Anar al contingut

El teatre Arnau llangueix oblidat i en ruïnes al renascut Paral·lel

Veïns demanen que es recuperi l'edifici amb la seva estructura original i no se'n privatitzi la gestió

L'ajuntament va comprar fa quatre anys la vella sala, que segueix apuntalada i sense pla a la vista

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

La manera com es va anunciar la compra de l'edifici per part de l'Ajuntament de Barcelona no augurava res de bo. Ho va comunicar el llavors alcalde Jordi Hereu -fins aquí tot en ordre-, però ho va fer de forma inaudita en un acte de les primàries socialistes, el febrer del 2011. La compra del teatre Arnau a l'Església Evangèlica Xinesa se segellava només un mes després, a finals de març d'aquell any, en una de les últimes decisions de calat del socialista abans d'abandonar l'alcaldia. La ciutat va pagar pel vell cabaret, tancat des del 1994 i llavors ja en molt mal estat, dos milions d'euros.

Avui, quatre anys després, l'edifici municipal segueix en estat d'absolut abandonament, estampa que encara resulta més cridanera en el context actual: un flamant Paral·lel a punt d'ultimar la seva reforma (està previst que els treballs finalitzin el mes que ve).

L'abril del 2013, dos anys després de la compra municipal i ja amb un any de rodatge de l'actual govern local, de CiU, el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, va descartar la possibilitat que fos l'ajuntament -el seu propietari- qui rehabilités el teatre, un dels més antics de l'avinguda, aixecat a finals del segle XIX, i l'únic que conserva, malgrat el seu deteriorament, la fesomia original: sense pisos a sobre i amb aspecte exterior amb un aire industrial.

teatro arnau

El regidor va afegir que es buscava un inversor privat perquè assumís la reforma -d'un cost estimat de 10 milions d'euros- i la gestió de l'espai, en una concessió «a molt llarg termini», idèntica resposta a la que dóna el municipi avui, dos anys després. I d'aquí no es mouen, diuen. «El compromís municipal és convocar un concurs per gestionar l'espai, i la primera condició del concurs és que l'espai sigui un equipament cultural», explica un portaveu municipal, que  no va poder precisar un calendari per a la convocatòria d'aquest concurs.

La plataforma veïnal Som Paral·lel -creada per denunciar la manera als seus ulls poc participativa com es va decidir cap on anava la reforma de l'avinguda- s'oposa frontalment a aquesta idea i demana que es blindi el teatre com un equipament públic. Somia convertir l'espai en un centre de cultura popular del Paral·lel, «que es converteixi en equipament de proximitat autogestionat i en un referent de la creació cultural, seguint el model de l'Ateneu Popular de Nou Barris», assenyala Javier Rodrigo, de Som Paral·lel. «L'Arnau podria ser un símbol del Paral·lel que volem», prossegueix. Això es faria dedicant un espai a la història del Paral·lel, «tant repassant la història de l'espectacle i l'oci popular, com els moviments socials i obrers que van configurar l'avinguda», assenyala Enric H. March, un dels impulsors de la campanya Salvem l'Arnau -sota el paraigua de Som Paral·lel-, que es presentarà en públic aquesta tarda a la biblioteca Joan Oliver, en un acte programat dientre de la festa major del barri de Sant Antoni.

RECUPERAR VELLS FORMATS / «És l'única sala d'aquestes característiques que es conserva a Barcelona i és important respectar-ne l'estructura», incideix March, que afegeix que la recuperació del teatre pot ser una oportunitat per programar els vells espectacles que van triomfar a l'avinguda del Paral·lel i que ara no tenen cabuda en teatres comercials, com la pantomima,  la revista», prossegueixen Rodrigo i March, que insisteixen a oposar-se a la idea que el municipi externalitzi la gestió de la sala, tal com ja va fer amb el teatre del davant, el Barts. En aquella ocasió, el consistori va convocar un concurs que va guanyar la SGAE, que encara té la concessió de l'espai -també va ser una concessió a llarg termini, com la que es planteja ara per a l'Arnau, però no en porta la gestió, ja que, amb el vistiplau de l'ajuntament, la va cedir a un tercer, actual programador de la sala.

PROPOSTA SENSE VALORAR / Fonts municipals no van voler ahir valorar la proposta de Salvem l'Arnau, que també advoca per aprofitar per al futur centre popular el treball elaborat fa dos anys per a l'exposició El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l'espectacle de la modernitat, al CCCB.

Sigui un espai de cultura popular autogestionat com demanen els promotors de la campanya veïnal que avui es vesteix de llarg o  sigui un espai cultural de gestió privada, tots als tres barris que es fonen a l'avinguda del Paral·lel -el Poble-sec, el Raval, on se situa administrativament l'Arnau, i Sant Antoni- coincideixen en la necessitat de prendre cartes en l'enquistat assumpte. L'ajuntament insisteix que una de les condicions del concurs per externalitzar la gestió  de la sala serà que sigui un equipament cultural. De fet, ha descartat propostes que anaven en altres direccions.

Temes: Teatre

0 Comentaris
cargando