La llar del senyor Báguena

El pis té 40 metres quadrats, un sofà, dos sofàs, dos llocs cada un, fotos dels néts, un bar, ginebra, conyac, televisió, alguns llibres, la cuina, un forn, una tauleta, una terrassa, una habitació. Un bany. El pis està al número 30 del carrer de Can Travi, al costat de la Ronda de Dalt, a Horta-Guinardó. El pis l’habita Pere Báguena, de 76 anys, antic propietari d’un taller de tapisseria; ara està jubilat. El pis té tasses, vasos, plats, coixins, coberts, cadires, un parell de quadros. El pis té parets. El pis té vàter. El pis té terra. Té aigua i té servei d’electricitat. El pis té aixetes.

 

   Pere Báguena, de 76 anys, l’antic propietari d’un taller de tapisseria, és un home que viu d’acord amb els preceptes de la jubilació. Una vida calmada, ordenada, una vida plena de fotos dels néts, una vida de relació amistosa amb la seva ex. Al pis de 40 metres quadrats viu des de fa dos anys i es declara, senzillament, «content». «Content» no és «feliç», però n’és un parent. Després és això el que veuran probablement els visitants quan vagin diumenge a visitar i a envair i a contemplar el pis, la intimitat de Pere Báguena: veuran els 40 metres, veuran els vasos, els quadros, la taula, el bar, la cuina i el bany, però veuran també la satisfacció de Pere Báguena: la seva «satisfacció».

   

UNIFORMATS

 Pere Báguena obre el seu pis, senyores, senyors, Pere Báguena, l’antic propietari d’un taller de tapisseria. Allà serà diumenge, dient potser «passin per aquí», dient potser «aquesta és la terrassa», dient potser: «Sí, aquest matí he esmorzat una taronja. Una d’aquestes»; vés a saber. L’Open House BCN celebra aquest cap de setmana la seva setena edició i per segon any consecutiu hi ha Open Social, que ve a ser això: ensenyar al públic l’arquitectura social de la ciutat. Obrir les seves portes, que la gent hi entri, que li preguntin a Pere Báguena com és viure al seu pis de 40 metres, a prop de la ronda, amb aquest panorama des de la seva terrassa. L’Open obre al públic majestuosos edificis modernistes, extravagants hotels, cases antigues, refugis antiaeris, fàbriques tèxtils, però també obre l’humil pis de 40 metres quadrats de Pere Báguena. O el que és igual: obre les portes de la vivenda pública. Així, en general.

  

  Dilluns hi va haver assaig: Báguena i una dotzena de veïns del bloc van portar a terme l’últim simulacre de cara a diumenge. Com en tots els exercicis d’aquesta mena, la idea era fer-ho com de veritat, com si el dia D hagués arribat; com si hi hagués files de curiosos a les portes del lloc, expectants, esperant. Anna Argelagós, de l’organització de l’Open, comandava la maniobra. «Poseu-vos aquests petos, que són els que portareu aquell dia», demanava. Ensenyar el propi pis no és senzill, ensenyar-lo a estranys, sobretot, ensenyar-lo a gent que espera alguna cosa més que: «I aquesta és la cuina, amics», però a l’assaig general Báguena i els seus veïns hi arribaven amb un cert bagatge: havien rebut un curs d’arquitectura, n’havien rebut un d’expressivitat. En teoria saben de què parlar, i saben com en parlaran.

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

RES A AMAGAR

«Comenceu aquí al carrer, recordeu-ho». «Recordeu-vos de parlar de la doble façana». «Després els porteu al terrat, ¿anem al terrat?». El grup de gent gran avança obedientment, assenteix com un tot, es deixa portar. Façana, passadissos, terrat… Llavors s’ha d’entrar a un pis. «¿Qui vol ensenyar el seu pis?», pregunta Argelagós. S’hi ofereix Pere, naturalment, l’antic propietari d’un taller de tapisseria. Els altres dubten. «És que això de mostrar les misèries d’un…». Paquita Amposta és la presidenta de l’escala i potser la representant d’una facció no gaire procliu a obrir les seves portes a un grup d’estranys; a gent, buà, buà, que ve a tafanejar. «Doncs jo no tinc res a amagar», diu Báguena, i amb la mateixa naturalitat comença a ensenyar els tresors del seu petit regne: el bar, la cuina, les fotos dels néts, un sofà, dos sofàs, la terrassa, l’habitació.