PATRIMONI HISTÒRIC

La sabata de pedra de la catedral

Barcelona compta amb unes 50 avingudes i places amb noms relacionats amb oficis tradicionals

La ciutat té 126 agrupacions professionals agrupades en gremis, alguns d'origen medieval

icoy33510325 barcelona barcelon s 12 04 2016 sociedad fach160421184853 / DANNY CAMINAL

icoy33510325 barcelona  barcelon s  12 04 2016 sociedad    fach160421184853
icoy33510339 barcelona  barcelon s  12 04 2016 sociedad    fach160421184834
icoy33510311 barcelona  barcelon s  12 04 2016 sociedad    carr160421184927

/

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL / BARCELONA

Des del carrer dels Comtes de Barcelona, davant del Museu Frederic Marès, s’observa al costat d’un finestral de la catedral el relleu d’un botí, símbol del gremi dels sabaters. El calçat de pedra indica el lloc precís on, a l’interior del temple, el gremi té l’altar que porta el nom del seu patró, sant Marc. A més a més, al claustre hi ha el fossat dels mestres sabaters. Cada vegada que en moria un repicaven les campanes –tradició que va perdurar des de l’època medieval fins al 1936–.

    En aquella galeria a prop del pati principal de la catedral hi eren enterrats els sabaters amb més ofici. També es conserven al terra del claustre làpides d’altres oficis, com el del desaparegut Gremi de Llogaters de Mules, que fins al 1836 monopolitzava a la Barcelona emmurallada el transport de persones i mercaderies en tota mena de carruatges.

    L’Arxiu Històric i el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona són les dues institucions municipals de referència en la preservació i la difusió del patrimoni gremial. Per això, han organitzat conjuntament aquest mes unes jornades per analitzar la transcendència de la ciutat gremial, el seu paper econòmic i la seva participació durant segles en el govern de la ciutat a través del Consell de Cent, institució d’autogovern municipal entre els segles XIII i XVIII.

Trama urbana

La toponímia urbana, amb carrers que porten el nom d’oficis, demostra la importància d’aquestes corporacions professionals que tenen els seus orígens a l’Edat Mitjana i que van perdurar fins a la Revolució Industrial. «Barcelona compta avui amb 126 agrupacions professionals que encara es diuen gremis, la majoria a Ciutat Vella i l’Eixample. Però actualment no tenen privilegis ni tampoc una entitat jurídica diferent de la de qualsevol associació de persones d’un mateix ofici», especifica l’historiador Xavier Cazeneuve, director de la web Barchinona.cat. Ell, juntament amb  l’historiador Albert Cubeles, va moderar la taula de debat sobre La presència dels gremis a la trama urbana barcelonina, en què van explicar que Barcelona disposa de més de 50 carrers i places amb noms relacionats amb gremis i professions.

    Cubeles recorda que també existeixen a la ciutat diversos edificis gremials que s’han conservat fins avui, com ara la Casa del Gremi de Revenedors, a la plaça del Pi; el Col·legi de l’Art Major de la Seda, edificat entre 1758 i 1763 –popularment conegut com la Casa dels Velers–, o la Casa del Gremi de Sabaters, construïda el 1565 a la placeta de Sant Felip Neri i que fins fa uns mesos acollia el Museu del Calçat.

Memòria dels oficis

Com ha passat en altres ciutats europees, els qui treballaven en el mateix ofici s’acabaven instal·lant al mateix enclavament, donant tal caràcter al carrer que aquest acabava coneixent-se amb el nom de la seva professió. Molts han perdurat, sobretot al barri de la Ribera. Allà s’hi troben els carrers de Mirallers (artesans dels miralls), Corders (venedors de cordes), Sombrerers o Abaixadors, que igualaven els fils dels draps de llana amb grans estisores. 

Notícies relacionades

    Al voltant de la catedral, al Gòtic, també hi abunden aquesta classe de nomenclatures. És el cas dels carrers Llibreteria, Ollers o Dagueria, aquest últim en record dels fabricants de dagues.

    També hi destaquen noms de carrers relacionats amb una característica pròpia d’un ofici, com ara  el dels Canvis Nous, on els mercaders canviaven moneda al segle XIII; el de Caputxes, en què diversos tallers confeccionaven peces per cobrir el cap; el dels Metges, perquè allà hi ha la capella dedicada a sant Cosme i sant Damià, patrons dels metges; el de la Petxina, on les venedores de peix oferien  musclos i cloïsses, o el de Tiradors, on els tintorers penjaven els draps de llana pels volts de l’any 1579.