La llei de protecció de dades ha entorpit la prevenció de desnonaments a Barcelona

La llei de protecció de dades ha entorpit la prevenció dels desnonaments de Barcelona. Aquesta és una de les principals conclusions a què ha arribat aquest dilluns la comissió de seguiment del protocol firmat el 2013 entre la Generalitat, l'ajuntament de la capital catalana i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta deficiència se solucionarà la setmana que ve amb la prevista aprovació al Parlament de la llei d'emergència habitacional, que substituirà els articles impugnats pel Tribunal Constitucional.

L'objectiu de les tres administracions és evitar desnonaments de persones en situació de risc d'exclusió social i considerades vulnerables. Precisament, la comissió de seguiment ha acordat que s'han d'ampliar aquests dos conceptes a, per exemple, famílies nombroses i malalts.

En la reunió que s'ha celebrat aquest dilluns al Palau de Justícia de Barcelona i en què s'ha analitzat la situació, hi han participat el conseller de Justícia, Carles Mundó, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos. La idea és millorar la comunicació entre institucions per evitar desnonaments de persones en situació de risc. Barrientos ha assegurat que el protocol ha funcionat bé, però que s'han produït algunes disfuncions. Per tant, s'ha de millorar. "S'ha d'actuar a l'inici del procés per evitar desnonaments de famílies en risc i vulnerables", han afirmat els membres de la comissió.

Les tres institucions que participen en la comissió (n'hi ha una a nivell autonòmic que encara no s'ha reunit aquest any) han constatat el "canvi de perfil" en els desnonaments que es produeixen a Catalunya, amb cada vegada més derivats de l'impagament de lloguer davant els de les hipoteques.

MÉS LLOGUER QUE HIPOTECA

Colau ha explicat que han arribat bàsicament a dues conclusions: que el protocol s'ha de modificar per atendre aquest "canvi de perfil" amb cada vegada més impagaments de lloguers i també buscar la manera com els serveis socials podrien avançar els diagnòstics de les persones vulnerables i atendre-les abans que es produeixi el desallotjament.

"El protocol està funcionant bé, però hi ha desajustos i és millorable", ha valorat l'alcaldessa sobre aquest protocol. La comissió tornarà a mantenir una altra reunió al gener amb un perfil més tècnic, una vegada que la setmana que ve el Parlament aprovi una llei sobre emergència habitacional.

Barrientos ha lamentat els problemes amb què es troben els jutjats per comunicar als serveis socials les situacions de vulnerabilitat a causa de les dificultats legals per a la cessió de les dades de caràcter personal d'aquestes víctimes: necessiten el consentiment d'ells i això triga a produir-se.

A L'ESPERA DE LA NOVA LLEI

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Segons el conseller Carles Mundó, la nova llei ajudarà que es pugui "superar l'obstacle de la protecció de dades" perquè els ajuntaments puguin tenir abans aquesta informació i així els seus serveis socials puguin posar en marxa el seu sistema d'ajudes i atenció a aquestes persones. "S'han d'evitar situacions injustes", ha recalcat.

L'alcaldessa de Barcelona també ha explicat que els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona aquest any han detectat gairebé el doble de casos de famílies desnonades en situació de vulnerabilitat: un total de 2.191 del gener al novembre del 2016 davant els 1.100 de l'any anterior. 6.000 persones s'han vist afectades el 2016 per desnonaments, de les quals el 35% són menors. En cinc dies s'han arribat a fer 100 desnonaments. "Hem de buscar la maneres d'intervenir abans, de prevenir aquestes situacions", ha dit Colau.