L'exposició amb la polèmica estàtua de Franco dispara la tensió al carrer

Dos homes entrats en anys arribaven a les mans després que el més enfadat cridés «nazis» als seus oponents. Després de la intervenció d’un altre de més jove, un d’ells acabava a terra davant l’estàtua decapitada de Franco, protagonista absoluta de la controvertida exposició Franquisme, Victòria. República. Impunitat i espai urbà, inaugurada amb altercats ahir a la tarda.

    Pancartes de protesta, llançaments d’ous, manifestacions, percussió amb tambors, atacs de nervis, cops i insults es van succeir al llarg de tot el dia davant l’entrada del Born Centre Cultural i de Memòria, espai que el govern municipal convergent de Xavier Trias va convertir en un santuari sobiranista. No obstant, Ada Colau va posar fi el mes de febrer passat a  la seva exclusiva exaltació independentista. Es tractava d’incorporar una mirada «més plural i independent» del passat, segons va declarar llavors Gerardo Pisarello, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.

    Els crits, xiulets i esbroncades es van sentir, ahir a mitja tarda, a l’interior de l’antic mercat quan Pisarello inaugurava l’exposició, insistint que la mostra, que es podrà veure fins al 8 de gener, era «una denúncia contra el franquisme i contra l’oblit de la impunitat que hi va haver amb els seus símbols durant la democràcia». En aquell mateix moment, una desena de membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), amb estelades, intentaven entrar al recinte. No ho van aconseguir, però sí que van aconseguir cobrir l’escultura amb la bandera independentista. A conseqüència de l’altercat, una altra persona va acabar rodant per terra.

MASSA FERIDES OBERTES / El primer tinent d’alcalde va reconèixer que entenia les protestes i les reaccions d’alguns veïns contra l’estàtua eqüestre de Franco que s’exhibeix a la via pública. «Hi ha massa ferides obertes. És una exposició incòmoda, però el que ha d’incomodar encara més és que les noves generacions no coneguin la història, que no sàpiguen que aquests símbols van ser tolerats durant molts anys un cop ja mort Franco», va declarar Pisarello, recordant que el franquisme va morir matant.

    «L’objectiu és trencar el silenci sobre els crims del franquisme donant veu als que el van patir. No és agradable veure símbols i fotografies de la dictadura quan encara hi ha fosses comunes i no s’han celebrat judicis contra el franquisme. Aquesta exposició és necessària per l’exercici del dret a la memòria. Hi ha d’haver debat, però democràticament», va argumentar.

    Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria  de l’Ajuntament, va manifestar que a les dones que el 1936 van lluitar contra el franquisme els hauria agradat aquesta exposició. «El Born és un espai esplèndid però molt trist. Els vestigis de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip V casen amb els de les bombes franquistes durant la guerra civil. En realitat, el 1939 és el nostre 1714», va afirmar Vinyes.

SENSE CENSURES PRÈVIES / L’historiador va advertir que «no» acceptava les censures prèvies. «Sé que hi ha rebutjos davant aquesta exposició. El problema radica en el fet que per interessos polítics s’han callat i no s’han explicat moltes coses sobre la impunitat i la banalització que van tenir els símbols franquistes durant la democràcia. Aquesta instal·lació al carrer és una acció didàctica», va assenyalar Vinyes.

Notícies relacionades

El dictador que va perdre el cap

Franco a la plaça de Karl Marx

    Manel Risques, comissari de Franquisme, Victòria. República. Impunitat i espai urbà, va definir la mostra com «una reflexió» sobre la destrucció al voltant de dues dates assenyalades: el 1714 i el 1939. «La societat és complexa i la història no es pot simplificar en un relat. És difícil d’entendre, però és indigne que una estàtua com la que homenatja la victòria franquista hagi pogut estar al carrer fins a l’any 2011 en ple passeig de Gràcia», va protestar el comissari en referència a la cèntrica plaça de Joan Carles I rebatejada per Colau com a Cinc d’Oros. Aquesta mateixa escultura de bronze, coneguda com La Victòria, acompanya la de Franco davant la porta del Born.

    El tema de conversa del barri del Born ahir al llarg de tot el dia van ser els ous que la gent va llançar a l’estàtua de Franco. Joan Sebastià Fornè, de la Taverna del Born, opinava que la instal·lació no arribaria a Nadal. «S’enredarà la cosa. L’ajuntament no ha previst les conseqüències que tindrà», afirmava el cambrer. Mariana Uriarte, de la farmàcia Teixidor-Ventura, no entenia el sentit de l’exposició. «Són ganes de provocar», declarava. Víctor Jerez, veí del barri, considerava que la instal·lació al mig del carrer era una idea excel·lent: «Activa la memòria històrica. Si provoca controvèrsia és per l’espai escollit».