Arriba l'exposició de la polèmica que ubicarà Franco decapitat davant del Born

La mostra sobre franquisme i espai urbà s'inaugura aquest dilluns a la tarda

L'Amical Mauthausen, que d'entrada va carregar contra la iniciativa, ara la defensa

Trasllat de l’estàtua eqüestre de Franco des d’un magatzem municipal fins al Born Centre Cultural. / VÍDEO: DANNY CAMINAL / CARLES COLS

4
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ / TONI SUST / BARCELONA

Arriba l’exposició de la polèmica. El general Franco s’instal·la a partir d’avui al Born, al mig del carrer, tot i que sense cap: la seva estàtua eqüestre el va perdre misteriosament quan ja estava aparcada en dependències municipals. Al seu costat hi haurà la Victoria, que celebra la victòria franquista en la guerra civil. Obres, respectivament, de Josep Viladomat i de Frederic Marès, que, en altres emplaçaments, van passar dècades al carrer, en temps de la dictadura franquista, i que el consistori barceloní torna del magatzem a l’espai públic amb motiu de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà.

Des del punt de vista del debat, la mostra ha triomfat a la seva manera fins i tot abans d’obrir portes: l’actualitat no sol aturar-se tant en una exposició. Políticament, ha generat agres picabaralles. Obre les portes entre protestes de l’oposició: CiU i ERC la veuen ofensiva per a les víctimes del franquisme i el PP i Ciutadans creuen que persegueix reobrir ferides del passat.

Els quatre grups tenen intenció de no assistir a la inauguració aquesta tarda. De fet, van intentar tombar-la en una comissió municipal en què l’abstenció de la CUP ho va impedir. Per al grup de Xavier Trias resulta especialment feridor que tot tingui lloc al davant d’un un espai de memòria de la guerra de Successió, que va culminar en la derrota austriacista i l’ocupació borbònica de Barcelona el 1714.

A més dels partits, també algunes entitats s’han mostrat crítiques amb la iniciativa. Entre elles, una que atresora especial legitimitat, l’Amical de Mauthausen, que ara, en canvi, sí que dóna el seu beneplàcit a l’exposició.

«QÜESTIÓ DE FORMES»

Enric Garriga, president de l’associació, serà present en la inauguració malgrat els recels que inicialment va suscitar en l’associació l’exhibició de les estàtues franquistes al davant del recinte del Born. Va ser més per una qüestió de «formes que de fons», aclareix. «Al principi ens vam manifestar contraris no a l’exposició, que quedi clar, sinó a l’exhibició de les dues obres al carrer, perquè ens va agafar desprevinguts, va ser una sorpresa per a nosaltres la idea d’exhibir-les. Després de demanar explicacions al comissionat de Memòria (Ricard Vinyes) i informar-nos de la mostra a fons, vam reflexionar i vam entendre el sentit de l’exposició. Entenem que els temes de la dictadura, els feixismes, s’han d’explicar i fer públics, s’han de donar a conèixer, i és el que passa amb aquesta mostra», argumenta Garriga.

Amical de Mauthausen, que agrupa exdeportats republicans en els camps nazis, té com a objectius, apunta el seu president, «dos lemes: la recuperació de la memòria històrica i la prevenció dels feixismes». «El discurs de l’exhibició del Born segueix aquests paràmetres. L’enrenou que va sorgir a les xarxes amb els monuments va derivar en un debat polític, però nosaltres considerem que aquestes obres també formen part del discurs de la mostra i les vam aprovar després d’entendre el verdader sentit de l’exposició», puntualitza.

GENERAL ‘FRANKOESTAIN’

Enric Pubill, expres del franquisme i president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, que ja al seu dia va defensar la iniciativa, considera que s’ha de valorar qualsevol proposta, «sigui la que sigui, per ensenyar el que va passar al nostre país, tota la història, qui va ser el general Frankoestain i on ens va portar. Fa temps que s’hauria d’haver fet aquesta mostra perquè no es perdi la memòria. Haurien de fer-se moltes més activitats en contra de l’oblit perquè sàpiguen que vam patir molt durant la dictadura i perquè les noves generacions, que són les que han de guiar el país, ho coneguin. Molts joves ignoren el que va passar», lamenta l’octogenari, per qui el país «encara segueix segrestat» per l’herència d’aquell règim.

«La lluita continua i les ferides continuen obertes. I encara hi ha fins i tot plaques commemoratives per escombrar», recorda Pubill.

ELS NENS PREGUNTARAN

Pubill creu que l’exhibició del genet decapitat davant el Born a l’estil Sleepy hollow de Tim Burton ajudarà a despertar l’interès dels nens. «La visió d’una cosa sense cap al damunt d’un cavall els portarà a preguntar qui va ser i què va passar», remarca.

Notícies relacionades

El president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics lamenta, per una altra part, que hagin sorgit detractors de la iniciativa, així com tot el conflicte polític generat. «Em va estranyar molt que es pronunciessin en contra fins i tot abans de conèixer el contingut de l’exposició, de conèixer el perquè de la idea. No els interessa la memòria històrica ni tenen en compte l’opinió de les entitats memorialístiques. Aquesta mostra està dirigida a tothom, el seu objectiu és que la gent s’alimenti del que ha sigut la nostra història, que no només va ser el que va succeir el 1714. Estic segur que l’exposició serà un èxit», postil·la.

La bossa de Samaranch, una altra polèmica per la memòria històrica

La polèmica per l'exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà’ no és l'única relacionada amb la memòria de la ciutat en aquests temps recents. La decisió del consistori d'esborrar el nom de Joan Antoni Samaranch d'una escultura que va donar a la ciutat (una bossa d'esport amb una torxa de Barcelona 92 a sobre, obra de Joan Mora) pels seus vincles amb la dictadura ha provocat que alguns dels que van estar en la cuina de la cita olímpica s'hagin negat a acudir a un dinar amb l'alcaldessa, Ada Colau, amb motiu del 30è aniversari de la concessió dels jocs. Inicialment, el consistori estava disposat a retirar l'escultura. Ho va demanar el grup de la CUP, i el govern municipal anava a fer-ho quan l'autor de l'obra, Joan Mora, va protestar. Després de dialogar amb ell, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va anunciar que tan sols es retiraria l'al·lusió a Samaranch.