Faraons a mida

La cultura egípcia és una de les més curioses, però de les més difícils de veure in situ. La inestabilitat política i social del país africà és un impediment. Un important col·leccionista de béns egipcis, Jordi Clos, va facilitar el 1992 el seu accés al públic amb la creació d'un petit museu al vestíbul de l'Hotel Claris, embrió de l'actual. Gràcies a aquella iniciativa, Egipte i Barcelona mai han estat tan a prop.

Aquesta petita mostra, que a penes contenia unes 70 peces, va cridar l'atenció dels veïns, que van anar a visitar-la en massa, fins al punt de desbordar el recinte. Davant de l'èxit, el 1994 es va inaugurar una nova seu a la rambla de Catalunya amb el carrer d'Aragó, que va patir el mateix problema que la seva predecessora. Llavors Clos va decidir canviar de seu al cap d'uns anys. Aquesta vegada, l'apassionat col·leccionista va escollir uns antics magatzems de la sastreria Santa Eulàlia (València, 284), de 2.500 metres quadrats i actual seu del Museu Egipci.

Clos va confiar en l'arquitecte Jordi Garcés, amb qui ja havia realitzat algun projecte comú, per emprendre la reforma del magatzem. Garcés va aprofitar l'estructura tradicional de les cases de l'Eixample per aconseguir una il·luminació similar a la que podria haver-hi a Egipte. «L'existència d'un pati central dins de l'edifici ens va permetre il·luminar de forma natural la secció principal del recinte», comenta Garcés.

Funció pedagògica

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El museu exposa més de 1.200 peces de tots els àmbits de la societat egípcia. Les més destacades són les restes de mòmies, encara que també s'exposen objectes quotidians, com vaixelles o collarets. Malgrat aquesta important col·lecció, l'objectiu del museu va més enllà de l'exposició. «Amb la col·lecció expliquem la història d'Egipte des de diferents punts de vista», comenta Mariàngela Taulé, directora del Museu Egipci.

El museu rep unes 260.000 visites a l'any. Taulé destaca la pedagogia: «Som una eina bàsica per a les escoles perquè els nens aprenen veient el patrimoni directament».