93.000 persones visiten els seus morts a Barcelona

En aquests temps en què el consum és rei, l'obertura de centres comercials un diumenge té el poder de competir amb tot, fins i tot el vell costum de visitar el mort de la família. Els cementiris de Barcelona van rebre 93.000 visites ahir, dia de Tots Sants, és a dir, 2.000 persones menys que l'any passat, i la diferència, segons Cementiris de Barcelona, té a veure amb això, la competència de les grans superfícies, amb permís per obrir.

«Potser la gent ha preferit fer shopping», deia Marta Aladrén, directora de comunicació i qualitat de l'empresa municipal. «A més a més, cap a les hores del migdia ha bufat un vent realment important, i potser això també ha frenat la gent». En general, els morts no tenen el saludable poder de convocatòria d'altres temps: fa dos anys la jornada es va saldar amb un total de 90.000 visites, i llavors es va atribuir al fet que la festa queia en pont.

A més a més, la mobilització va començar tard. A mig matí, a l'entrada del cementiri de les Corts, les floristes miraven bocabadades la falta de moviment («ja són les deu i encara no hi ha ningú, quan altres anys a aquesta hora la gent estava fent cua per comprar»), i si algun somriure van esbossar devia ser més tard, quan els parents mandrosament van començar a desembocar al lloc. «La gent ha començat a anar als cementiris cap a dos quarts de dotze del migdia i les visites s'han concentrat entre aquella hora i dos quarts de tres de la tarda», explicava Aladrén. Sumades a les que han tingut lloc des del dia 24 passat, que és quan va començar oficialment la campanya de Tots Sants

-hi ha qui reverencia els seus difunts els dies previs a la festa pròpiament dita, entre ells segurament molts que amb tota seguretat segueixen associant l'1 de novembre amb un malson d'aglomeracions i cops de colze- les visites van arribar a la xifra de 181.000.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

DIFUNTS A LES ALTURES / Sent com és una festa per a gent gran -els joves, en general, no tenen morts a saludar-, els usuaris van apreciar especialment la iniciativa de Cementiris de posar pujadors d'escales a tots els cementiris. «És un servei que estrenem aquest any i que ha tingut molt èxit, i que segurament tornarem a oferir els pròxims anys».

Els visitants són gent gran i els costa d'arribar als nínxols alts. Algun potser hauria hagut de deixar les flors a terra, o demanar el favor al primer que passés per allà. En lloc d'això, rebien informació a l'entrada o identificaven els pujadors d'escales per la seva escala, i perquè aquests s'identificaven com a tals. «¿L'ajudo amb aquestes flors, senyora?» Potser dos avis, potser saludant un germà, potser un pare mort fa temps. Mentrestant, un desconegut s'enfilava fins al nínxol i hi dipositava amb cura l'ofrena.