El Museu del Calçat perd la seu de Sant Felip Neri per l'augment del lloguer

L'històric Museu del Calçat, que va obrir les portes el 1870 i des del 1970 té la seu a la plaça Sant Felip Neri, va tancar el passat dia 15 al rebre una ordre de desallotjament per part de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que regenta aquest immoble situat en un dels enclavaments del barri Gòtic més transitats pels turistes. La propietat demanava triplicar el preu del lloguer, una xifra que el gremi no podia assumir ja que els ingressos de les entrades d'accés, a 2,50 euros, no cobreixen les despeses. 

El petit museu pertany al Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona, concretament a la seva confraria de Sant Marc Evangelista, que apareix al Llibre Guinness per ser la institució en actiu més antiga de la capital catalana, ja que es va fundar l'any 1202 i no ha deixat mai d'estar activa. Teresa Maria Comellas, directora del Museu del Calçat, explica que la història del museu es remunta al 1870, quan el gremi dels sabaters era al carrer desaparegut de Corribia. "Els bombardejos de la guerra civil van afavorir l'obertura de l'avinguda de la Catedral, així que es van carregar el carrer, però l'ajuntament va decidir salvar la façana del nostre edifici del segle XVI pel seu valor artístic", recorda la directora.

El 1940, la junta del gremi va demanar a l'ajuntament que li tornés les pedres de la façana. I el 1970 va llogar els baixos, on va ubicar el museu cobert amb la façana trasplantada. "Tancar la seu de la plaça de Sant Felip Neri és una gran pèrdua per a la ciutat. La plaça no serà la mateixa", considera Comellas. En aquests moments, els associats del gremi estan buidant el local, que han d'abandonar a finals de desembre, després d'una llarga batalla per intentar convèncer la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri que vetlli per un lloc carismàtic del Gòtic.

MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA

L'ajuntament li ofereix que la seva col·lecció engrandeixi el fons del Museu del Disseny, ubicat a la plaça de les Glòries, però a la junta no li fa gràcia una proposta que significaria cedir la seva col·lecció de reproduccions de calçat des del segle II fins al segle XVIII. També hi ha maquinària i elements representatius de l'ofici. Hi ha un apartat dedicat a sabates de personatges il·lustres o populars, entre els quals destaquen els de Pau Casals, Charlie Rivel i la primera bota catalana de muntanya que va arribar a l'Everest, calçada per Carles Vallès. Destaca la sabata de Colom, de dimensions iguals al peu de l'estàtua, que també ha aconseguit entrar al Guinness com la més gran del món. 

"L'actual govern municipal té descontent el Bisbat de Barcelona, de manera que no té ni la més mínima influència en la congregació de Sant Felip Neri per demanar-li que ens deixin seguir-hi com a inquilins. Fins ara el consorci ens havia cuidat, però ja no", lamenta un directiu de la junta que demana mantenir-se en l'anonimat.

PLAÇA DE SANT FELIP NERI

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

L'església de Sant Felip Neri manté al seu mur les cicatrius de la metralla de les bombes de l'aviació legionària italiana, aliada de l'Exèrcit franquista, que el 30 de gener de 1938 va causar 42 morts, la majoria nens refugiats als soterranis de la parròquia. Per això, la plaça rep diàriament visites de turistes i de barcelonins que participen en rutes dedicades a la memòria de les víctimes de la guerra civilvíctimes de la guerra civil. Fins ara, només un hotel, que es diu Neri, irromp amb una terrassa en aquest espai tan pròxim a la catedral.

Els veïns temen que la plaça perdi l'encant amb l'arribada del nou inquilí que ocupi l'edifici del museu. Entre ells, k0enginyer Juan Manuel Garcia Ferrer, per qui el Museu del Calçat era un d'aquells punts que lligaven la ciutat amb una cosa que realment havia sigut. "Juntament amb les bandades de turistes en grup precedides d'algú amb un paraigua aixecat tant si plu com si no, està aconseguint això tan perniciós que assola al casc antic: la privatització de la cosa pública. ¿No deu pas ser que l'Església ha vist en una possible ampliació de l'Hotel Neri la salvació econòmica, i per això vol treure's del damunt els pobres avis del Gremi del Calçat?".