Bojos pel swing

Als EUA de la gran depressió, quan la llei seca estava vigent i la gent no tenia un cèntim per divertir-se, van proliferar maratons en què les parelles ballaven durant hores, dies o fins que queien rendides per l'extenuació. Tenien èxit perquè proporcionaven als participants menjar, allotjament i la possibilitat de guanyar premis en metàl·lic. Un món cruament retratat per Horace McCoy a la novel·la '¿Potser no maten els cavalls?', adaptada al cine per Sidney Pollack com 'Danseu, danseu, maleïts'.

Però ¿què ballaven aquella gent? Diversos estils que van néixer a l'escalf del swing jazz, amb noms com lindy hop, balboa, collegiate shag, boogie woogie o lindy charleston. Encara que en els seus orígens el conjunt d'aquests estils de ball es coneixia com a jitterbug, el terme ha caigut en desús i avui es parla de swing dance com a etiqueta genèrica que engloba els estils que es ballen al so de música swing. 

Després de caure en l'oblit, a principis dels 80 es va començar a recuperar l'afició per aquest estil de ball als EUA. Frankie Manning, un ballarí pioner que després de 30 anys treballant en una oficina de correus va recuperar la glòria en la seva senectut, va ajudar a difondre una tradició gairebé perduda fins a la seva mort el 2009. De Manning es diu que va ser l'inventor del lindy hop al Savoy Ballroom de Harlem, a Nova York (sala pionera a desafiar la segregació racial al permetre a blancs i negres ballar en el mateix espai).

VIRUS EN EXPANSIÓ

Dels EUA el revival del swing va saltar a Europa i amb el canvi de segle el virus va arribar a Barcelona, que en poc més d'una dècada s'ha convertit en una meca per als aficionats. Un virus que s'ha irradiat a tot Catalunya (Sabadell, Terrassa, la Garriga o la Seu d’Urgell compta amb comunitats creixents de ballarins de swing dancers), a autonomies veïnes com la valenciana i que fins i tot amenaça de colonitzar la capital del regne, amb símptomes com la recent obertura a Madrid d'una sucursal de l'escola barcelonina Swing Maniacs. 

David de la Fuente, informàtic de 43 anys, és president de la Associació BCNSwing, activa des del 1999. Veu un paral·lelisme entre la precària situació econòmica dels EUA de la gran depressió i el boom d'aquesta escena a Barcelona, que va coincidir amb l'inici d'aquesta crisi sense fi. “La música és alegre, l'activitat és barata i gens excloent, així que potser no és casualitat que l'expansió de l'afició per aquests balls hagi coincidit amb un moment de crisi”. Segons les seves dades, a Barcelona hi ha activitats de swing 359 dies a l'any, amb una mitjana de 3,5 esdeveniments al dia. El que no balla és perquè no vol, vaja. I calculen que la germandat del swing barcelonina aglutina més de 5.000 ballarins habituals, que assisteixen a escoles i a la voluminosa agenda d'activitats de ball que s'organitzen diàriament a la ciutat.

NO A LA ROBA RETRO

En pocs anys s'han obert més de mitja dotzena d'escoles especialitzades en els diferents estils de swing. Hi ha classes fins i tot per a nens a partir de dos anys. Encara que existeix una estètica vintage més o menys normativitzada associada a aquest ball, en general es reserva per a ocasions especials. El Joan, en la quarantena, és un entusiasta ballarí de lindy hop, i descarta arreglar-se per ballar per raons pràctiques: “Quan vaig a ballar he de portar cinc samarretes perquè les deixo totes suades al cap de poca estona, i s'ha de tenir respecte per les teves companyes de ball. Imagina't si hagués de portar cinc mudes de roba vintage. Com a màxim em poso una gorra i uns tirants”, detalla amb sentit comú. 

Però no és obstacle perquè hagin sorgit comerços especialitzats en aquesta estètica, com The Suspenders, una botiga itinerant de roba i complements per a hoppers (que així es diuen els amants del lindy hop). Solen estar presents en molts dels mercats hípster que proliferen a Barcelona. Fins i tot hi ha un programa de ràdio, 'Va de swing', que cobreix la creixent escena i que es pot escoltar en diverses emissores locals o a través del seu podcast online. Fins i tot acaba de sortir al mercat una cervesa artesana feta a Barcelona, la Piris Lindy Hop, que rendeix homenatge a aquest ball.

PER A TOTES LES EDATS

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Encara que la barreja de música i passos de ball és una fórmula tradicionalment associada a cultures juvenils més o menys transgressores, el swing és una afició transversal, per a totes les edats i molt cívica. Tampoc està connectada amb una escena nocturna especialment vivaç. És un ball per a tota la família, les activitats s'organitzen a hores compatibles amb una vida estructurada, és un bon exercici físic i s'hi coneix gent. Un ball de parella en què sovint es dóna la circumstància que hi ha més practicants femenines que masculins, fet que es resol amb naturalitat formant parelles del mateix sexe o donant feina extra als ballarins masculins. 

Al ritme de hits com 'It do’t mean a thing', 'Sing sing sing' o 'Shiny Stockings', la legió d'aficionats al swing s'han convertit des de fa anys en habituals del paisatge urbà barceloní, a causa de la seva afició a reunir-se regularment en espais públics per practicar els seus passos a plena llum del dia. El consens és que Barcelona s'ha convertit en la ciutat europea amb més afició a aquest estil de ball, encara que la concentració europea amb més solera segueix sent el Herrang Dance Camp, que se celebra cada estiu a Suècia durant cinc setmanes.