Anar al contingut

Una 'app' mira de blindar Gràcia contra el macrocomerç electrònic

Una empresa desenvolupa una aplicació gratuïta per a clients i botigues amb el suport milionari de la UE

CARLES COLS / BARCELONA

Madrid, any 2016, és a dir, ara, encara que vist des de Barcelona és el futur. Un home arriba a casa. Obre la nevera i està buida. Obre la seva aplicació d’Amazon al telèfon. Selecciona un gaspatxo, unes costelles de corder lletó i una mica de fruita. Com que els d’Amazon són molt pillos, a la portada de l’aplicació li recorden que tenen un subapartat dedicat a la tornada al col·le. Afegeix, per exemple, un plumier de tres pisos de Frozen. En dues hores tindrà la seva compra a casa. En una hora si paga un petit plus. Així mor el comerç convencional. Total, que qualsevol iniciativa antiamazon mereix ser explicada, i a Gràcia, el barri amb el teixit comercial més singular de tot Barcelona, estan en ple part d’una app concebuda per resistir el previsible desembarcament els pròxims mesos d’aquesta versió corregida i augmentada de la venda electrònica que ja funciona a Madrid.

Rere el projecte hi ha una empresa de matriu francesa, Toro Development, que es va establir a Taiwan, però que a finals del 2015 va decidir traslladar la seva seu central a Barcelona, per moltes raons, per descomptat les salarials i pel plus que per a alguns especialistes suposa viure en una ciutat com aquesta, però també perquè és cert, explica un portaveu de la companyia, que l’estrella del Mobile World Congress ha capturat en la seva òrbita moltes empreses de tecnologia.

El que Toro Development ja té a punt és Àgora Gràcia, una app capaç de donar cabuda de forma ordenada i eficaç a les botigues, cines, teatres, associacions i entitats del barri. Hi ha hagut, és cert, altres intents de sistematitzar aquest tipus d’iniciatives, sovint amb efectes més homeopàtics que reals, ja que la inversió determina a vegades els resultats. En el cas d’Àgora Gràcia, el projecte ha avançat amb un combustible d’alta propulsió, dos milions d’euros de finançament procedents del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. Amb aquest suport, l’app és gratis tant per als comerços com per als clients.

Les opcions que ofereix l’app, disponible per ara per a sistemes Android i per a IOS a partir del 2017, són molt variades. Els restaurants, per exemple, poden penjar-hi cada dia la foto del menú, o crear una targeta electrònica de fidelització de clients, aquelles que en paper sempre acaben traspaperades. Les botigues hi poden penjar els seus catàlegs, enviar notificacions, enllaçar amb la web si en disposen… Les possibilitats d’interaccionar, en realitat, no tenen més destí que créixer amb el temps en funció de les necessitats dels comerços i els usuaris, explica Miguel Bonilla, segons la seva targeta de presentació Onboarding Manager de l’empresa.

LA BATALLA, EN XIFRES

¿Per què Gràcia? Bonilla respon que és un barri amb unes característiques molt especials que el fan perfecte per fer el primer pas. Té una riquesa comercial envejable, sobretot de petites botigues, en les quals sovint qui està rere el taulell és directament el propietari del negoci. És un barri al qual se li suposa, i segurament és així, un nivell intel·lectual elevat. Als comerciants de Gràcia no costa convèncer-los que només units poden competir contra gegants com Amazon o altres grans corporacions que aterraran disposades a dominar la venda a través d’internet. Les xifres a vegades espanten. En el catàleg del supermercat madrileny d’Amazon hi ha, per citar tres casos a l’atzar, 4.088 tipus diferents de xocolates i xocolatines, 187 varietats de mostasses i 1.669 modalitats d’olis. No hi ha prestatgeries d’una botiga de queviures normal que resisteixi aquesta comparació. Potser totes les botigues de Gràcia juntes, qui sap…

El 1522 va tenir lloc al nord de Milà la batalla de Bicoca. L’exèrcit francès comptava en les seves files amb els temibles piquers suïssos, un cos mercenari pràcticament invencible durant dècades. En aquell enfrontament, Espanya va posar en acció la seva tropa d’arcabussers. Hi van morir 3.000 piquers i un únic espanyol, per cert, per foc mig amic. Un burro li va donar una guitza. El que compta és que va ser un canvi d’època tan brusc com el que s’acosta, segons alguns experts, amb el comerç electrònic. D’aquí ve l’expectativa de comprovar amb el temps si Àgora Gràcia i altres aplicacions semblants són capaces d’apuntalar el comerç de proximitat als barris, de ser la bicoca esperada.

0 Comentaris