La música en viu s'extingeix a Barcelona a l'espera d'una nova normativa

Avui es compleix un mes des que Heliogàbal va deixar de programar concerts. El bar és buit gairebé cada nit. Però no ha canviat res des d’aleshores. L’ajuntament treballa contra rellotge per desbloquejar una situació que té el local de Gràcia i algunes desenes d’espais de petit format que volen programar música en viu entre l’alegalitat i la il·legalitat. Bé, alguna cosa sí que ha canviat: el Music Hall també celebra avui l’últim concert. Els motius d’aquest local de la rambla de Catalunya són altres, però el cas se suma a una tendència que ja ve de lluny: a Barcelona cada vegada hi ha menys espais on poder escoltar música en viu.

La Plataforma Música Viva, que agrupa locals dels barris del Raval, el Poble-sec i Sant Antoni, exigeix una normativa que permeti programar actuacions en bars. Mentrestant, fonts de l’ajuntament asseguren que la solució a aquest problema, que la ciutat arrossega des de fa dècades, és imminent. El cas de l’Heliogàbal ha sigut el més mediàtic, però en els últims temps molts altres locals han sigut precintats o han hagut de deixar de programar concerts sense que amb prou feines se n’assabentés ningú. Sergio Markovich, el responsable de l’associació El Arco de La Virgen, cita, només al Raval, «l’associació El Colmado, el bar La Ramona, el bar Lupita, l’associació El Misto, el Marry Ant i l’associació Gnawa Raval».

Les inspeccions i les multes no sempre en són el factor determinant, però una pressió constant pot fer vessar la paciència dels propietaris dels locals que, quan els comptes ni tan sols surten, acaben llançant la tovallola i assumint que potser no té cap sentit programar música en una ciutat que no fomenta, protegeix ni tolera la seva existència. Això és el que vol resoldre l’ajuntament, ja que mentre que a Londres poden coincidir més de 200 concerts en un sol dia, a Barcelona n’hi pot haver un o cap.

Un altre districte en què ha caigut en picat el nombre d’espais per escoltar música en viu és Gràcia. Cadascun d’ells té el seu historial, però el Falstaff busca comprador, l’Elèctric Bar és avui una croqueteria (això sí, es diu Croq & Roll) i el Switch i La Milagrossa ja no programen concerts. Fins i tot el mític escenari del KGB va ser desmuntat quan els nous amos van transformar el local en discoteca. A Sants, el primer intent del col·lectiu cultural La Hormigonera de programar música va topar amb una inspecció fulminant de la Guàrdia Urbana. La sala Monasterio, del passeig d’Isabel II, ha emigrat al Port Olímpic. I la sala Underground es va esfumar de l’Eixample, per renéixer com a New Underground a les Corts.

L’OPORTUNITAT

Barcelona és una ciutat cada vegada més complicada per programar música en viu en locals de petit o mitjà format. L’última prova n’és el Music Hall. És la sala més ben ubicada de la ciutat i des de fa cinc anys s’havia posicionat entre les més actives, amb una dotzena de concerts al mes. Fa un parell de setmanes, el seu programador, Héctor Caballud, va rebre la notícia que l’empresa Flamenco Barcelona l’havia llogat per oferir-hi espectacles de flamenc per als turistes de dimarts a diumenge. El negoci dels concerts anava bé, però la gestora del Music Hall, el grup Otto Zutz, ha preferit aquesta oferta, més quantiosa i segura.

Notícies relacionades

Una vintena de locals programen clandestinament música al Raval

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

L’amo del local posseeix també el restaurant contigu, de manera que la lògica immobiliària fa sospitar que arribarà una oferta encara més quantiosa per transformar-la en una botiga de roba. Aquesta ha sigut l’última setmana de concerts al Music Hall. El cantautor nord-americà Joshua Radin acomiadarà avui aquest escenari. Després, només The Steepwater Band, el 16 d’abril, i Damien Jurado, el 6 de maig, el tornaran a ocupar. La resta de concerts queden suspesos o es traslladaran a altres sales. Una que no els acollirà és Be Cool, ja que també ha deixat de programar concerts. La normativa que prepara l’ajuntament per fomentar la música en viu es fa cada dia més urgent.

Eduardo García dirigeix la promotora de concerts Giradiscos. En poc temps ha hagut de ratllar quatre noms de la seva llista de locals en els quals programar gires de pas per Barcelona: Lupita, Heliogàbal, Moog i Music Hall. Des de l’oficina que té a Madrid ho veu claríssim: «Si tenim en compte el seu pes específic en el circuit de directes i la mida, Barcelona és una ciutat molt difícil per programar-hi concerts mitjans i petits». El preu del lloguer no hi ajuda: «A Madrid és fàcil aconseguir una sala amb aforament per a 200 o 300 persones per unes 200 euros o menys; pot ser que fins i tot gratis si ets un promotor habitual. A Barcelona, en canvi, per menys de 350 euros és complicat i fins i tot hi ha sales on el preu base és de 500 euros», explica.