El veïnat de la nova Mina deplora la deixadesa municipal

L'ajuntament respon que no és responsable de les finques particulars

Una explosió en un solar buit desborda la paciència dels nous residents

La piscina d’una finca de la nova Mina i, al fons, els edificis clàssics del barri. A sota, escombraries al carrer, restes d’un incendi en un solar i una xeringa.

La piscina d’una finca de la nova Mina i, al fons, els edificis clàssics del barri. A sota, escombraries al carrer, restes d’un incendi en un solar i una xeringa. / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
CARLES COLS / SANT ADRIÀ DE BESÒS

Fa avui exactament una setmana, un fort estrèpit va despertar els veïns d'un dels barris més singulars de l'àrea metropolitana, la nova Mina, a Sant Adrià de Besòs, però que té pràcticament un peu al Fòrum, així que no són pocs els que creuen que allò encara és territori de Barcelona. Va explotar el que fos, potser un fogó de gas, i després es va declarar un petit incendi allà mateix, en un solar que la crisi immobiliària va deixar erm de totxos. Va ser arran d'aquell incident que els veïns van descobrir que entre la frondosa vegetació del solar hi havia un petit campament, probablement de drogoaddictes, com un refugi just al costat de la vella Mina. Va ser la gota que va fer vessar el got. Els veïns d'aquest nou barri, gent que va pagar més de 400.000 euros per vivenda amb la promesa que la regeneració d'aquella zona ja era imparable, estan que treuen foc pels queixals contra l'Ajuntament de Sant Adrià. Tenen més motius.

L'explosió va tenir lloc a la confluència dels carrers de Rosalía de Castro i de Manuel Fernández Márquez. Aquest segon carrer, dedicat a la memòria d'una víctima local del tardofranquisme, és una via que no deixa mai de sorprendre. Una vorera és la nova Mina, deliciosament urbanitzada, arquitectònicament notable. No són pisos de luxe, però algunes finques tenen piscina i els porters automàtics són amb videocàmera. L'altra vorera és la Mina mil vegades fotografiada com a lloc metropolità sense solució. El contrast és la nit i el dia, però en veritat no hi ha problemes remarcables de convivència. El problema, segons els veïns més recents, els del costat mar de Manuel Fernández Márquez, és que l'Ajuntament de Sant Adrià no està a l'altura de les circumstàncies.

A dues illes de cases d'on va tenir lloc l'explosió hi ha un altre solar que es va quedar també sense construir. En aquest, Pere Felices, improvisat portaveu de les queixes veïnals, convida a anar amb compte. Està sembrat de xeringues. És una notícia destacable per inusual. És més, un cas així, per posar un exemple, a l'Eixample barceloní, seria objecte, segur, d'una tempesta política a la plaça de Sant Jaume. Els veïns de Sant Adrià no accepten que el seu cas no sigui tingut en compte.

RESPOSTA OFICIAL / ¿Què diu sobre la qüestió l'Ajuntament de Sant Adrià? La resposta és la comuna en situacions similars, que són els propietaris dels solars els responsables del bon estat del lloc i de la seva higiene. Per molt buit que estigui, allò no deixa de ser una propietat privada. Als veïns, la resposta no els convenç. Els consta que alguna vegada anterior l'ajuntament ha netejat el solar i ha passat després la factura de l'operació al propietari de la finca.

El problema és que els motius d'empipament no s'acaben aquí.

Hi ha la qüestió dels contenidors d'escombraries. Les bosses i el que no cap a les bosses està més fora que dins dels contenidors. Aquesta és la fotografia habitual del carrer de Manuel Fernández Márquez, però només a la vorera del costat muntanya. Aquest és un problema, a més, que no fa altra cosa que accentuar encara més l'enorme contrast entre un barri i l'altre.

També per a això l'ajuntament té una resposta. Una portaveu municipal va explicar ahir que la capacitat dels contenidors no és insuficient, que les bosses no estan fora perquè no càpiguen a dins, sinó perquè només cal que alguns residents de la vella Mina no es molestin a dipositar-los on correspon perquè el carrer s'embruti.

Notícies relacionades

VEHICLES CALCINATS / I després hi ha el cas d'un altre gran solar que s'utilitza com a improvisat aparcament de vehicles a l'espera que amb el final de la crisi algun dia es puguin reprendre els plans urbanístics on van quedar interromputs. És un solar del qual val la pena explicar una curiosa característica, invisible a ulls profans. Els cotxes hi aparquen més o menys ordenadament. El terreny és irregular. Es pot dir fins i tot que, malgrat que no està vigilat, és segur. El més estrany és que en una de les cantonades els conductors semblen reticents a aparcar-hi, com si una força estranya els ho impedís. És així, en realitat, perquè en aquell punt és on els lladres de cotxes acostumen a cremar-hi els vehicles que han sostret per a una nit de gresca. Ara els incendis de cotxes són menys freqüents, però fa un any el més habitual era que cada mes cremés de mitjana un turisme.

El resum global, des de la perspectiva dels veïns, és inapel·lable. Al seu dia es van creure que el projecte de regenerar totalment el barri de la Mina era seriós. L'esforç inversor de les administracions ha sigut molt important. Per la Mina hi passa el tramvia, hi ha una bona biblioteca, els Mossos d'Esquadra tenen una comissaria al centre del barri, es va convèncer al seu dia la Universitat Politècnica perquè creés un campus entre el barri i el port esportiu de Sant Adrià (les obres estan molt avançades) i, després d'aquesta marató, es falla en els detalls. «Quan vaig venir a viure aquí, ja sabia què era la Mina. El que no sabia és com és l'Ajuntament de Sant Adrià», sentencia Felices.