PLA DE FUTUR

Nou full de ruta cap al residu zero

L'AMB fixa les accions per assolir els objectius europeus

Recollida selectiva. Campanya a peu de carrer amb informadors de l’AMB.

Recollida selectiva. Campanya a peu de carrer amb informadors de l’AMB. / EL PERIÓDICO

3
Es llegeix en minuts
L. Benavides

Estancament. Aquesta paraula defineix el moment que viu actualment la gestió de residus municipals a l'àrea metropolitana. Després de dues dècades de grans avanços, el nivell de recollida selectiva bruta està aturat en el 34% des de fa cinc anys. Per canviar aquesta tendència, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha encapçalat un procés de reflexió a través d'un grup d'experts format per representants d'administracions locals i regionals, consultors i universitats. «Aquestes xifres ens posen en alerta i ens demanen noves línies de treball», assegura Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l'AMB.

«El model de gestió dels residus municipals en el territori metropolità es basa principalment en la prevenció i en una recollida selectiva de les diferents fraccions, així com en les infraestructures necessàries per ser tractades posteriorment», recorda Badia, que considera necessari «canviar de paradigma». En aquesta línia, l'AMB va aprovar ahir per unanimitat en la sessió del Consell Metropolità una declaració sorgida del procés de reflexió amb representants i experts i que recull les mesures per millorar la recollida selectiva i avançar cap a una política de residu zero.

Es persegueix arribar als objectius marcats per la Unió Europea a través de la Directiva Marc de Residus (DMR), que obliga els estats membres a reutilitzar o reciclar el 50% dels residus d'origen municipal l'any 2020. «Són nivells assolibles. A Europa en tenim exemples com Milà i Munic, amb uns nivells de reciclatge que superen el 50%. O Parma, amb el 80%», apunta el vicepresident, que recorda que el PRECAT20 va més enllà i exigirà per al mateix 2020 el 60% de recollida selectiva bruta de residus municipals.

La declaració conté quatre mesures bàsiques que haurien d'acostar la metròpolis de Barcelona a les exigències europees: la priorització en la recollida de la fracció orgànica, individualitzar la recollida de residus a partir de sistemes com el porta a porta o els contenidors amb codi, compartir amb la ciutadania els costos que suposa la gestió de residus, i fomentar canvis legislatius.

Joan Pinyol, director de l'àrea de Medi Ambient de l'AMB, espera que la declaració marqui el camí i permeti assolir aquests objectius. «Fa uns 30 anys que estem fent campanyes de sensibilització. Hem de fer alguna cosa més perquè no complir els objectius marcats per Europa suposa uns grans costos. A més dels ambientals, incomplir les directives europees comporta unes sancions molt elevades», subratlla el director. Al marge de les sancions que hi ha establertes per l'incompliment, l'AMB xifra en uns 40 milions d'euros el cost de no separar residus reciclables i que els ajuntaments i la ciutadania s'estalviarien en cas d'assolir les taxes de recollida selectiva imposades per Europa.

COMPROMÍS LOCAL

Per millorar els nivells actuals i complir amb els objectius marcats per al 2020, l'AMB ha posat en marxa un nou programa, dotat amb dos milions d'euros per al 2017 (i dos milions més per al 2018, amb voluntat de continuació en els pròxims anys), que ofereix suport tècnic i econòmic als municipis que posin en pràctica models de recollida selectiva més sostenibles. Un dels primers de sumar-s'hi ha sigut Ripollet. «Malgrat que som dels municipis que menys residus generem, cosa que és positiva, també estem per sota de la mitjana de recollida, tant en orgànica com en altres fraccions com el plàstic», explica Pilar Castillejo, tinenta d'alcalde.

Notícies relacionades

El programa de l'AMB col·laborarà amb solucions individualitzades, ajustades a les necessitats i potencialitats de cada municipi. «En el nostre cas, tenim un municipi molt vertical, morfològicament. El 85% de la nostra població viu en grans blocs de pisos», explica Castillejo. De l'estudi previ fet de cada edifici, el consistori ha arribat a la conclusió que podria ser beneficiós passar dels cinc contenidors actuals al model de quatre incloent-hi la recollida porta a porta. «La nostra intenció és començar amb el nou model a principis del 2017, per fases», afegeix.

Hi ha altres municipis que també estudien com millorar els seus nivells de recollida locals després d'haver provat diferents accions. Un bon exemple pot ser el de Sant Just Desvern, que en els últims anys ha impulsat diferents recursos i mesures com per exemple la deixalleria mòbil i l'avís de sancions a peu de contenidor. «Tenim la voluntat de govern de fer passos endavant, però encara no hi ha consens en el mètode», admet Lluís Monfort, regidor de Medi Ambient del municipi, molt conscient de les oportunitats perdudes al no reciclar més i millor. «Estem perdent uns 300.000 euros anuals per no reciclar bé, i amb aquests diners es podrien fer moltes coses com ara pagar el 60% de les guarderies», afegeix.