Anar al contingut

170 milions i el sudoku de la L-9 frenen el metro de la Zona Franca

La Generalitat va redirir fons al tram de l'aeroport i ara prolonga 'sine die' l'eterna espera veïnal

Obrir el ramal al qual falta encara una via i quatre estacions supera un possible 'crèdit' municipal

RAMON COMORERA / BARCELONA

Havien de ser ara els primers, però una altra vegada es queden enrere i sense horitzó clar. Els 32.000 veïns dels dos barris de la Marina, el populós de Port i l'expansiu del Prat Vermell, i milers de treballadors del polígon de la Zona Franca fa dècades que estan sense metro. La L-9, sudoku tècnic i financer, amb el seu ramal L-10 travessant el sector, ha de resoldre aquest aïllament. De Zona Universitària a l'aeroport s'obre finalment al febrer, però aquesta altra pota pel passeig de la Zona Franca i el carrer A s'ajorna sine die malgrat que els trens a la T-1 utilitzaran el primer pis d'aquest túnel com a via de servei als tallers que hi ha just allà. La planta baixa de la galeria, no obstant, i les quatre estacions segueixen buides, tant com les arques de la Generalitat. Acabar amb aquest despropòsit val un mínim de 170 milions.

L'ajuntament demana al Govern català que acabi l'obra i a la vegada proposa, si no és així, «avançar» diners per condicionar-ne almenys alguna parada el 2016. En aquest sentit es va aprovar fa pocs dies, amb l'abstenció del PSC i el PP, una proposta d'ERC i del govern de Barcelona en Comú amb la mirada posada en el pressupost de l'any que ve. Però la situació del projecte revela que el cost real dels treballs pendents multiplica aquesta oferta. A més a més, els tècnics asseguren que obrir per fases pot ser encara més difícil i car.

QUI PAGA / El pas cap al centre de manteniment de combois per l'única via operativa duplica el greuge als ulls d'uns veïns que s'han manifestat moltes vegades. La solució al trencaclosques només està en mans de les conselleries d'Economia i Territori i Sostenibilitat. El titular, avui en funcions, de la segona, Santi Vila, va deixar clara la seva posició: «Si es vol anticipar alguna actuació s'haurà de veure qui i com la paga. A més a més s'han de comprar trens i no es pot plantejar per motius econòmics. El Govern ha fet aquesta legislatura el que ha de fer».

La decisió passaria així al nou Executiu, però la situació política és molt fluida i a més a més la penúria pressupostària no desapareixerà en poc temps. Potser, apunten mitjans municipals, un canvi de prioritats per un relleu de partit al capdavant de les obres públiques, com s'ha suggerit en alguna quiniela, obriria possibilitats.

Per acabar aquesta part de la L-9, la Generalitat pateix un efecte bumerang a l'haver renegociat, amb èxit per no gastar nous recursos que no té, les concessions privades a 30 anys de les estacions. Els diners alliberats per obres aturades o endarrerides ha permès completar el tram Diagonal-T-1 i també el túnel i la via de servei de la L-10. Ara, però, s'han de buscar altres fons per finalitzar. La clau és quan.

ELS COMPTES / La part del ramal que és un viaducte elevat pel carrer A i les seves quatre estacions està acabada. En canvi, els comptes de tot el que segueix pendent en els tres quilòmetres de túnel són aquests: cada una de les altres quatre estacions (Provençana, Ildefons Cerdà, Foneria i Foc Cisell), 20 milions; la segona via i totes les instal·lacions elèctriques, de senyals i seguretat, 80; i repercussió del cost d'explotació, 10.

En l'àmbit densament poblat d'aquestes parades, l'estudi d'ús de la línia el 2020 preveu entre 9.200 i 11.500 entrades diàries a cadascuna. És més que a les estacions del sector Diagonal-aeroport, a excepció dels intercanviadors de Zona Universitària i Torrassa. L'operador TMB afirma, per això, que a la Zona Franca hi ha demanda.

La Marina és de les últimes zones homogènies encara sense metro. Una altra la formen els barris de la Salut, Can Baró i la Font d'en Fargues, entre Gràcia i Horta. També allà la L-9, amb parada a la plaça de Sanllehy, hauria de resoldre l'aïllament, però aquest sector central de la línia pel nord de la capital està parat, sense data i amb obres per començar o molt més endarrerides.

Ara la prioritat és el Prat, però en els inicis del projecte, abans fins i tot que el congrés mundial de mòbils s'ubiqués a la Fira de l'Hospitalet, fet que ha pressionat per a la seva finalització, ho era la Zona Franca. Per això es va començar primer. La coincidència d'una aturada forçosa de 18 mesos de la tuneladera al topar amb grans pedres en un subsòl suau de sorra i aigua i el ràpid col·lapse de la inversió pública per la crisi van relegar irremeiablement el tram.

0 Comentaris
cargando