Anar al contingut

PATRIMONI HISTÒRIC

L'enigma de l'origen del Rec Comtal

Un llibre relata la història de l'aqüeducte de Barcelona després de les troballes arqueològiques a la plaça de les Glòries que podrien remuntar el seu origen a l'època visigòtica

CRISTINA SAVALL / BARCELONA

  / FREDERIC BALLELL / AFB

abertran35872253 rec comtal ballell una surg ncia del rec comtal a la pla a 161011142858
fcasals35877220 tema cristina savall acte de desviament del rec comtal al 161012174241

Barcelona

'El Rec Comtal. 1.000 anys d’història' (Viena Edicions) és el primer llibre que traça un recorregut complet de la sèquia que ha proveït Barcelona durant segles i del qual encara se’n desconeix amb exactitud l’origen. Enric H. March, el seu autor, filòleg dedicat a la docència i a la investigació històrica, explica que va tenir «la sort» d’haver arribat a temps per incloure en un capítol la recent troballa del jaciment de la plaça de les Glòries. «Quan se sàpiga el resultat de les proves de carboni 14 sabrem si aquesta infraestructura hidràulica és anterior o no al segle X, com es pensava fins ara. Hi ha indicis que es pot remuntar a l’època visigòtica (entre els segles V i VIII)», avança l’escriptor.

Si les sospites es confirmen, això podria portar a una possible continuïtat del Rec amb l’aqüeducte romà del segle I, que també es proveïa de les aigües del riu Besòs. «Al Rec Comtal li falta que sigui declarat bé d’interès local o nacional. Això el salvaria dels interessos privats. Únicament està protegit com a tresor patrimonial el solar de Sant Andreu en el qual s’han descobert trams de l’aqüeducte i del Rec, un pont, restes de calçada i les ruïnes de l’antic molí», exposa l’autor, que ha consultat tota la bibliografia publicada.

"Al Rec li falta que se'l declari bé d'interès local o nacional. Això el salvaria d'interessos privats", diu March

«La informació està molt dispersa. Espero que el meu llibre sigui un referent», comenta March, també pare del blog Rec Comtal, paisatges culturals, on, igual que en l’obra editada, proposa un itinerari per seguir el traçat actual de l’aqüeducte, a peu, des del seu origen a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) fins a la seva desembocadura a la platja de la Barceloneta.

La importància d’aquesta estructura hidràulica radica, segons ell, en el fet que està «íntimament lligada» a la història de la capital catalana. «No només pel desenvolupament econòmic, també polític i urbanístic», considera l’investigador, que aporta 250 fotos, moltes d’inèdites, de la vida dels barcelonins a tocar de la sèquia. En una d’inicis del segle XX es veuen nens pescant al darrere de la masia de Les Carasses, al passeig de Torras i Bages.

COM UN RIU

Era una canalització artificial que tenia 12 quilòmetres de longitud, que, «com un riu», recorria el territori rural de Bàrcino on s’havien establert viles, com la de l’actual corredor ferroviari de la Sagrera, on es produïa i comercialitzaven vi. «Va ser un influent motor econòmic, sobretot, quan va començar a proporcionar energia hidràulica per moure els molins fariners, drapers, de sal i de pólvora», enumera.

Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, assegura al pròleg que aquests últims anys diverses intervencions arqueològiques en diferents barris han tingut el Rec com a protagonista.

EXCAVACIONS I PLANS MUNICIPALS

«És un moment dolç per al Rec Comtal, no s’havien fet mai tantes investigacions arqueològiques ni tants plans municipals per recuperar-ne el recorregut», afirma March. L’ajuntament preveu fer-hi els pròxims mesos intervencions urbanístiques i de renaturalització amb la plantació d’arbres i vegetació de ribera en 22 trams, com les que ja s’han fet a Nou Barris i les que es podrien materialitzar al darrere de la plaça d’Orfila i al carrer de la Ciutat d’Elx, a Sant Andreu. 

ERC i la CUP denuncien la destrucció de part de l'obra

Els grups d’ERC i la CUP a l’Ajuntament de Barcelona han denunciat la destrucció d’una part del Rec Comtal, la sèquia i un tros de mur, en el context de la realització d’unes obres municipals. Consellers pertanyents a les dues formacions polítiques al districte de Sant Andreu van mostrar la seva indignació la setmana passada a l’assegurar que el consistori que presideix l’alcaldessa Ada Colau havia destruït una part del Rec durant unes obres de demolició. Aquests grups van recordar a més a més que havien advertit del risc a l’ajuntament i van assegurar que aquest ha incomplert la paraula que havia donat als veïns de respectar i recuperar una part del Rec Comtal que era a la finca a la qual es van practicar les demolicions.

0 Comentaris