona eina per estar en contacte amb els lectors i per reunir en un mateix espai els interessats en la història de l’obra de Gaudí», explica Venteo, autor d’'Autobiografía de Barcelona', 'La Barcelona de Roisin', 'L’Ateneu Barcelonès, una entitat per al segle XXI', 'La Barcelona d’entreguerres' i 'La Barceloneta', entre altres llibres.

    

La pàgina està dedicada monogràficament a la història de la Sagrada Família i el que més hi abunda són fotografies antigues, comentaris enginyosos, documents d’arxiu i hemeroteca. «Destaquen les aportacions de Serdio que, des de Cantàbria, cada dia revela l’interès de nous aspectes de la basílica», considera Venteo.

    

Serdio, a qui els seus companys de Facebook han batejat com el 'màster de l’univers gaudinià', explica que l’apassiona l’arquitectura. «El temple de Gaudí n’és el màxim exponent», assegura l’internauta, que a la seva casa d’un petit poble cantàbric guarda una interessant col·lecció de postals del temple i de primeres edicions de joies editorials, com l’original d’Isidre Puig Boada de 1929, l’àlbum fotogràfic editat pel temple el 1915 i números especials de revistes. «L’última troballa són dues fotos inèdites de Gaudí procedents de l’arxiu de Lluís Millet, al qual es pot accedir 'on line' des de fa pocs mesos», assenyala Serdio, en referència a la pàgina web de Memòria Digital de Catalunya (MDC).

  

 Més de 530 persones segueixen la pàgina de Venteo, que diàriament es nodreix de noves imatges i temes de discussió al voltant de la Sagrada Família, que al llarg del 2016 ha estat diverses vegades a l’ull de l’huracà, sobretot després de les controvertides declaracions del regidor d’Arquitectura, Daniel Mòdol, que el setembre passat la va comparar amb «una mona de Pasqua gegant», titllant-la de «pseudoobra de Gaudí» i de «gran farsa».

Segons l’administrador de la pàgina, la Sagrada Família desperta passions i crítiques despietades en la mateixa proporció. «En general, Gaudí és un arquitecte admirat i, tal com ell mateix va dir, el temple no l’acabaria ell, sinó que altres arquitectes li haurien de donar forma. En aquest punt, sembla no haver-hi consens i es polemitza molt sobre si la Sagrada Família és una obra de Gaudí o bé ja només és una obra gaudiniana perquè les intervencions posteriors han modificat profundament el projecte original. Jo penso que, fonamentalment, encara és una obra de Gaudí», assegura Venteo.

Notícies relacionades

    

"El buit deixat per Bassegoda "El buit deixat per Bassegoda va ser molt important, però altres autors han consagrat Gaudí com un objecte d'estudi rigorós", declara Venteo

Avui hi ha verdaders especialistes en Gaudí. L’historiador diu: «El buit que va deixar Joan Bassegoda el 2012 va ser molt important. Però altres autors l’han consagrat com un objecte d’estudi rigorós, entre els quals destacaria Josep Maria Tarragona o el mateix Juan José Lahuerta, nou director de la Càtedra Gaudí».