Quan anar al museu és "superguai"

La proposta creativa Habitació 1418 és vista com un gran pla pels adolescents

icoy33400284 barcelona 02 04 2016 barceloneando   habitaci  141160404192130

icoy33400284 barcelona 02 04 2016 barceloneando habitaci 141160404192130 / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Acudir a un museu un dissabte a la tarda no sembla el millor dels plans per a un adolescent. O això diuen les estadístiques, que afirmen que són els grans absents dels centres d’art. Deuen ser certes, perquè els museus han començat a fer l’impossible per atraure’ls. Ja se sap, els joves d’avui són el potencial públic adult de demà. I un centre d’art, a més d’obres i propostes, necessita visitants que les disfrutin. Però les estadístiques estan per trencar-les. I això és el que passa cada dissabte a la plaça dels Àngels. Mentre uns patinen amb l’skate, en el que se suposa que és un dels millors emplaçaments d’Europa per desafiar la resistència del mobiliari urbà, altres es colen a l’Habitació 1418. Això de colar-se és un dir, perquè si alguna cosa té aquest espai, iniciativa del CCCB i del Macba, és que és gratuït, flexible i obert a tots els joves d’entre 14 i 18 anys. ¿El secret de tant d’interès? Uns nois motivats, activitats creatives pensades per a ells i l’artista Fito Conesa com a coordinador.

    «El meu paper és fer de pont entre la pluja d’idees que deixen anar i el que pot oferir-los les institucions. Una llibertat que permet que ells demica en mica configurin el programa», explica Conesa. Un programa que fluctua entre tres pilars: imatge, text i noves tecnologies. Però hi cap tot. «La dinàmica és una mica freestyle», assegura l’artista. També l’assistència: un pot entrar i sortir quan vulgui, i anar-hi tots els caps de setmana o només alguns. Encara que la majoria hi tornen. ¿Per què? «Perquè és superguai». Aquesta era la resposta més repetida entre els presents dissabte passat, la majoria roomers (així es diuen) assidus.

    Encara que n’hi va haver de més elaborades: «No és un lloc només per aprendre coses sinó que et permet provar i experimentar. És molt difícil explicar què fem perquè cada vegada és diferent», a parer d’Erika Fernández, una entusiasta de l’Habitació 1418. Tan diferent que hi ha hagut de tot: taller conceptual sobre la mentida, arxiu sonor centrat en la por, estampació tèxtil, teatre al carrer, realitat virtual... Ells proposen, i Conesa, el Macba i el CCCB disposen.

    Dissabte era el torn del teatre-dansa, un projecte que ja s’ha fet més d’una jornada (encara que no les ocupa totes) i que es dilatarà en el temps fins que s’estreni: ¡en el marc del Grec! L’impulsa el Teatre Tantarantana i se’n sap ben pcoa cosa, més enllà que uneix la participació de diversos agents del Raval: els dos instituts del barri, associacions de la tercera edat, el cor Clavé XXI del Palau de la Música i la mateixa Habitació 1418. L’argument és un secret. I el que hi fa cadascuna de les institucions participants, també. «Es treballa a tots els llocs en paral·lel, perquè es va construint sobre la marxa. La idea és que tots siguin coautors i cocreadors, i que la peça avanci a partir de la relació que s’estableix. És com un lego», apunta Albert Tola, un dels responsables de la iniciativa del Tantarantana.

Sense vergonya

Notícies relacionades

L’Habitació 1418 s’encarrega de la música. Però que ningú pensi en instruments tradicionals. Aquí la música es fa amb diferents objectes: campanes de telèfon, barres de ferro o de fusta, sonalls... i es fa a la vegada que es crea una coreografia totalment lliure. Dissabte hi va haver assaig. I hi havia els joves disposats a fer el que se’ls demanava: sortir a la palestra, crear un so i moure un objecte. ¿Vergonya? Poca. Fins i tot Pol Massip, un roomer debutant, semblava sentir-s’hi a gust.

    Tan a gust que l’avís del començament va semblar gairebé innecessari: «Necessitem concentració. Així que si algú necessita mirar el mòbil perquè no aguanta més, que es retiri i després torni». No va sonar ni un to. L’Habitació 1418 enganxa.