Vinc de part de Carvalho

«S'ha de beure per recordar i menjar per oblidar». Això deia el detectiu Pepe Carvalho, protagonista dels relats policíacs de Manuel Vázquez Montalbán, que va transmetre la seva devoció per Casa Leopoldo al seu món de ficció. Entre rajoles andaluses i cartells taurins, l'escriptor solia seure, ja als anys 70, a la mateixa taula per degustar un llobarro al forn o una truita de xanguet amb els seus amics, entre ells Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Joan de Sagarra, Maruja Torres i Terenci Moix. Alguns, quan hi tornaven, repetien com a consigna la mateixa frase: «Vinc de part de Pepe Carvalho i posin-me el que vulguin».

El local va obrir al carrer de Sant Rafael l'11 de juliol del 1936, una setmana abans que esclatés la guerra civil. Llavors el Raval era el Barri Xino, univers portuari de personatges de novel·la negra que es creuaven pels carrerons amb mariners acabats de desembarcar.

En els inicis era un lloc per menjar senzill, però famós. Als anys 50 va passar a convertir-se en refugi d'artistes i bohemis, que procedien de la Rambla i del Paral·lel. I als 70 es va transformar en cau nocturn de cronistes i escriptors.

A Sabotaje olímpico, Montalbán el va descriure com un restaurant mític on Carvalho es deixava caure «en momentos de nostalgia del país de su infancia, cuando era un miserable pequeño príncipe de posguerra».

El novel·lista i el seu detectiu van situar al mapa internacional Casa Leopoldo, on hi anaven lectors buscant el plaer de menjar i beure en un local tan literari.

'Padres e hijos'

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

«Venían dispuestos a sorprenderse ante la opulencia de las bandejas de pescados y mariscos que ofrecía Germán a una clientela tan adicta como entregada a su inspiración de 'maître', heredero de una tradición restauradora y uno de los catalanes más expertos en cante jondo y tauromaquia», va deixar escrit Montalbán a la seva obra Historias de padres e hijos.

El Raval que va conèixer Carvalho ja no existeix, només resisteixen dues àncores d'aquell imaginari esborrat en el temps: el Marsella i el Pastís.