Els eixos comercials del centre plantegen un ultimàtum a Colau

«Tenim massa projectes aturats a la nevera», escriuen. La frase resumeix l’atipament que respiren els comerciants dels eixos més turístics de la ciutat, integrats a l’associació Barcelona Oberta, amb la col·laboració dels gremis d’hotels i restauració, així com de la Cambra de Comerç. Són moltes les decisions qüestionades (o la inacció) del govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau en matèria de comerç i turisme, addueixen. Avui celebraran unes jornades per fer visible la importància dels dos sectors pel que fa a llocs de treball, defensar la relació entre tots dos i demanar que no es tallin les ales a aquests motors econòmics. Ho avancen a la carta oberta enviada a aquest diari en què demanen respostes.

    El malestar del sector s’ha anat forjant gairebé des del minut u de l’arribada del nou equip de govern, amb presumptes traves per mantenir contacte directe amb el consistori i decisions que els afectaven sense consultar. Una queixa que han compartit amb l’altra patronal del comerç, la fundació Barcelona Comerç, que aglutina els eixos de barri. Totes dues estan enfrontades pel que fa a horaris comercials, però s’han unit per temes clau en què discrepen obertament amb Colau: la gestió del top manta i la campanya de Nadal retallada. Ara, Barcelona Oberta –gairebé sense subvencions i des de la independència– dóna un ultimàtum col·laboratiu a l’ajuntament.

    Com ja es va constatar en el balanç dels 100 primers dies de mandat, a l’alcaldessa se l’aplaudia en matèria social i se la suspenia en la promoció econòmica. Passades les setmanes, la tònica de desavinences continua i el format de procés participatiu creat per resoldre el debat dels horaris comercials en festius del 2016 no ha millorat la situació, segons la seva opinió.

ABSÈNCIA MUNICIPAL / El col·lectiu, que integra 11 eixos com Barna Centre

(Gòtic), el Born, el passeig de Gràcia, Pelai, la Rambla, Cor Eixample, Gaudí Comerç… i representa unes 5.400 botigues, ha viscut dues ofenses més. Una durant la visita de l’alcaldessa a la Cambra de Comerç, on va qüestionar davant els empresaris el format de col·laboració publicoprivada dels últims anys en defensa de l’àmbit públic, lamenta el comissionat de Comerç de la cambra, Lluís Vendrell. I una altra en la recent jornada anual de Comertia (agrupació de 62 empreses familiars catalanes de comerciants amb més de tres punts de venda, i que sumen més de 5.000 establiments), on per primera vegada en 13 anys no hi va assistir ni un sol representant municipal, es queixa Joan Carles Calbet, el seu president. «I ens preocupen molts altres moviments desconcertants, com qüestionar el congrés de mòbils, la F-1 o els creuers, o posar pegues a hotels i terrasses. ¿No tenen clar qui genera ingressos i mou la nova economia?», afegeix.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

PETIT COMERÇ / Els comerciants interpreten que hi ha desinterès del consistori pel comerç, que representa l’11,5% del PIB local. Colau i el seu equip han fet bandera en repetides ocasions del comerç de proximitat, de barri, un fet que tots defensen com a senya d’identitat local. Però a Barcelona Oberta emfatitzen que entre els seus associats també hi ha molt petit comerç (de l’Eixample a la Rambla) i que les grans marques pràcticament no hi estan integrades. ¿Per què, doncs, aquest poc recolzament institucional?, es queixa Gabriel Jené, president d’aquesta patronal. «S’ha d’obrir un punt d’inflexió i reforçar la relació entre comerç i turisme perquè Barcelona és la segona destinació de shopping i el 35% de la despesa del viatger és en compres», destaca, demanant que Barcelona no s’inhibeixi a potenciar el seu Nadal ni el seu epicentre.

    Al Born, Marga Domingo recorda que, encara que els lloguers siguin cars, molts nous dissenyadors i artesans donen un valor afegit al comerç local i lluiten per tirar endavant, però no han trobat suport ni per celebrar la seva gala anual al Born Centre Cultural, per la qual cosa han hagut de buscar un equipament privat. Més cabreig hi ha encara amb la retirada de terrasses. I a la Rambla, amb el seu pla de futur paralitzat, el president d’Amics de la Rambla, Joan Oliveras, clama per resoldre el tema del top manta no només per la via social, sinó també afrontant l’activitat delictiva. I insta Colau a evitar una «visió fragmentada» del comerç.