CiU certifica el seu 'no' al pressupost "amb superàvit" de Colau

El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat el seu previsible ‘no’ als pressupostos d'Ada Colau per al 2017, però ha volgut aprofitar l'ocasió per assaborir el seu plat fred de venjança. La regidora Sònia Recasens ha repescat vells tuits i notes de premsa en què els avui comuns censuraven amb duresa que l'Ajuntament de Barcelona presidit per Xavier Trias tanqués els exercicis pressupostaris amb superàvits quan els ciutadans patien (i pateixen) els efectes de la crisi. Per Recasens, un superàvit previst ara de gairebé 70 milions d'euros és una falta de coherència absoluta per part de Colau.

CiU suma el seu ‘no’ als pressupostos al que ja han insinuat el PP, Ciutadans, la CUP i, sobretot, Esquerra, que pretenia lligar la sort dels comptes municipals als de la Generalitat al Parlament. En el cas de CiU, les raons adduïdes són unes altres, com la contradicció del superàvit, però en especial, també, que els comptes estan elaborats per complir el Pla d'Actuació Municipal (PAM) que l'equip de govern va presentar i no va aconseguir aprovar al ple. “Ells van a la seva bola”, s'ha sorprès Recasens.

La regidora ha subratllat a més que el pressupost de Colau pretén una retallada en partides com la promoció del comerç, les inversions i les ajudes directes a les famílies que CiU no pot secundar.

UNA ÚNICA REUNIÓ

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Segons el grup municipal de CiU, el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello no ha demostrat mai una voluntat clara d'arribar a un acord amb l'oposició i la prova és que només hi ha hagut una reunió per analitzar els comptes, el 7 de novembre. “Allò va ser una pantomima”, segons Recasens.

El pressupost municipal, doncs, és molt probable que s'aprovi mitjançant una pirueta política que ja va practicar Xavier Trias en la seva etapa com a alcalde, la moció de confiança, és a dir, llançar el repte a l'oposició que construeixi una majoria alternativa i, en el cas que no sigui possible, obtenir així l'aval als comptes per incompareixença del rival.