«El pla especial de la Rambla queda aparcat»

Gala Pin (València, 1981) ha passat en pocs mesos de ser una de les cares més conegudes de l'activisme veïnal i social a la ciutat a comandar el districte amb més pressió turística. El seu tradicional discurs, molt dur amb la privatització de l'espai públic, se suavitza al convertir-se en la regidora «de tothom».

-¿Quin és el seu pla per recuperar l'espai públic per al veïnat?

-Quan parlem d'espai públic també parlem de quines xarxes socials es construeixen al territori. Recuperar Ciutat Vella per als seus veïns passa per recuperar els usos que fa la gent del carrer.

-¿I això com es fa en un context de saturació turística com el que fa anys que descriu?-Per exemple, regulant els vehicles destinats al turisme que circulen pel districte: bicitaxis, gocars, segway. I incrementant el control perquè no passin per on no poden passar. Una altra de les línies en les quals treballarem és un pla d'activitats comunitàries en l'espai públic, perquè la revisió de l'ordenança de terrasses s'adapti a una realitat d'un ús veïnal del carrer; ús que en algunes zones com el Raval i la Barceloneta perdura, però que al Gòtic s'ha perdut.

-¿Substituir les actuals terrasses per activitats de barri?

-No es tracta de substituir una cosa per l'altra, sinó d'encaixar les diferents necessitats. Ara mateix en determinades zones hi predomina un ús privatiu de l'espai públic i l'objectiu és fomentar que l'ús comunitari hi sigui més present.

-¿Això passa per eliminar terrasses?

-S'han de treure terrasses en alguns punts, això és clar; però, en altres, el que hem de fer és aconseguir que es converteixin en espais de trobada del veïnat. Hem de tornar a posar en l'imaginari col·lectiu que el carrer és per generar xarxa social.

-¿Com encaixa la idea amb l'ordenança del civisme vigent?-Revisarem els articles de l'ordenança que entenem que generen una persecució de la pobresa i els que posen traves a activitats comunitàries; i, en paral·lel, buscarem altres vies per resoldre activitats que ara mateix l'ordenança regula i que són problemàtiques, com la presència de llauners o determinats usos de l'espai públic.

-En la mateixa línia, ¿què preveu fer amb el pla d'usos vigent?-Revisar-lo, tenint en compte el context de sobresaturació turística; però hem d'estudiar bé el calendari. A la tornada de l'estiu tenim un PAM i un PAD que volem elaborar de forma participada, i ara hem de començar el debat sobre el model turístic de la ciutat. El que no podem fer, si volem que efectivament la ciutadania hi participi, és saturar-la de processos participatius.

-¿Quina és la seva proposta?

-No enfocar el pla d'usos només des d'un punt de vista turístic. Hem de tenir una mirada més global. Els reptes són recuperar la Rambla per als veïns, fomentar el comerç de proximitat i fer una política de vivenda que permeti que això sigui un espai on la gent vulgui quedar-se a viure.

-Recuperar la Rambla per als barcelonins, el gran propòsit.

-Recuperar la Rambla és inviable si no regulem quina càrrega turística pot tenir la ciutat, cosa en la qual començarem a treballar ara, després de l'anunci de la moratòria hotelera. Hem de negociar amb el port què passa amb els creuers.

-Des del districte, ¿què poden fer que no s'hagi intentat?

-Treballar perquè hi hagi equipaments veïnals a la Rambla. Exceptuant la biblioteca Andreu Nin, no hi ha res. La nostra idea és recuperar algun edifici en desús per convertir-lo en un equipament que mantingui un diàleg amb el territori. Volem que el Gòtic i el Raval dialoguin a través de la Rambla; i aquest equipament podria ser una via.

-¿On queda el pla de la Rambla aprovat pel govern de Trias?

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

-El pla especial de la Rambla, que té una aprovació inicial, queda aparcat. No l'abordarem almenys fins a final d'any.

-Mentrestant, ¿què farà aquest estiu amb els molts problemes que es generen al passeig?-Anar fent passos. Pel que fa a la venda ambulant, que provoca queixes dels comerciants, hem iniciat una doble línia d'actuació. Per un costat, assegurant la presència policial per evitar que s'instal·lin, tant a la Rambla com als eixos comercials; i, per un altre, abordar el tema tenint en compte que darrere hi ha vides precàries, i intentar trobar solucions via serveis socials. El dimecres em vaig reunir primer amb Barna Centre i amb els comerciants de la Rambla i després amb l'associació senegalesa i de venedors ambulants, juntament amb la Guàrdia Urbana i treballadors de les àrees de serveis socials i d'economia, per intentar buscar solucions al problema en tots els seus vessants a mitjà i llarg termini.