MEMÒRIA HISTÒRICA

El dictador que va perdre el cap

Els Mossos van investigar sense èxit el 2013 qui va decapitar l'escultura guardada en un magatzem municipal

abertran35939489 barcelona   2016  10 17  barcelona  llega la exposici n de l161017134034

abertran35939489 barcelona 2016 10 17 barcelona llega la exposici n de l161017134034 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
Cristina Savall
Cristina Savall

Periodista

ver +

Com, qui la va tallar i on és el cap de l’estàtua eqüestre de Franco que des d’ahir s’exhibeix davant l’entrada principal del Born Centre de Cultura i Memòria segueix sent un misteri. Es tracta d’un cas sense resoldre que va ser investigat pels Mossos d’Esquadra l’agost del 2013, i del qual no es va poder aclarir res.

    La porta del magatzem municipal de la Via Favència, on s’ha guardat aquests últims anys l’escultura de Josep Viladomat, no estava forçada. Qui ho va fer tenia accés a la clau. «Va ser després d’una visita rutinària de la brigada municipal de manteniment i conservació de monuments quan el 8 d’agost d’aquell any es va conèixer l’atac sofert. Després de la denúncia municipal, els Mossos van assumir la investigació del cas», explica un portaveu de l’ajuntament. El magatzem no disposava de càmeres de seguretat. «Van fer servir una serra radial o un bufador, perquè el tall era net», es descriu a l’informe policial.

Intercanvi de favors

Notícies relacionades

La història de l’escultura eqüestre de Franco es remunta a quan l’alcalde José María de Porcioles va voler agrair al dictador la cessió del castell de Montjuïc a la ciutat. Segons el periodista Andreu Farràs, a Porcioles li costava trobar un artista prestigiós. «Llavors, Viladomat va ser detingut per la Guàrdia Civil sota l’acusació de contraban. L’escultor, amb casa a Andorra, hi havia comprat un cotxe d’importació a millor preu que a Catalunya. Com a condició, havia de fer-lo circular mig any com a mínim a Andorra. Al veure’s entre reixes, va recórrer a Porcioles. L’alcalde notari a canvi li va demanar un favor: esculpir l’efígie eqüestre del dictador. Viladomat va llançar unes quantes blasfèmies i va acceptar l’encàrrec», explica Farràs a l’article L’escultor roig de Franco, publicat l’agost passat a EL PERIÓDICO.

    L’escultura va ser inaugurada el 17 de juny de 1963 al pati d’armes del castell. Això sí, sense la firma de Viladomat. Aquell dia, Franco va venir a Barcelona, on va llegir un discurs que es reprodueix a l’exposició Franco, Victòria i República. Impunitat i espai urbà. «El castell ha perdut el seu valor militar. I amb això volem canviar els camins d’una política de divisions i de rancors per una política d’amor», es llegeix subratllat en el discurs, que està envoltat de retalls de premsa que informen dels últims afusellaments del règim autoritari, el setembre del 1975.