Com el primer dia de les rebaixes

Milers de persones han provat i vist amb bitllets gratuïts el nou tram de metro de la L-9

Inaugurada la L-9 de metro que uneix Barcelona i l’aeroport. / JULIO CARBÓ / RICARD FADRIQUE

2
Es llegeix en minuts
RAFAEL MORALES / BARCELONA

Una allau d’unes 200 persones, semblant a les de l’inici de les rebaixes als grans magatzems, però amb menys intensitat, es va produir minuts després de les tres de la tarda de divendres a l’accés a l’estació de Zona Universitària de la línia L-9 Sud. Entre elogis generalitzats, puntualitat anglesa i alguna crítica menor, la inauguració real del nou tram de metro va omplir el comboi de curiosos i alguns viatgers que van aprofitar el nou mitjà de transport per arribar fins a l’aeroport del Prat. Uns 23 milions d’usuaris a l’any es preveu que l’utilitzaran.

Mitja hora abans del primer viatge regular, els més ansiosos per conèixer el nou tram ja rondaven davant les portes de validació de bitllets. També arribaven apassionats del tren per l’enllaç subterrani de la línia verda (L-3). Els van contenir una cinta i els guàrdies de seguretat fins que va arribar el personal del metro i va repartir part dels 50.000 bitllets gratuïts emesos per a la inauguració.

Jubilats i joves

Entre els centenars de persones que van omplir el primer comboi predominaven els jubilats i els joves. Però els combois següents també es van omplir d’usuaris que anaven a l’aeroport o l’abandonaven. «He vingut a tafanejar i a preguntar si he de pagar el tiquet de 4,5 euros si baixo a Collblanc», va explicar Josep, un pensionista que viu al carrer de González Tablas i no sabia que el sobrepreu només s’aplica en les dues estacions de l’aeroport.

 «Jo sé conduir trens en el simulador, però aquest funciona sense conductor», va explicar un nen de 12 anys que anava acompanyat dels seus pares. «Sóc amic del tren», va contestar un home que respon al sobrenom de Mikado i que anava vestit amb pantalons curts esportius i portava una gorra vermella de ferroviari.

Els primers elogis dels usuaris es van produir al recórrer les instal·lacions fins a arribar a l’andana. «¿No hi ha escales?», preguntava una dona a un empleat a l’arribar a un gran vestíbul amb nou ascensors en semicercle. «Només d’emergència. Ja veurà que aquest recorregut és millor fer-lo en ascensor», li va contestar l’empleat en al·lusió al descens a les profunditats del suburbà, que en alguns punts arriba als 80 metres.

Puntualitat

Notícies relacionades

Alguns segons menys dels 32 minuts establerts va trigar el comboi a recórrer les 15 estacions i els gairebé 20 quilòmetres que hi ha fins a la terminal T-1 de l’aeroport. «Està molt bé», va comentar ja a la terminal Daniel Nicolás, que viu a l’Hospitalet. «Fabulós», el va interrompre la dona a qui conduïa en una cadira de rodes. «L’únic que crec que pot portar problemes són les portes, que funcionen amb un temporitzador de 25 segons i es tanquen de forma automàtica», va dir Nicolás després d’informar dels problemes que va tenir una senyora que anava amb caminador.

A l’aeroport, la novetat va originar algunes cues al punt d’informació i a les màquines expenedores de bitllets. Montserrat acabava d’aterrar a la T-1 i va agafar el metro per enllaçar amb el tren per anar a Girona. «Esperava que em deixaria més al centre de Barcelona, però després de veure el plànol baixaré a la parada de Torrassa per agafar la L-1 fins al Clot i allà el tren», va detallar. Antonio Manuel Morales treballa a l’aeroport; comprarà la T-10 mostrant el DNI.