Llums i ombres de la reivindicada reforma del Paral·lel

Finalment no es diran places ni placetes, dues de les opcions sospesades, sinó plans. «Ha sigut una oportunitat perduda», lamenta Toni Oller, membre de l'associació de veïns de Sant Antoni, que sempre havia batallat perquè els sis espais guanyats amb la reivindicada reforma del Paral·lel a la vorera de Sant Antoni fossin places rectangulars, sense trànsit rodat que les tallés. L'obertura d'aquestes sis noves places, ara plans -un d'ells, el que la ciutat dedicarà a Pepe Rubianes-, era un dels atractius de l'obra, en què l'ajuntament ha invertit set milions d'euros i que encara aquests dies la seva recta final.

No tothom ho veu com Oller, per descomptat. Lluís Martínez, president de la Unió de Veïns del Poble-sec, qualifica la reforma «amb un 10» -«¡feia 50 anys que no es posava un totxo al Paral·lel!», destaca-, i Josep Guzmán, president de la Coordinadora d'Entitats, també les veu amb bons ulls i, en la mateixa línia, subratlla que era una intervenció que reivindicaven des de feia anys.

L'activisme veïnal més jove, organitzat en les assemblees de barri i en les plataformes Som Paral·lel i Fem Sant Antoni, en canvi, consideren que no ha complert el que segons el seu parer havia de ser el principal objectiu: cosir els barris del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec. «L'avinguda segueix sent una via ràpida. No s'ha reduït cap carril; la reforma tan sols ha suposat més asfalt», apunta Marc Serra, de Som Paral·lel. Guzmán i Martínez, dos dels líders veïnals del Poble-sec més veterans, en canvi, consideren que la col·locació del carril bici al centre servirà per reduir la velocitat del trànsit. «És una barrera psicològica perquè els cotxes no vagin tan de pressa», apunten tots dos.

Fonts municipals assenyalen també que la nova ubicació al centre fa el carril bici més segur, ja que «acota i racionalitza la interferència entre el carril bici i els passos de vianants», asseguren.

Malgrat les visions totalment oposades, hi ha una qüestió en què coincideixen tots: el més important ara, una vegada l'obra està gairebé a punt -amb els seus nous plans i els seus cars fanals intel·ligents-, són els futurs usos que se'n farà. També estan tots d'acord, posant-hi més o menys èmfasi, que aquest futur immediat ha de fugir del monocultiu de l'oci i les terrasses i fomentar un comerç de proximitat. «Volem un Paral·lel per als veïns», seria, resumint, la frase que podrien firmar tots els veïns consultats en els dos bàndols.

QÜESTIÓ DE LLICÈNCIES / Per Guzmán, el futur pla d'usos del Paral·lel, encara en una etapa molt embrionària, ha de fomentar que els veïns hi puguin fer les seves compres diàries. La plataforma Som Paral·lel, per la seva part, demana com a punt de partida «la suspensió de llicències a tota l'avinguda fins que s'aprovi el futur pla», subratlla Javier Rodrigo, membre de la plataforma. Guzmán, en canvi, destaca de manera positiva el compromís municipal de no concedir noves llicències de terrasses a la part de vorera guanyada -a la resta no hi ha restricció-, promesa que a Som Paral·lel li sembla insuficient.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

EL FUTUR DE L'ARNAU / Pel que fa a una de les assignatures pendents a l'avinguda, el futur del Teatre Arnau, el municipi ha canviat el seu discurs. Mentre que fa a penes unes setmanes l'única opció que preveia l'ajuntament -propietari del teatre en ruïnes- era la concessió a un privat, perquè aquest financés la cara reforma de l'edifici (l'únic teatre que manté l'estructura original), fonts municipals diuen ara que es contempla un pla b. «La nostra primera opció segueix sent la concessió, i seguim parlant amb empresaris, però si en un temps raonable no trobem ningú disposat a la inversió no descartem el pla b dels veïns», apuntava divendres un portaveu de l'ICUB. Pla b que consistiria a convertir el teatre en un espai polivalent on, a més d'espectacles, s'hi acollís un centre d'interpretació del Paral·lel.

«Aquest gir és sens dubte un pas endavant en la bona direcció, però queda molta feina per fer. La nostra idea és un equipament autogestionat que dediqui un espai a la història del Paral·lel, tant recuperant la memòria de l'espectacle i l'oci popular, com dels moviments socials i obrers que van configurar l'avinguda», destaca Enric H. March, un dels impulsors de Salvem l'Arnau.