L'altra cara de la Lluna

Per molt que s’omplin la boca amb ella polítics de tota mena, inclosos els que acaben d’arribar, sobreviure de la cultura i similars s’està posant més difícil que 'cagar en un frasquito', segons el vers de Juan Gelman. El poeta es referia a una relació cantelluda –«'nuestro amor es más raro que un elefante francés'», i tal–, però la imatge va que ni pintada per expressar la dificultat de l’empresa. ¿Cultura? Ai, quin riure. Que l’hi preguntin als traductors, a la classe de tropa teatrera, als cantants lírics o als llibreters. Mentrestant, desapareix un altre refugi de la cartografia barcelonina: la Llibreria de la Lluna. Més ben dit, es reinventa, segons l’eufemisme de moda.

    

Situada al número 32 del carrer de Ferlandina, a la part més domesticada del Raval o Manilatown, per l’arrelament de la comunitat filipina, els voltants de la Lluna destil·len un no sé què molt de barri, un pols quotidià gairebé de poble. Just al costat de l’establiment, la perruqueria de la Paqui; al davant, el queviures pakistanès i una bonica bugaderia a l’interior de la qual, mentre té lloc aquesta xerrada, un noi espera, en calçotets i amb les sabates en xancletes, que la màquina acabi amb la seva bugada; la nòvia ha vingut a canviar un bitllet de cinc euros per monedes.

    

Passa el del butà, adéu. Al cap d’una estona, s’acosta Carles, amo del bar Agustí de tota la vida, amb un encàrrec. «Quan era petit –diu–, al bar teníem les claus de mig carrer, ‘nen, que ha de venir el lampista’». I així.

  

  Un dels encants d’acostar-se fins a la llibreria era precisament aquest anar i venir de gent, el «passava per aquí», haver-se instituït en punt de trobada d’amics, coneguts i selenites diversos. Un petit espai de llibertat, que no és poca cosa, on el visitant és ben rebut, sigui qui sigui, just el fenomen invers del que passa amb els volums que atresora. Dit d’una altra manera, la faramalla llibresca es queda fora.

BATZEGADES DE LA VIDA

Fins i tot sent una llibreria de segona mà, els exemplars a la venda han seguit l’acurat procés de selecció de Txiqui Navarro, que s’encarrega de garbellar els llibres d’ocasió com llenties antigues. No es tracta tant de lots comprats a pes, que també, com de prestatges i biblioteques senceres arraconades per les batzegades de la vida: una altra mudança, una història d’amor nova, un ultimàtum («o els teus llibres o jo») o lectors àvids, dels que llegeixen i deixen anar, llegeixen i deixen anar.

  

  És molt freqüent, doncs, trobar algun tall de jabugo als atapeïts prestatges. Mentre centrifuga la roba del 'hippy', per exemple, sense furgar gaire, afloren a l’espuma de la superfície petites joies, algun exemplar groc de La Cua de Palla o un Jorge Amado primerenc, en una plantació de cacau brasilera. Al lloro, perquè anirà havent-hi liquidacions fins que el llibreter plegui, al desembre.

  

 Plegar, sí, un verb insubstituïble en qualsevol diccionari per la determinació i el cansament que suggereix d’arribar a final de mes amb les cames tremolant. La llibreria plega perquè no dóna per menjar, i això que el propietari del local s’ha portat com un sant baró amb el lloguer. La idea és que l’espai es reconverteixi en una altra cosa sense abandonar la seva intencionalitat de difusió de la cultura, aprofitant el teatret que alberga i impulsant un saló literari amb lectures i trobades amb autors. Ja ho veurem.

    

Txiqui diu que trobarà a faltar la vida de barri i les petites anècdotes quotidianes, com la de la senyora, una senyora de la vida, que li allarga un bitllet de 20 euros i li diu:

  

 –Prepara’m un lot de novel·les.

 –¿Què t’agrada?

 –Que s’estimin molt. O que es matin.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

    

Sàvia resposta, perquè no hi ha millor argument literari que l’amor o la mort.