La verdadera Barcelona secreta

Pol Esteve i Marc Navarro van cartografiar el 2006 els 15 quarts foscos de la ciutat, la guinda que li faltava a la majúscula obra d'Ernst Neufert

foto

foto

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Entre els mesos d'agost i setembre del 2006, l'arquitecte Pol Esteve i el seu col·lega Marc Navarro van cartografiar la verdadera Barcelona secreta, un terme que s'usa molt alegrement, ja que internet, per exemple, va ple d'entrades si es fa aquesta recerca, mig milió més o menys, un descontrol. A algunes d'aquestes barcelones el qualificatiu de secretes els ve gran. Al que van explorar Esteve i Navarro, no. Amb una cinta mètrica i un cert esperit d'aventurer agrimensor van visitar en hores poc concorregudes les cambres fosques de la comunitat gai més óssa de Barcelona. Van aixecar els plànols amb ofici, com ho fa un bon professional de la seva especialitat. El resultat és una cartografia inèdita de Barcelona. ¿Què, és secreta o no?

La bíblia de l'arquitectura per a l'altura correcta d'un 'glory hole'

Esteve explica des de Londres, on imparteix classes a l'Architectural Association, alguns detalls d'aquella exploració sense antecedents coneguts i sense èmuls després. “Hi anàvem a primera hora, quan el local acaba d'obrir, i preníem mides”. En total van visitar 15 cambres fosques, tantes com se suposa que n'hi havia aquell any a Barcelona i que, per situar a qui encara no sàpiga de què va la cosa (cosa que és normal, perquè recordem que són secrets), dir només que són espais gairebé sense llum consagrats al furtivisme homosexual, l'evolució extrema de les londinenques ‘molly houses’ del segle XVIII.

L'ARQUITECTURA OBLIDADA

¿Per què? ¿Per a què? No, això no va ser el joc infantil de tocar el timbre i sortir corrents, una entremaliadura d'arquitectes adults, en aquest cas. Esteve i Navarro sostenen que hi ha espais públics dels quals l'arquitectura s'oblida, això en una professió que destaca per ser especialment exhaustiva en la publicació de vademècums dirigits als professionals del sector. Encara que descatalogat, existeix, per exemple, l''Atlas de plantas' de Friedericke Schneider, un compendi de plànols de llars de mig món, però sobretot despunta en aquesta biblioteca el que es considera la bíblia si d'aquesta matèria es tracta, 'L'art de projectar en arquitectura', d'Ernst Neufert, un manual publicat per primera vegada el 1936 a Alemanya i ampliat i reeditat fins a 40 vegades en aquell país i 16 a Espanya per l'editorial Gustau Gili, que detalla amb precisió de rellotger tot el que és indispensable saber per edificar a escala humana. ¿Tot?

Neufert va fixar el cànon de centenars de matèries. La mitjana comuna d'una porta és de 72 centímetres per Neufert. Els totxos fan 25 centímetres de llarg per 12,5 d'ample, també per ell. Els electrodomèstics, 60 centímetres de profunditat i 45 o 60 d'ample. Qualsevol que vulgui sortir d'aquest estàndard necessitarà un treball de fusteria per encàrrec. ¿Quina altura és la correcta per a una pila baptismal? Neufert. ¿D'un pinball? Neufert, un altre cop. Aquell saxó va fer tant o més pel racionalisme arquitectònic que Le Corbusier, però, el que estàvem dient, hi va haver racons foscos, i mai tan ben dit, en els quals no va reparar.

¿Quina és l'altura humana a la qual s'ha de situar un ‘glory hole’ en una cambra fosca, que, un altre cop per als profans, cal subratllar que és el forat a la paret a través del qual es mantenen relacions sexuals en aquelles sales sense llum? I, posats a fer, ¿de quin diàmetre? I la paret, ¿és convenient un totxo Neufert (recordem, 12,5 centímetres, ¿massa?) o millor una simple planxa de pladur, que n'hi ha al mercat de fins a només 10 mil·límetres de gruix?

En l'exposició del CCCB  En l'exposició del CCCB sobre arquitectura i sexe, els plànols d'Esteve i Navarro són només un detall, però el tabú té un magnètic efecte sobre els visitants

CAIXERS, EMPROVADORS I NÍNXOLS

Notícies relacionades

La investigació neufertiana d'Esteve i Navarro va anar en realitat més enllà de les cambres fosques. Van cartografiar també les diferents tipologies dels caixer automàtics, els emprovadors de les botigues de moda de Portal de l’Àngel i Portaferrissa i els nínxols dels cementiris, l'última de les vivendes. Posar el focus aquí i ara les cambres fosques no és un capritx. El conjunt de 15 plànols que tots dos van aixecar el 2006 formen part de l'exposició que fins al 19 de març dedica el CCCB a l'arquitectura concebuda expressament per a la pràctica del sexe. És només un full penjat en una paret, gairebé una petita obra abstracta, perquè no hi ha dues plantes iguals, però té el magnètic efecte sobre els visitants de tot allò que és tabú.

La majoria d'aquelles cambres fosques, puntualitza Esteve, ja no existeixen. La raó, en qualsevol cas, podria ser matèria per a una altra ocasió.