Heroics 75 anys de la Llibreria Jaimes

En els seus anys escolars, el dia preferit de Montse Porta era el dijous. A la tarda no tenia classe al Liceu Francès i els seus pares la portaven al passeig de Gràcia a visitar els avis, el Jaume i la Isabel Arnau, a la Llibreria Jaimes. Amb 12 anys s’amagava darrere del taulell per embolicar llibres amb paper de regal i ordenar fulls. Ella pertany a la tercera generació d’una família que el 1941 va obrir una botiga especialitzada en literatura francesa a l’avinguda de la Diagonal, entre Bruc i Girona. Fa quatre anys, quan va expirar el contracte de lloguer amb renda antiga al cotitzat passeig de Gràcia, el comerç històric es va mudar a un tercer domicili a la Dreta de l’Eixample. Des d’aleshores es troba al carrer de València, 318.

La Llibreria Jaimes està de festa. Celebra amb tot un seguit d’actes els 75 anys de vida. Tota una heroïcitat en l’univers del paper imprès, un dels sectors més castigats per la crisi i per l’especulació immobiliària. «La vida ens ha canviat des que vam haver de sortir del passeig de Gràcia. Abans, molta gent passava pel davant, mirava l’aparador i entrava. Ara el procés mental és diferent. Els nostres clients s’han de plantejar: vull anar a Jaimes. Per això centrem part del nostre esforç a motivar la visita, sent inventius i organitzant tallers singulars, conferències, presentacions de llibres, un club de novel·la negra, concerts, lectures per a nens, exposicions... El 2015 vam organitzar més de 200 actes. Som un pont entre dues cultures», relata Porta.

CASAMENTS DE TITANI

La commemoració dels casaments de titani amb els barcelonins va començar per les festes de la Mercè. Al parc de la Ciutadella, davant del Parlament, van instal·lar un miniteatre a l’aire lliure on un grup d’actors van interpretar contes per a nens en hores diürnes i per a adults a la nit. Però la gran festa literària encara ha d’arribar. El 10 d’octubre vinent, Bernard Pivot, director i presentador del mític programa cultural Apostrophes, que la televisió pública francesa Antenne 2 va emetre del 1975 al 1990, i de Bouillon de culture durant la dècada següent, protagonitzarà un monòleg al Teatre Romea. «En dues hores vam esgotar les invitacions», assegura.

També en col·laboració amb l’Institut Francès de Barcelona, demà dilluns comença a la seva seu del carrer Moià un cicle de diàlegs amb intel·lectuals. El primer reuneix Delphine de Vigan, l’autora de 'Res no s’oposa a la nit' i Milena Busquets, fenomen editorial després de publicar la seva segona novel·la 'També això passarà'.

La irrupció d’Amazon, segons Porta, els ha afectat relativament. «El que ha sigut molt dur és la crisi. Ens mantenim perquè cuidem els nostres clients. Coneixem els seus noms. Llegim, seleccionem i sabem què els agradarà. La proximitat és molt important per a un llibreter. La gent no pot perdre temps ni diners comprant llibres que no li interessen. És com si et demanessin un certificat», argumenta la directora d’un negoci que quan va obrir les portes el dia de Sant Jordi del 1941 «va canviar» la grisenca Diagonal de llavors: «Va entrar aire fresc».

VISITA D’ESPRIU

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

«Al davant hi teníem el Liceu Francès. El meu avi va proposar al director la impressió de llibretes amb el ratllat típic dels quaderns francesos. I aquí va començar tot», explica Porta, que recorda la censura franquista. «Els llibres de Ciències Naturals i de Biologia estaven prohibits. Els consideraven pornogràfics. Els editors ens els havien d’enviar amb el segell de llibres escolars, així els burlàvem».

De clients il·lustres no n’hi han faltat mai. Porta recorda amb afecte quan Salvador Espriu va venir a comprar un 'Petit Larousse'. «Aquesta nit miraré el diccionari pàgina per pàgina. Si no hi trobo cap error, demà vinc a pagar-lo i, si no, el torno. ¿Pot ser, senyoreta?», li va plantejar el poeta. ¿I qui el podia contrariar? No hi va trobar errates, va tornar, va pagar, va donar les gràcies i se’n va anar. Tampoc oblida la seva primera experiència recomanant un llibre als 14 anys. «La meva àvia em va demanar que aconsellés una senyora que volia fer un regal a la seva néta, de la meva mateixa edat. Acabava de sortir 'Mecanoscrit del segon origen', de Manuel de Pedrolo. M’havia agradat i l’hi vaig dir. L’endemà va venir la mare, furiosa, demanant per la dependenta que havia recomanat un llibre tan obscè i impúdic».