BARCELONEJANT

L'amor després de l'amor

Despunta a Barcelona la tendència cap a les relacions afectives múltiples, o l'anomenat poliamor

icoy32166567 barcelona  barcelones  14 12 2015    sociedad    b151216183903

icoy32166567 barcelona barcelones 14 12 2015 sociedad b151216183903

3
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL

Als antípodes del que prediquen i posen en pràctica els defensors del poliamor, de l’anarquisme relacional i de la no-monogàmia hi ha tots els mites literaris, cinematogràfics i musicals de l’amor romàntic, els ingredients habituals del qual –una parella convencional, una ruptura que trenca el cor, un destí ineluctable, una grandiosa baralla per gelosia, per descomptat– casen poc amb la manera com entén aquest nou corrent l’assumpte de les relacions amoroses. Dit d’una altra manera: entre Romeu i Julieta i l’anarquisme relacional es poden traçar tantes analogies com similituds hi ha entre la rutina d’un general ugandès i el dia a dia d’un agrimensor paraguaià. Tan sols la paraula amor voleteja per arreu, com un feble nexe. Però, ¿Romeu? ¿Julieta? ¿L’eternitat, la renúncia, la fatalitat? Justament. Es tracta del contrari.

Tot plegat seria assumpte de revista de sociologia si no fos perquè el cap de setmana passat estava previst que tinguessin lloc a Barcelona dos actes de celebració del poliamor: per un costat, una xerrada a càrrec de Sílvia Valle –Queer Punk Riot en el mitjà poliamorós– a la botiga eròtica Amantis, a Gràcia («¡Adéu amor romàntic! ¡Visca el poliamor!», deia la convocatòria), i per un altre costat les Primeres Jornades sobre Poliamor, Anarquisme Relacional i Altres Alternatives a la Monogàmia organitzades pel col·lectiu Amors Plurals (amorsplurals.cat) a Can Masdeu. La xerrada, per motius aliens a l’organització –i per a disgust dels inscrits–, finalment no va tenir lloc (ha sigut reprogramada per al mes de gener), però el més notable aquí és la coincidència –una xerrada aquí, unes jornades allà–, que hauria pogut portar un observador desprevingut a pensar que Barcelona s’havia convertit en la capital del poliamor. Potser és una tendència, qui ho sap, pensaria. ¿I si fos el començament d’alguna cosa?, seguiria. I elucubraria amb una ciutat en què tenir una mitja taronja significaria estar en minoria.

Aroma dels seixanta

Notícies relacionades

«És un corrent, sens dubte, és un moviment, i hi ha molt interès a la ciutat», diu Valle, pedagoga de 32 anys que es va iniciar en l’activisme poliamorós després d’una relació «llarga i tortuosa» que va acabar –és clar– malament, i que porta poc més d’un any pronunciant xerrades sobre el tema, bàsicament en centres socials. «Vaig començar a reflexionar i a llegir sobre el tema i em vaig adonar que hi ha molts mites en les relacions amoroses que es donen per fets: que si comences una relació, és una relació exclusiva, que després has de llogar un pis amb la teva parella, que després et cases, que després tens fills, etcètera. Però sobretot, sobretot: el concepte de la mitja taronja». Aquesta, la idea arrelada de l’altra meitat, està en el centre de les crítiques. «No hi ha mitja taronja», diu David Mallofré, d’Amors Plurals. «No hi ha parella complementària perquè en una relació tots aporten coses, però ningú complementa ningú, això és un mite». Unes 150 persones van assistir diumenge a les jornades a Can Masdeu, dividides en dos blocs, un de testimonis i un altre d’aproximació conceptual al tema. Significa un canvi. Significa que estan passant de viure-ho simplement a propagar la bona nova.

Hi ha tot un nou llenguatge al carrer: relacions en xarxa, poliamor, anarquisme relacional, relacions sexoafectives. Valle va participar en l’última desfilada de l’Orgull Gai incorporada al Bloc Monògam, i sota una sigla (en castellà), SNOFT, que volia dir: Si Ens Organitzem Follem Totes. El seu nom de batalla és Queen Punk Riot, i en lloc de veure el futur en un pis amb un marit i un parell de fills, el veu «en una masia, amb els meus amics, fent criança compartida, vivint en una xarxa afectiva». Les reminiscències dels seixanta són inevitables. «És cert, tenen la mateixa arrel, però és diferent –diu Mallofré–. L’amor lliure tenia una base sexual, avui parlem de relacions afectives múltiples. Abans era tot experimental i ara hi ha una comunitat amb una solidesa teòrica i pràctica». Per acabar: alguns tot això ho viuen obertament i n’hi ha d’altres que no. Aquí també funciona la idea de sortir de l’armari.

Temes:

Barcelonejant