CANVI D'ESTRATÈGIA EN CULTURA

Barcelona protegirà la música en directe després de dècades de restriccions

L'ajuntament ultima una normativa que empararà uns 30 locals de petit aforament

El consistori crearà en paral·lel una taula de mediació en conflictes

abertran32579117 barcelona 27 de enero del 2016  reportaje sobre lo160128125107

abertran32579117 barcelona 27 de enero del 2016 reportaje sobre lo160128125107

4
Es llegeix en minuts
NANDO CRUZ / BARCELONA

El cessament dels concerts a l'Heliogàbal ha passat de ser el problema d'un petit bar del barri de Gràcia a convertir-se en la punta de l'iceberg d'un assumpte que afecta la música en directe de la ciutat. El nou consistori és conscient d'això. Tant, que des del setembre a l'ICUB hi ha una oficina tècnica que treballa en un pla estratègic de cultura a deu anys vista que, en l'apartat musical, englobarà des de la relació que ha de tenir la ciutadania amb les institucions culturals, fins a la relació de la ciutat amb grans festivals com el Sónar, el Primavera Sound, el Grec i el BAM, passant per una nova normativa referent a la música al carrer.

No obstant, el tema dels bars que programen música en directe sense tenir una llicència específica per fer-ho els ha esclatat a les mans i ara es treballa contrarellotge per resoldre la situació d'una vegada per sempre. Daniel Granados, guitarrista del grup Tarántula i fundador del segell discogràfic Producciones Doradas, és l'assessor extern de l'ICUB que la comissionada de Cultura de l'ajuntament, Berta Sureda, ha escollit per explorar el terreny i presentar un pla. I entre les seves línies mestres hi ha la de deixar d'entendre la música en directe com un problema a resoldre i reconèixer-la com un patrimoni i un benefici per a la ciutat.

ERM LEGAL

Per Granados, "la problemàtica existeix des de fa anys perquè no hi ha una normativa que reconegui aquesta activitat i això deixa els bars en un erm legal subjecte a la pressió policial de cada moment". La intenció és crear la normativa que reconegui aquesta activitat i que empari aquests locals. Per això Patricia Vila, advocada de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), està analitzant la situació jurídica per fer un canvi en la normativa municipal que "està molt a prop", diu Granados, i que no topi amb la normativa de la Generalitat i la de l'Estat. 

Daniel Granados

ASESOR DEL ICUB

Elayuntamiento quiere reconocer y dar apoyo de forma pública y legal al tejido pequeño y mediano de música en directo

Aquest canvi de normativa resoldria el problema de molts espais que han cessat recentment la seva activitat o que temen pel seu futur. En funció dels paràmetres que marquin aquesta normativa i de la quantitat de locals que es vulguin acollir a aquesta norma, el canvi legislatiu podria beneficiar 30 o més espais. Aquesta normativa no només protegiria locals històrics com l'Heliogàbal, el London o el Big Bang, sinó altres com Freedonia El Arco de la Virgen que ni tan sols tenen llicència de bar.

TRAJECTÒRIA RECONEGUDA

L'objectiu no és que la normativa "sigui un mecanisme de resolució de conflictes" sinó "fer un reconeixement públic i fomentar la música en directe". Per això l'ICUB està desenvolupant una etiqueta que empari aquests locals, "un segell que reconegui una activitat que l'ajuntament considera bona per a la ciutat" i que s'aplicaria a "llocs reconeguts per la seva trajectòria de difusió musical, per la seva relació amb el teixit local i amb els músics del barri i que no hagin tingut una relació traumàtica amb el veïnat", explica Granados. I paral·lelament s'està elaborant una llista de quants espais són susceptibles d'entrar en aquesta categoria. 

Carles Sala

ICUB

Aquesta és l'última oportunitat per resoldre no només el tema de l'Heliogàbal sinó la situació de la música en directe a Barcelona

La normativa i el mapa de locals aniran acompanyats d'una "taula de mediació en conflictes que es reuneixi cada 15 dies o una vegada al mes per analitzar com avança el procés", afegeix Granados. "En aquesta taula hi haurà l'ICUB i l'ASACC, però també hi han de ser la Guàrdia Urbana i les associacions de veïns de la ciutat. I, potser, fins i tot associacions de comerciants de proximitat", apunta. D'aquesta manera s'aniran resolent sobre la marxa els problemes que pugui generar la nova regulació.

REUNIONS CLAU

Carme Zapata, gerent de l'ASACC, denuncia que cap govern anterior hagi tingut ni tan sols un projecte per a la música en directe. "Tenim una bona escena local i tenim quatre escoles superiors de música de les quals cada any surten músics a puntades. Però els clubs s'estan morint", lamenta. Des de diferents racons de la ciutat, com l'Heliogàbal de Gràcia, l'Eix Cultural Emergent de Ciutat Vella i el barri de Sant Antoni, s'està pressionant cada vegada més per resoldre una situació que té atemorits els petits espais de difusió musical. Granados assegura que la setmana que ve hi ha convocades diverses reunions clau. 

Carmen Zapata

GERENTE DE LAASACC

Tenim quatre escoles superiors de música de les quals cada any surten molts músics amb bona formació, però els clubs s'estan morint

Notícies relacionades

Carles Sala, de l'ICUB, afegeix que tot parteix d'una "percepció equivocada de la música com un problema". En aquest sentit, l'aposta del nou ajuntament és capgirar l'argument. "No és resoldre un problema a partir de la normativa sinó, a partir d'una nova normativa, fer un programa en positiu de la música en directe a Barcelona. I fer pedagogia d'això. No pot ser que una ciutat que fa bandera de festivals com Sónar i Primavera Sound no pugui fer bandera de tot el teixit de petita i mitjana escala", insisteix Granados.

Tant els petits locals com l'ASACC veuen en l'ajuntament entrant "una voluntat política", però els dies passen i la por de rebre una inspecció no desapareix. Per això, locals com Robadors 23 demanen una moratòria fins que arribi la llei. Així podrien seguir treballant sense la por de rebre una visita d'ofici de la Guàrdia Urbana. Perquè la por existeix i és tanta que algun local ni tan sols ha volgut opinar en aquest article.