El gran dilema del Poblenou

Fa gairebé 120 anys que Bar-celona es va annexionar el municipi de Sant Martí de Provençals. Més d'un segle d'integració oficial a la ciutat que no sempre s'ha traduït en el sentiment dels seus veïns. No pas almenys al Poblenou. «No fa tant, quan la gent es movia a una altra zona de la ciutat deia que anava a Barcelona. Era tanta la consciència de barri, que no es veien com a part de l'urbs», diu David Perramon, president de l'Eix Comercial Poblenou. Aquesta sensació va començar a mutar als anys 90 del segle passat, amb les obres dels Jocs i la transformació urbanística d'un barri humil, industrial i aïllat de la voràgine de la gran ciutat. Després de tota una vida esqueixat en la pràctica de la capital, el Poblenou s'obria al mar, a la gran ciutat i al món.

En  les últimes tres dècades s'ha consolidat com un dels destins més atractius de la capital, amb un èxit tal que algunes veus denuncien símptomes que el caliu de barri pot acabar fagocitat per causa d'un model d'especulació, d'invasió turística i, en definitiva, d'usurpació de la seva identitat. «La gent del Poblenou tem que aquesta dinàmica suposi una pèrdua de l'essència del barri», exposa Pere Nieto, membre de Fem Rambla, entitat que aporta la veu veïnal en relació amb el futur del popular passatge.

La nova situació de la rambla del Poblenou és just un dels «paradigmes» que més bé il·lustren aquest escenari, explica Albert Martín, membre de l'entitat cívica Flor de Maig. «En tres anys ha passat de ser l'espai de socialització predilecte dels veïns a veure's saturada de terrasses. És molt difícil passejar-hi», assegura Martín. La situació té molt a veure amb el fet que el que en un altre temps era barri eminentment fabril és avui en dia «un espai de moda» que atrau visitants i, amb ells,  franquícies que alteren el tradicional hàbitat comercial. Noves condicions que impulsen un procés de «substitució» de propietaris tradicionals d'establiments de la Rambla «que no poden suportar la pressió de la competència i es veuen obligats a cedir l'espai», exposa Martín. Perramon matisa: «La majoria de locals del barri són petits o mitjans, únicament a la Rambla donen per acollir grans comerços i allà només  els negocis de restauració són rendibles». Per això considera que el petit comerç «no corre perill».

DEPREDACIÓ / Del que ningú dubta és del reclam d'un entorn amb l'encant d'un ambient de barri, a tocar del mar i a 10 minuts del centre, que es tradueix també en una dinàmica de proliferació d'hotels, apartaments turístics i el desembarcament de residents estrangers amb elevat poder adquisitiu. La conseqüència és la revalorització de l'espai i la irrupció d'un «incipient procés de gentrificació [procés de regeneració urbanística de barris humils o degradats que revaloritza la zona i força la substitució dels habitants originals per altres de més poder adquisitiu]», destaca Martín. «Cada vegada més joves no poden emancipar-se i seguir aquí».

L'ajuntament també té en el punt de mira el desembarcament turístic. Ho deixa clar Marc Andreu, conseller tècnic de Sant Martí, que coincideix en una «massificació» fins ara desconeguda a la rambla que fa necessària una «regulació». «La gent no porta bé tant d'hotel i de pis turístic, el caràcter passatger del visitant, que no aporta res. Percep una certa depredació del barri, no pels nous veïns, que s'integren, sinó pels turistes», diu. Andreu destaca que està en tràmit l'ampliació de la moratòria de noves llicències de restauració als voltants de la rambla. I considera que, al marge de l'arribada de visitants, el veïnat «assimila bé» el progressiu procés de modificació del barri.

COHESIÓ / El president de l'associació de veïns, Salvador Clarós, parla d'un moment «clau» per decidir el futur del barri. Marca distàncies amb els desequilibris de Ciutat Vella i la Barceloneta, però admet que «el risc existeix». Per avortar els pitjors presagis, advoca per «cohesionar» la dispersa realitat del barri, «una mena d'arxipèlag», amb zones transformades i espais abandonats, com pot ser el cas del carrer de Pere IV, l'eix al voltant del qual advoca per articular la transformació definitiva del barri.

Notícies relacionades

El múscul del veí

Un barri de moda que atrau l'arribada de veïns de països europeus

Martín també hi aprecia el risc de pèrdua d'equilibri. «Es va abandonar el patrimoni d'una tradició fabril, i això va suposar la pèrdua de les senyes d'identitat física del barri. I existeix el risc de perdre també la seva identificació social», addueix. Sosté que les decisions que es prenguin d'ara endavant seran transcendentals per al futur model de convivència: blindar el teixit de barri i conciliar-lo amb un flux turístic controlat, o sucumbir a l'arribada indiscriminada de visitants que propiciïn la gentrificació social i econòmica. Afirma que ve de «la permissivitat amb l'activitat especulativa del govern municipal del PSC i l'error de CiU de prioritzar el rendiment turístic sobre la demanda veïnal».

Nieto exhibeix múscul associatiu al recordar el fracàs de la consulta sobre la rambla que va tirar endavant l'alcalde Trias en paral·lel a l'exitosa iniciativa de les entitats cíviques. Aquí, en el teixit veïnal, radica la seva esperança de preservar l'essència del Poblenou: «Si l'ajuntament no escolta la veu dels veïns, qualsevol projecte estarà condemnat al fracàs».