«Un pis perd valor si està desocupat»

PILAR GARCÍA-ALMIRALL considera fonamental que tot el parc de vivendes estigui en funcionament i en òptimes condicions

«Un pis perd valor si  està desocupat»_MEDIA_1

«Un pis perd valor si està desocupat»_MEDIA_1 / ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts

Com a catedràtica de l'Escola d'Arquitectura de Barce-lona (ETSAB-UPC) amb una àmplia experiència en estudis relacionats amb el parc de vivendes de Barcelona -el primer el va realitzar el 1987-, Pilar García-Almirall va rebre per part del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona l'encàrrec d'analitzar amb el seu equip diferents polítiques de vivendes en diferents ciutats.

-L'objectiu era identificar mesures que es puguin replicar a Barcelona.

-Sí, més que les polítiques de vivendes de diferents països, s'analitzen els instruments que els ens locals de ciutats com Amsterdam, París o Berlín tenen per poder treballar i fer una política de vivenda més o menys ajustada.

-¿Són ciutats amb molta més autonomia? 

-En algunes ciutats depenen d'ens estatals, en altres, d'ens regionals... Sobretot, ens interessava saber quina era la capacitat d'autonomia d'algunes ciutats i quins instruments tiren endavant.

-Barcelona, explica l'estudi, s'emmarca en el model Mediterrani. 

-Sí, és un model que pretén que la propietat sigui el principal sistema d'accés a la vivenda i que no desenvolupa la creació d'un parc de vivenda pública. Això implica que ens recolzem en les famílies, que acaben realitzant esforços per sobre de les seves possibilitats.

-I això ha explotat en els últims anys, amb famílies senceres desnonades...

-Estem en una situació d'excepcionalitat, i no només a Barcelona. Venim d'unes dinàmiques de vivenda que gairebé no contemplen crear producte immobiliari i tenir un estoc per incidir en el mercat. Només amb una part de les vivendes al marge de les pujades dels preus és possible garantir-hi l'accés.

-¿Quant s'inverteix aquí en polítiques de vivenda i quant en altres països europeus?

-En el nostre entorn es destina una part significativa del PIB a polítiques de vivenda. Mentre que en altres països europeus s'hi dedica entre l'1,3 i el 3,4% del PIB, a Espanya s'ha passat del 0,23% l'any 2011 al 0,08% actual.

-A Barcelona es treballa per mobilitzar el parc de vivendes buides.

-Em sembla bé. El que és ideal és que tot el parc de vivendes estigui en funcionament i en unes òptimes condicions. Aquí hi ha una certa visió idíl·lica de la propietat, com un bé que en el futur ens donarà un alt rendiment. El que hauríem de fer és eliminar aquesta idea, que és pura especulació. Els materials pateixen el pas del temps i amb el no ús el pis en el seu conjunt perd valor si està desocupat. Per un altre costat, també s'haurien d'estudiar fórmules per optimitzar l'ús de vivendes infrautilitzades, buscar al·licients per posar-les en ús. I en situacions anòmales, aplicar les accions que ja contempla la llei d'habitatge 2007.

-¿Per exemple?

-Hi ha persones que tenen un pis a la ciutat per venir-hi només 15 dies, a l'estiu, i que podrien utilitzar els estudiants durant la resta de l'any. Es tracta d'innovar en les formes d'ús de les vivendes, iniciatives que els joves estudiants estan començant a explorar.

Notícies relacionades

-¿Quines conclusions extreu de l'estudi? 

-Que falta resoldre el problema del finançament com va fer París, que amb un percentatge de parc públic molt més gran no seria necessari regular els preus del lloguer i que la participació de la ciutadania és clau, no només a l'hora de planificar, sinó també per administrar i fer seguiment de les polítiques de vivenda.