Petit i del país

Per a gustos, colors. I per a col·lec­cionistes, galeries. El client d’art és tan heterogeni com ho són les sales que el comercialitzen a Barcelona. Hi ha de tot i adquireixen de tot. «L’oferta és variada, cosa que és un avantatge i una oportunitat», afirma Gabriel Pinós, president del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya. I «no hi ha un comprador model», sosté Mariana Draper, de la Sala Dalmau. Encara que això sí, els que es gasten els quartos en pintura i escultura solen tenir un cert nivell adquisitiu i bastant nivell cultural. I la majoria de les vegades van en parella. Vaja, que l’adquisició d’una peça d’art és cosa de dos.

Això val tant per als d’aquí com per als de fora. Els dos sectors de la població també comparteixen una certa tendència a les peces de mida petita o mitjana. La raó és fàcilment deduïble: «L’amplitud dels pisos d’ara no és com la d’abans, en l’actualitat tenen menys metres quadrats», apunta Pinós. Opinió que secunda Joan Solà, de la galeria Ignacio de Lassaletta, que, a més, suma un altre motiu a l’aversió per les grans proporcions: «L’econòmic, solen ser més cares». Encara que això deixa de ser vàlid quan la passió s’imposa a la raó. «Si un col·leccionista, o potencial col·leccionista, s’enamora d’una peça, la mida deixa d’importar automàticament. Passa sigui quina sigui la nacionalitat del que ha sucumbit a l’atractiu d’una obra», assevera Draper. 

Gran o petita, sí que hi ha una certa tendència en el client estranger a apostar pels artistes nacionals. «És com la gastronomia: a la gent li agrada provar les coses típiques del país on viatja, i en l’art passa el mateix, busquen el que es cou aquí», continua Pinós. «Tenen molta curiositat per veure el tipus d’art que es crea i s’exposa a Barcelona», corrobora Solà. Passa amb tots, però sobretot amb els nord-americans. «S’interessen pels artistes de la zona que visiten. Pregunten i s’informen molt, volen saber el què i el perquè del creador i la seva obra», sosté Draper. També són els que més compren, i ho fan d’una forma ràpida «encara que no compulsiva o supèrflua», puntualitza la galerista. Tenen altres avantatges: per a ells els preus són molt assequibles i no els afecta l’IVA, aquí molt més elevat que a la resta d’Europa. «Els nord-americans no paguen IVA, només paguen la importació, i per tant els és igual el país on compren», aclareix Jordi Mayoral, de la Galeria Mayoral.     

La qualitat d’heterogeni es dóna també en la datació de l’art que s’adquireix. Es venen tant peces modernes com contemporànies. Encara que la creació més recent té avantatges per al col·leccionista estranger: no necessita permís d’exportació. Les obres amb més de 100 anys no poden sortir del país si abans un comitè d’experts no les qualifica com a exportables, o sigui, certifica que no formen part del patrimoni espanyol. La reunió d’aquest comitè es produeix una vegada al mes, cosa que significa que aquestes vendes mai són immediates. «Això no facilita les coses però s’arriba a entendre. És burocràcia i al final tampoc resulta un gran impediment», sosté Mayoral. Per una altra banda, el comprador estranger tampoc sol emportar-se la peça a la maleta: la majoria de vegades l’envia al seu destí ben embalada i amb tots els papers i certificats en ordre.

Creuers de luxe

Notícies relacionades

Barcelona promou el 'shopping' d'art entre els seus visitants

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Les visites dels turistes a les galeries han augmentat molt en els últims temps. «Són bastant significatives, en el nostre cas diàries», revela Mayoral. La seva sala d’art, com les altres consultades, està a prop del passeig de Gràcia. «Es nota molt quan atraquen els grans creuers de luxe», assegura Draper. Però que hi entrin els turistes no significa que comprin. Encara que tampoc importa excessivament: «El moviment existeix i dóna alegria, si hi ha moviment pot haver-hi venda, i si no n’hi ha, sempre poden tornar». 

Aquest anar i venir forà, no obstant, no ha de fer oblidar el col·leccionista i visitant local: «Sense aquest no tenim raó de ser», reflexiona Pinós. «Continua sent el nostre mercat principal», afirma Solà. I Draper treu la part més pragmàtica del negoci: «La venda està difícil, així que el més important no és si els compradors són de fora o del país, sinó que vinguin i comprin». Doncs això.