Ignasi Parody : «L'augment de casos de salut mental a la Trinitat és alarmant»

Ignasi Parody va créixer a la Trinitat. I a aquest barri de la depauperada franja nord de Barcelona dedica tota les seves energies. La fundació que lidera amb desarmant optimisme, Trinijove, fa malabars per disminuir l'escandalós 50% d'atur juvenil i combatre la misèria de molts veïns. «La radicalitat davant els problemes socials és trobar respostes creatives», és el seu mantra. I li funciona.

-Defineixi la Trinitat en tan sols dues paraules.

-Desigualtat i solidaritat. Davant l'adversitat, he vist que la gent no tira la tovallola.

-La tovallola del vot, gairebé. L'abstenció s'acosta al 60%.

-Hi ha cert desencant, efectivament. El 1992, enfront del pla d'un park and ride al Nus de la Trinitat, vam mobilitzar 4.000 veïns, vam tallar la Meridiana i vam aconseguir que l'alcalde Maragall vingués a viure a la Trinitat. Vam negociar totes les nits i vam obtenir 24 punts de millora. Llavors, el 89,9% votava el PSC.

-Eren altres temps. No havien passat les estisores.

-Avui és una incògnita. Han anat augmentant el Partit Popular i Ciutadans... A llarg termini el que em preocupa és que de l'abstenció als radicalismes de dretes hi ha un pas. A Lilla, ciutat del nord de França que era un exemple d'economia social, ha guanyat el Front Nacional per no haver sabut treballar la coexistència. Si això no passa aquí és perquè tots treballem en la construcció d'una ciutat més igualitària.

-¿Tots? ¿La política institucional també?

-Barcelona és una de les ciutats que més bé saben reinventar-se des de la política. Però, hi insisteixo, la ciutat de les oportunitats la construïm entre tots.

-Assenyali un error de l'Administració municipal.

-Als nuclis de pobresa de la ciutat, l'Administració té el defecte de no fer-hi un inici, un nus i un desenllaç. Aborda bé les emergències, però no fa un pla per evitar que el conflicte es torni a repetir. Fa set anys hi va haver un problema amb fills de famílies reagrupades. Els pares treballaven tot el dia i els nois, sols, jugaven a pilota a la plaça de la Trinitat a qualsevol hora. Podíem atacar el problema puntual, però vam preferir treballar el tema d'esports i inclusió social amb 35 joves. Vam pactar amb el col·legi les hores d'entrenament, els vam federar i els vam incloure en lligues.

-Ara, ¿què li fa perdre la son?

-És alarmant l'augment de casos de salut mental. I el més preocupant, entre gent jove. Alguns encara no han sigut detectats. Bombes de rellotgeria. També hi ha xavals que s'estan fins a 15 hores davant de l'ordinador buscant un món virtual perquè els frustra el real. Altres consumeixen drogues lligades al cristall i a la MDA (tenamfetamina). I a Trinitat Vella hi detectem desprotecció de la infància. Els serveis socials, les escoles i Trinijove treballem els hàbits higiènics i l'alimentació en 40 nuclis familiars.

-Si no arriba a ser per vostès, la foscor seria més gran.

-Sí que és cert que la societat civil és la que porta la iniciativa de la innovació als polítics. Vam proposar a l'ajuntament que joves del Carmel i el Guinardó mantinguessin la jardineria d'Horta-Guinardó. Els vam formar i els van contractar.

-És una gota al mar.

-Els espartans eren pocs i els van parar els peus als perses a les Termòpiles. Li diré que les empreses d'inserció social sense ànim de lucre estem creant a Barcelona uns 1.500 llocs de treball. Són les que han donat resposta al fenomen dels assentaments del Poblenou, col·locant unes 60 persones.

-Segons el seu parer, ¿quins candidats saben llegir més bé l'entramat del barri?

-CiU, ERC i el PSC. Han estat aquí, sense focus, Xavier Trias, Alfred Bosch i Jaume Collboni per interessar-se per com estan patint la crisi els veïns. A Collboni, a més, el conec des de jove i Trinijove fa la recollida de residus de Mediapro, on treballa el seu marit, Óscar Cornejo. Trias també té una gran sensibilitat.

-Ada Colau sosté que ha sigut l'alcalde de les desigualtats.

-Això és injust. La desigualtat ha augmentat a tot Europa per l'aplicació del model ultraliberal.

-A vostè se li posen tots al telèfon. ¿Els canta la canya? 

-Els dic el que penso. Però des de l'àmbit de la iniciativa social hem de fer una autocrítica. Hi ha molta gent que estem en la física, i n'hi ha una altra que està en la metafísica.

-Sona aristotèlic. ¿Ho explica?

-Hi ha molta gent del món social que parla dels barris i dels pobres però no passa més enllà de la plaça d'Urquinaona. Els diners, tant públics com privats, han d'anar a la creació d'ocupació, no a la formació de quadros, ni a la reflexió ni a la visualització.

-Curiós que no es queixi més.

-No podem estar sempre amb el lament. Hi ha hagut retallades, però crec que estem passant de l'Estat del benestar a la societat del benestar, i a molta gent aquest canvi l'ha enxampat amb el peu canviat. Tothom ha de tenir dret a una oportunitat, i qui menys en té ha de rebre més ajuda. Però l'Estat providència no tornarà. S'ha de passar a aliances entre la societat civil, l'empresa i l'Administració, en peu d'igualtat.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

-¿Què no ha d'oblidar cap?

-El principi d'alteritat. Posar-se al lloc de l'altre hauria de ser un principi de la política i del treball social.